Té solució aquest atzucac on ens trobem?

 © VIURE I DEIXAR VIURE                                                

Hi ha una llei d’or que prescriu allò de: “No facis als altres el que no vulguis per a tu” o la seva homòloga: “Fes als altres el què voldries que et fessin a tu”.

Sembla que sigui molt difícil d’aplicar tot i que és beneficiosa en grau màxim.

En termes més espirituals la recepta és: “Estimeu-vos els uns als altres”. I encara en termes metafísics: “Tot el què fas et retorna”.

Són diverses visions d’una mateixa estratègia vital que si la simplifiquem quedaria delimitada per la senzilla recomanació de “Viu i deixa viure” que suposa envoltar-se de pau propiciant així una fructífera convivència.

No fer ús d’aquestes fórmules, d’efectes comprovats, motiva el desgavell habitual entre els éssers humans, cosa que fa pensar en un “defecte de fàbrica” perquè no es comprèn que actuem en contra de nosaltres mateixos.

Podríem especular amb una antiga intervenció genètica que ens hauria “bloquejat o atrofiat” algunes qualitats mentals i emocionals... perquè no lliga la gran capacitat que atresora l’ésser humà amb les errades sistemàtiques que omplen el seu dia a dia.

No tan sols no aprenem sinó que no escarmentem, ensopegant amb la mateixa pedra una vegada i una altra. Si fóssim un programa informàtic això constituiria un “bucle” que ens remetria a la casella de sortida contínuament.

Si donéssim per bona l’especulació abans esmentada, ens haurien “intervingut” per a fer-nos controlables i poder-nos manipular?

El desconcert que ens ocasiona les contradiccions que patim ens genera la desconfiança envers nosaltres mateixos i ja no diguem cap als altres.

Té solució aquest atzucac on ens trobem?

Tot és possible. Només és impossible el què no s’intenta.

És allò del got mig ple o mig buit. Per aquí podríem començar, canviant la visió del què ens envolta i de mica en mica anar agafant confiança, observant les errades i mirant de no recaure-hi tot enfilant noves dreceres.

Valorar el què tenim, gaudir de tot el què tenim a l’abast, compartir penes i alegries, ajudar a qui ho demani, acceptar el suport que ens ofereixin quan ens calgui... en fi, confiar en la Vida

Som  capaços de tot el què ens proposem. Tenim l’energia necessària i la motivació més important, que és GAUDIR LA VIDA.

 

VIU I DEIXA VIURE

___________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com

24 març 2022