EL PENSAMENT CATEDRAL
Construir des de baix el futur que potser no
veurem
Vivim en una
època accelerada, on tot sembla haver de donar resultats immediats: l’èxit, els
diners, el reconeixement. Tanmateix, existeix una altra manera de pensar i
actuar que ens convida a mirar més lluny i més profund: el pensament catedral.
Els pilars del
pensament catedral
· Visió
a llarg termini
· Responsabilitat
intergeneracional
· Cooperació
i continuïtat
Construir una
nova economia des de baix
El pensament
catedral segons el filòsof Roman Krznaric no és només una metàfora bonica: és
també una estratègia pràctica per transformar el sistema econòmic actual, que
sovint resulta destructiu, desigual i desconnectat de la vida real.
A pobles i
ciutats de tot el món, persones i col·lectius construeixen alternatives
econòmiques basades en la cooperació, la confiança i la sostenibilitat.
Aquests projectes
són les catedrals del nostre temps.
Monedes
socials
Les monedes
comunitàries i locals (com l’OLI a Lisboa, la Mixhuca a Mèxic, el Leman a
Suïssa, A Sabia a Galícia, El café a Almócita, el Banc Palmas al Brasil, el Eco
de la Xarxa XXIV a València, l’Eusko, el Sol, el Sel a França, Res a Bèlgica,
el Sardex a Sardenya, la G1 amb aspiració global, l’Illa al barri dels Pajaritos
de Sevilla, el Chavico a Granada, la Turuta a Vilanova i la Geltrú, etc.) creen
circuits econòmics que enforteixen la producció, el comerç local i el suport
mutu, reduint la dependència del sistema financer global i creant sobirania
econòmica i financera.
Grups i
cooperatives de consum
Els grups de
consum agroecològic connecten productors i consumidors de proximitat, fomentant
una economia més justa, sostenible i arrelada al territori. Cada cop n’hi ha
més que fomenten la sobirania alimentària i una economia més justa.
Bancs del
temps
Els bancs del
temps, en molts llocs del món, permeten intercanviar hores i habilitats sense
diners. Valoren el temps, l’ajuda mútua i la feina de cures que sosté la vida
quotidiana.
Cooperatives i
xarxes d’economia solidària
Les cooperatives
de treball, de serveis o d’habitatge són exemples vius de democràcia econòmica.
Posen les
persones per davant del capital i creen comunitats resilients.
Xarxes com la XES
(Xarxa d’Economia Solidària), la REAS (Red de Economía Alternativa y Solidaria)
o les cooperatives integrals treballen per teixir una economia alternativa des
de baix, que prioritza la dignitat i la sostenibilitat de la vida.
Un canvi de
mirada
Adoptar el
pensament catedral significa assumir que el canvi profund requereix temps i
constància.
Com els
constructors medievals, hem d’acceptar que potser no veurem culminada la
transformació, però cada acció —cada assemblea, cada hort comunitari, cada
moneda local— és una pedra més en la construcció d’un nou model. Com diu la
cançó: “moltes pedres formen un arc, una sola no”.
El veritable
sentit del pensament catedral avui és no esperar que el canvi vingui des de
dalt, sinó construir-lo des de baix, des de la vida quotidiana, des de les
relacions humanes i dels projectes compartits.
Construir amb
esperança
El pensament
catedral ens recorda que construir col·lectivament és un acte d’amor cap al
futur.
No hi ha
transformacions immediates, però sí camins que ja apunten cap a una altra
manera de viure i d’economitzar: més humana, més justa i més sostenible.
Cada projecte
cooperatiu, cada iniciativa solidària, és una llavor de futur.
I tot i que
potser no veurem la catedral acabada, podrem viure sota la seva llum naixent,
sabent que som part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos.
Una de les
nostres catedrals es diu turuta.cat.
Ton Dalmau
https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/118761/el-pensament-catedral.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario