Sense que suposi ‘donar-se per la pell’ ens convé una mica de treva, de pau

© QÜESTIÓ DE SUPERVIVÈNCIA      

Ens cal tocar de peus a terra i replantejar-nos moltes coses: creences, aspiracions, compromisos, necessitats, valors... Hem de bregar amb les circumstàncies que ens envolten i per això cal ser realistes i pragmàtics.

Si donem un cop d’ull a la nostra situació, salta a la vista el destarotament en el que estem sumits i que ens provoca desorientació i impotència alhora que contradiccions anímiques.

Tenim uns principis, una consciència de la vida, que ens han portat a una dissonància cognitiva amb tal com el món sembla desenvolupar-se.

Per a no topar amb la realitat hem de passar per alt molts aspectes que ens semblen intocables i si no ho fem, es fa present una lluita i un desgast continus sense cap gratificació pràctica més enllà de la lleialtat amb les nostres conviccions íntimes.

La qüestió és que aquest dilema, aquesta divisió real, entre el què sentim i el què fem ens genera malestar i decepció que s’afegeix a la decebedora realitat on ens movem.

Sembla urgent sortir d’aquesta divergència per a no seguir malbaratant energia inútilment, si més no, durant una temporada. Sense que suposi ‘donar-se per la pell’ ens convé una mica de treva, de pau, fins que es donin unes condicions més favorables.

L’objectiu és sobreviure enmig de la foscor, cosa molt difícil d’aconseguir si ens entabanem en anar a contra corrent. Renunciar provisionalment a uns criteris personals és només una tàctica.

Tothom és lliure de triar el camí que més li plagui, tot i que el desgavell, en ser global, no deixa marge d’escapatòria que no sigui tant sols testimonial.

La dinàmica social és la que és, provocada i manipulada, sí, però assumida per la gran majoria, per tant si tots en som co-responsables no lliga que per altra banda ens hi posem en contra.

Ens ha tocat una època embolicada com tantes d’altres n’hi ha hagut i que cada grup humà s’ha trobat i ha tingut que desempallegar-s’hi.

El que tenim a sobre no és millor ni pitjor que d’altres situacions històriques que s’han succeït, el que passa és que ara som nosaltres els afectats i per això ens n’exclamem.

Diuen que no hi ha mal que cent anys duri i que ‘tot passa’ per tant a fer el cor fort i segur que ens en sortirem.

O així m`ho sembla 

_________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 28 abril 2025

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html