© WANTED – CRIDA A LA CONCIENCIA HUMANA
Crida a tots
aquells que siguin conscients de l’agressió premeditada per part del Gran Poder
de la que som víctimes i que vulguin d’una vegada per totes deslliurar-se de la
xacra que aquests éssers inhumans i cruels suposen des dels inicis de la
civilització que tenen sotmesa la humanitat als seus interessos.
Ara l’han
feta massa grossa. O estan desesperats o massa confiats en la nostra
inoperància, però la provocació descarada d’aquest atac mundial al gènere humà
ens ha de fer decidir revoltar-nos en massa per espolsar-nos del damunt aquesta
opressió històrica.
És ara o mai.
Hem de reaccionar o tenir clar que conceptes com amor, llibertat, alegria,
creativitat i tants d’altres desapareixeran del nostre dia a dia engolits per
una normativa intrusiva, controladora i espoliadora.
El marge
d’autonomia personal del que encara disposàvem s’esvairà sota la implantació
d’un dirigisme abassegador que englobarà totes les facetes de la nostra vida:
· Diner
electrònic (per controlar el que et vulguin concedir en cada moment).
· Vacunació amb
nanotecnologia incorporada (per accés remot al teu organisme).
· Implantació
de chips (com a salconduit per a poder accedir a tot el necessari)
· Tecnologia 5G
(per anar-nos debilitant fins l’extermini)
Tal com estem
ara, som a mercè d’aquests psicòpates que no desaprofitaran l’ocasió per a
sotmetre’ns del tot i tenir-nos lligats de mans i peus per a fer-nos el què
vulguin, sembla que amb la nostra aquiescència.
L’eterna
lluita del bé contra el mal, hores d’ara, no té color. Es prou coneguda aquella
dita de que “el mal triomfa per que els homes bons no fan res” Com ho diu la
llei de la inèrcia: Si no hi ha una força que s’hi oposi, el mal seguirà el seu
curs.
Moltes veus
fa temps que denuncien la imminent desfeta humana. Som a les portes d’un No Retorn
per un estil de vida pel que suposi valgui la pena viure. Si hem de ser
tractats com un ramat sense iniciatives ni possibilitats d’autodeterminació ja
em direu quin panorama ens espera.
Els valors que
ens servien de referència per donar sentit a la vida, s’han anat difuminant. Cada
cop més allunyats els uns dels altres, enfrontats per mil i un criteris, no
sabem ja el què és la solidaritat, l’ajuda mútua, l’amor i l’alegria de viure
gaudint dels innombrables presents que es despleguen al nostre entorn.
El que tenim
ho donem per fet i no ho valorem. Només ara que n’estem privats: salut,
llibertat, esbarjo, relacions, abraçades hi pensem per què ens manquen.
La vida és un
camí d’incerteses i alhora d’agraïdes sorpreses. Ens cal seguir-lo confiats i
amb l’agraïment sempre a ma. Tot ens es donat per a què en gaudim i tal com ho
rebem ho hem de lliurar per que tot és manllevat. Se’ns dona la vida per a una
vegada feta servir lliurar-la a l’hora de la mort.
Viure és
quelcom extraordinari. Immersos en la magnífica realitat que és el cos humà,
superbament equipat per a gaudir d’aquesta experiència única.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
No hay comentarios:
Publicar un comentario