TROBADA DE MONEDES SOCIALS A LISBOA
A la trobada
de Lisboa es va posar de manifest que no hi ha una única manera d’entendre
o aplicar una moneda ciutadana. Aquestes iniciatives poden sorgir tant dins de
comunitats intencionals que busquen l’autosuficiència com en contextos laborals
que volen complementar l’economia convencional.
En les primeres,
la moneda és una eina per reforçar vincles, retenir valor dins la comunitat i
reduir la dependència del diner extern. En les segones, serveix per crear
alternatives al consum individualista i generar circuits econòmics més justos.
En tots els casos, l’objectiu és comú: fer circular la riquesa en lloc d’acumular-la i posar les relacions humanes al centre de l’activitat econòmica.
Idees filosòfiques i socials transversals
La trobada va
insistir en una idea clau: la riquesa no és la moneda, sinó allò que la moneda
fa circular. Quan es desplaça el focus de l’acumulació cap a la relació, la
moneda esdevé un instrument de transformació social.
Altres
principis compartits
El valor pot
expressar-se en temps, alegria o sostenibilitat.
L’economia comunitària és una escola per aprendre a viure bé junts.
Les necessitats humanes inclouen el vincle, l’afecte i la participació, com el
menjar o el sostre.
Així, la moneda ciutadana és una eina per reapendre a compartir i recuperar el
sentit col·lectiu de l’economia.
Tecnologia:
promeses i límits
Tot i que algunes
iniciatives experimenten amb blockchain per assegurar traçabilitat, molts
participants alerten dels seus riscos d’exclusió i complexitat.
La tendència dominant és optar per tecnologies senzilles i accessibles, com
plataformes locals o aplicacions de missatgeria, que mantenen la proximitat i
la participació comunitària.
Conclusions
generals
Les monedes
ciutadanes no són només eines econòmiques, sinó espais d’aprenentatge col·lectiu
i serveixen per:
·
Redistribuir
riquesa i oportunitats.
·
Reforçar
vincles i confiança.
·
Fer
visible el treball invisible: cures, suport mutu, aprenentatge.
- Imaginar economies futures més justes
i arrelades.
A Lisboa es va
constatar que una altra economia ja està en marxa: una economia on la moneda
torna a ser una eina de relació, no de separació.
PONÈNCIES
Ester Barinaga (espanyola que viu a Suecia, amb
molta experiència en monedes socials posades a la pràctica) explica com es crea
el diner modern i desmenteix la idea comuna que el banc central és qui genera
la major part del diner circulant. Segons els economistes del Banc Central
del Regne Unit, aproximadament el 97% del diner és creat per bancs comercials
quan concedeixen crèdits.
Com funciona
el procés
·
Una
persona sol·licita un crèdit al banc per comprar una casa o un altre bé.
·
El
banc avalua els ingressos i la capacitat de pagament del client.
·
Quan
el banc concedeix el crèdit, crea diner nou digitalment, que apareix al compte
del client com a actiu. Al mateix temps, el banc registra el crèdit com un
actiu en el seu balanç, mentre que el dipòsit creat és un passiu per al banc.
· El banc central no intervé en aquest procés; només crea el 3% restant del diner, com els bitllets i monedes físiques (en alguns països com Suècia només l’1%).
Impacte del
sistema actual
·
Obliga
a un creixement constant per poder pagar els crèdits.
·
Contribueix
a desigualtats socials.
·
Té
efectes negatius sobre el medi ambient, com la sobreexplotació dels recursos
naturals i la contaminació.
Monedes locals
i alternatives
·
Les
monedes locals permeten que la comunitat decideixi com crear i gestionar
diners, adaptant-los a les seves pròpies prioritats i necessitats.
·
Cada
comunitat defineix regles, sistemes monetaris i processos de governança, creant
una varietat de models.
·
Actuen
com laboratoris socials, on s’aprenen pràctiques que es podrien replicar a
nivell nacional o internacional.
·
Fomenten
l’educació financera i el control comunitari sobre el diner, recuperant el
poder de crear-lo per a objectius col·lectius i sostenibles.
Conclusió
La major part del
diner modern és creat pels bancs comercials mitjançant crèdits, no pels bancs
centrals. Les monedes locals ofereixen una via per repensar i reorganitzar el
sistema monetari, promovent justícia social, sostenibilitat i participació
comunitària.
----------------------------------------------------------------------------
Dante (creador
de l'Eusko)
Les monedes locals: context europeu i models de desenvolupament
1. Nivells
d’organització i maduresa
A França i al nord del País Basc, les monedes locals complementàries (MLC) es
troben en tres nivells d’evolució:
·
Base
voluntària i territorial – petites iniciatives locals, sense personal
remunerat, amb uns 8.000 € anuals i un fort component comunitari.
·
Associacions
amb personal remunerat – gestionen entre 100.000 i 300.000 €, amb projectes més
estables i professionalitzats.
·
Model
autosostenible – com l’Eusko, amb 14 treballadors, 4 milions d’euros en
circulació i més del 90% d’autofinançament.
Aquest tercer
nivell demostra que la sostenibilitat econòmica és possible quan hi ha gestió
professional i arrelament territorial.
2.
L’ecosistema francès de les monedes locals
França disposa
d’una infraestructura nacional consolidada:
- Moviment SOL: federació que crea eines
comunes, defensa les monedes davant l’Estat i en promou el reconeixement dins
l’economia social i solidària.
- Institut de les Monedes Locals: ofereix formació professional en gestió,
comunicació i desenvolupament local.
- Eines informàtiques col·laboratives (com Alucabaruto o COINOS): gestionen de
manera segura els sistemes digitals de les monedes locals.
3. Una moneda comuna per a tot el País Basc
Actualment es
treballa en una moneda transfronterera que uneixi el País Basc Nord i Sud, amb
el suport de la Diputació de Guipúscoa, el Govern de Navarra i diverses
agències locals.
Aquesta moneda vol reforçar els vincles econòmics, culturals i socials, i
consolidar una cohesió regional europea amb fort contingut identitari.
4. Gestió
financera i inversions
Els euros de
reserva es custodien en comptes bancaris i, en alguns casos, s’inverteixen en
projectes socials o ecològics del territori.
Aproximadament un 10% de la moneda en circulació pot estar coberta per
garanties solidàries en lloc de diners convencionals.
5. El cas de l'Eusko: claus de l’èxit
L’Eusko és avui
la moneda local més reeixida de França. El seu èxit es basa en:
·
Un
enfocament integral (social, econòmic i ecològic).
·
Professionalització
i gestió rigorosa.
·
Participació
empresarial (pimes i comerços locals).
·
Model
autosuficient, finançat per quotes i serveis.
·
Credibilitat
institucional i col·laboració pública.
·
Identitat
cultural forta, que reforça la solidaritat basca.
·
Les
empreses paguen quotes anuals (p.ex. 120 € per pime) que garanteixen el
funcionament del sistema i generen confiança i transparència.
6. Formació i
projecció internacional
L’Institut de les
Monedes Locals forma nous equips i impulsa la difusió de bones pràctiques a
Europa. Amb suport de la Fundació Charles Baudrillard, ofereix tres formacions
gratuïtes anuals i cursos a Brussel·les, Portugal i Catalunya.
7. Marc legal
i tecnològic
El funcionament
de les monedes locals a França està emmarcat per:
·
La
Llei de l’Economia Social i Solidària (2014).
·
Les
Directives Europees de Serveis de Pagament (PSD1 i PSD2).
· Les monedes digitals són serveis regulats, mentre que les físiques gaudeixen de més llibertat. Els sistemes híbrids, com l’Eusko, combinen bitllets i plataforma digital segura.
8. Acceptació
comercial i circulació
Els comerços han
d’acceptar habitualment el 100% dels pagaments en Eusko, tot i que hi ha
flexibilitat per casos justificats.
Aquesta norma reforça la circulació interna de la moneda i la creació d’una
xarxa de proveïdors locals.
9. Conclusions
finals
L’Eusko s’ha
consolidat com un referent europeu de moneda local. Ha demostrat que una
economia arrelada, justa i sostenible és viable si s’articula amb cooperació,
transparència i identitat col·lectiva. El seu repte futur és replicar el model
a tot el País Basc i altres territoris europeus, mantenint l’esperit de
proximitat, solidaritat i sobirania econòmica que el va fer néixer.
----------------------------------------------------------------------------------
TAULA RODONA
MODERADA PER MIGUEL YASUYUKI
Maria José i Elsa:
Moneda OLI, és un
projecte de moneda social a Lisboa, anomenada “Oli”, que no és comunitària sinó
complementària i social.
L’objectiu principal és fomentar l’economia local i circular. Mitigar l’impacte negatiu del turisme,
incentivant que els turistes visitin zones menys turístiques.
Funcionament
de la moneda:
·
És
virtual; 1 Oli = 1 euro.
·
Els
residents i turistes poden comprar la moneda i gastar-la en comerços adherits.
·
Les
monedes no gastades financen projectes socials i organitzacions comunitàries.
Implementació:
·
Inicialment
pensada per un barri, després expandida a tota la ciutat.
·
Projecte
iniciat el 2018, amb finançament el 2021. La pandèmia va afectar els plans.
·
S’ha
regulat amb el Banc de Portugal seguint la legislació sobre monedes socials i
virtuals.
Projecte
pilot:
·
Distribució
d’“Olis” a través d’organitzacions socials (per exemple, persones amb VIH,
joves estrangers en activitats ambientals).
·
Els
participants gasten els Óleos en comerços locals, fomentant l’economia i el
consum responsable.
·
També
es van crear punts de venda perquè els turistes poguessin comprar i utilitzar
la moneda.
En resum, Oli és
una moneda virtual que vincula economia social, comerç local i turisme
responsable, amb impacte directe en la comunitat.
-----------------------------------------------------------------------------------
Jean Rossieu:
Monedes socials a Suïssa i França, especialment a la regió transfronterera de
Ginebra i el llac Léman. Després de la crisi del 2008, van iniciar diverses
experiències amb monedes locals i el 2015 van llançar Leman, una moneda
transfronterera amb suport tant a la part francesa com suïssa. Durant el COVID,
la ciutat de Ginebra va incentivar l’ús de Leman, donant un plus del 33% als
ciutadans que compraven localment. Actualment hi ha més de 600 empreses
participants i al voltant d’1 milió de Leman en circulació.
El sistema
combina dues tipologies de moneda:
· Moneda
comprada i convertible.
- Moneda mutua, sense crèdit ni deute,
que reflecteix un compromís comunitari i principis ecològics, socials i
democràtics.
Han tingut
dificultats polítiques amb populistes i federalistes, però ara volen reforçar
el local i connectar amb altres xarxes. Estan creant monedes locals temàtiques,
per exemple:
· Moneda
de seguretat alimentària.
· Moneda
per comunitats d’estrangers (a través d’una federació de 70 associacions).
- Moneda per festivals, que pot derivar
en un Demo Fisticoin.
Per a la
digitalització, han creat una plataforma pròpia anomenada Conche (Nit dels
Comuns), on cada comuna pot llançar la seva primera moneda i integrar-se en un
sistema segur i resilient, amb possibilitat d’expansió global però mantenint el
control local.
L’objectiu
central és multiplicar monedes locals dins del mateix territori com a manera de
defensar-se del sistema financer internacional i fomentar l’ús social,
comunitari i sostenible d’aquestes eines.
-----------------------------------------------------------------------------------
Julio Gisbert i Eliana Madeira:
Bancs del temps, iniciatives
basades en la solidaritat i l’intercanvi de temps en lloc de diners.
En aquest
sistema, cada hora de servei té el mateix valor, independentment del tipus
d’activitat: una hora de massatge val igual que una hora d’acompanyament o de
cura.
Aquest principi
permet que persones amb pocs recursos econòmics puguin accedir a serveis que,
en una economia tradicional, no podrien pagar. Durant períodes de crisi, això
ha estat un suport essencial per a moltes comunitats, ja que fomenta la
col·laboració, la participació i l’autoestima, especialment entre col·lectius
vulnerables com la gent gran, les persones amb discapacitat o les dones, sovint
invisibilitzades en els espais de cura.
El Banc de Temps
també té una dimensió educativa i comunitària, ja que promou valors com la
solidaritat, la companyonia i l’aprenentatge compartit. Molts intercanvis es
fan en grup, fet que enriqueix la reserva d’hores i crea vincles socials més
forts.
Entre els serveis
més comuns hi ha els acompanyaments (a metges, oficines, activitats infantils,
etc.), el suport a la vida quotidiana i la participació en activitats culturals
i socials. En comunitats com Santa Maria da Feira, aquests serveis han ajudat a
mantenir la vitalitat i la cohesió social.
Tot i això,
encara hi ha desafiaments. El Banc de Temps no sempre arriba amb la mateixa
força als grups amb menys recursos econòmics o als barris socials, on algunes
experiències passades no van funcionar del tot.
També es constata
que molts participants són immigrants, que hi troben un espai d’acollida,
aprenentatge i integració, ja sigui per millorar la llengua, resoldre qüestions
pràctiques o sentir-se part d’una comunitat.
En conjunt, el
Banc de Temps representa una forma alternativa, justa i sostenible d’organitzar
els intercanvis humans, basada en la igualtat del temps, la solidaritat i el
reconeixement mutu.
-----------------------------------------------------------------------------------
Kapis:
G1 o moneda lliure… En els últims 8 anys, les comunitats de
monedes locals han anat veient que l’objectiu era comú: crear comunitats i
alternatives a la moneda FIAT. Amb el temps, aquestes comunitats no s’han
fusionat, sinó que han anat establint ponts entre elles. Per exemple, en un
trobada a prop de València fa dos anys, es van acceptar tres tipus de valor:
l’ECO (moneda local valenciana), la JUNA i productes. Gent de diferents monedes
locals podia pagar amb JUNAS sense necessitat d’euros, cobrint despeses com
menjar o allotjament.
La JUNA, a més,
facilita serveis que altres monedes locals no permeten, com viatjar o accedir a
serveis online (cursos, assessorament, hosting) arreu del món. Això permet a
persones amb excés de moneda local canviar-la per JUNAS per utilitzar aquests
serveis sense passar per euros.
Tant les monedes
locals com la JUNA fomenten el creixement de comunitats alternatives a la
moneda FIAT i actuen com a filtre social. Hi ha exemples de persones que es
traslladen a altres llocs i busquen la comunitat JUNA per trobar suport, feina
o connexió amb altres persones amb una mentalitat similar.
-----------------------------------------------------------------------------------
Claudia Caballero de Mèxic:
Mixiuhca vol
compartir el treball que estan desenvolupant a Mèxic amb la seva moneda
comunitària, la Mixiuhca, que té arrels en la història indígena de la zona de
Ciutat de Mèxic.
Explica que, tot
i tenir 40 anys d’experiència comunitària, la moneda comunitària a Mèxic va
començar el 1994, amb un desenvolupament diferent del d’Argentina.
Destaca que la
moneda no és només un instrument econòmic, sinó una eina per afrontar el
col·lapse civilitzatori i les crisis globals actuals: guerres, violència
estructural, emergència climàtica, desplaçaments, i escassetat de recursos i
temps.
La
Mixiuhca busca reconstruir capacitats productives a la ciutat, fomentar
comunitat, intergeneracionalitat i sostenibilitat, i canviar la manera de viure
cap a un model que anomenen “bon viure”. Això implica reflexionar sobre
necessitats, vincles i cures, incorporant principis de l’economia comunitària i
feminista.
La moneda és, per
tant, un mitjà per sobreviure, reconnectar amb l’ancestralitat i habitar el món
d’una manera diferent.
-----------------------------------------------------------------------------------
Ton Dalmau:
Turuta la importància de la col·laboració i de
com petits projectes locals poden generar un canvi positiu dins d’un sistema
global que sembla que s’enfonsa. Ton compara la globalització amb un gran
vaixell que s’enfonsa i els projectes locals com a petites pilotes de ping-pong
que el poden fer flotant de nou: cooperatives, monedes locals, grups de consum,
bancs del temps, etc.
Es presenta la
Turuta, un sistema de crèdit local sorgit de les iniciatives Transition Towns,
que busca preparar la comunitat davant el canvi climàtic i el pic del
petroli.
Inicialment es va
provar un sistema de crèdit mutu amb saldo positiu i negatiu, però es va
canviar per un model on tots els participants estiguin en saldo positiu, i els
projectes aprovats per l’associació poden generar crèdit.
La idea és
fomentar activitats sostenibles i cooperatives, com treballar en horts, i
descartar activitats negatives (fabricació d’armes, etc).
El concepte
central és l’“Arbre d’Enriquiment Local”: les arrels representen
l’organització, el tronc les persones, i les branques i fruits les activitats
que desenvolupen els membres.
El sistema
assigna un valor simbòlic a les hores de treball (1 hora = 10 turutes, 1 turuta
= 1 € de referència), permetent la participació de comerços i persones sense
necessitat de diners reals, fomentant l’economia col·laborativa i la comunitat.
Continguts,
contactes, debats i raonaments que posen en evidència que hi ha vida més enllà
de l'economia de les monedes globals (euro, dolar, yen, etc.)
https://transiciovng.blogspot.com/2025/10/trobada-de-monedes-socials-lisboa.html#more
No hay comentarios:
Publicar un comentario