© OBRIM UN FORAT EN EL SISTEMA
RECUPEREM EL RESPECTE PROPI
Deixem de
distreure’ns amb les conseqüències i anem a les causes.
Diguem NO a tot
allò que ens perjudiqui i vulguin imposar-nos.
Descartem
haver-nos de ‘menjar amb patates’ tot el què ens apliquin a la força ‘pel
nostre bé’!
Per a tot el què
ens pugui afectar ens han de demanar el consentiment.
Es tracta de ficar-se per totes les escletxes del Sistema i concentrar-hi la nostra energia disconforme per anar obrint un gran esvoranc fins a desactivar el propi Sistema.
Un Sistema que
sembla molt fort i inabordable però com totes les coses té el seu “taló
d’Aquiles” -els seus punts dèbils- que són la desobediència, la negativa a
creure i seguir la seva narrativa, la retirada del nostre respecte a les seves
normes i a la seva “autoritat”.
Ho haurem de fer
individualment, assumint-ne els costos i tal com vagi augmentant el nombre d’insubmisos
anirem fent forat en el Sistema.
Hem d’estar
disposats a tot per aconseguir-ho. Cap amenaça ens ha de fer trontollar. És o
ells o nosaltres.
Així que ja sabem
on cal dirigir la nostra força: no a l’enfrontament, sinó a l’afirmació pròpia.
Hem d’assolir que ens tinguin en compte, que ens respectin.
Per a
aconseguir-ho cal que ens respectem primer a nosaltres mateixos rebutjant tot
allò que no sigui favorable per a la nostra vida.
No ens
entretinguem amb reclamacions sobre aspectes externs i anem al fons de la
qüestió, posant en entredit el seu dret a decidir sobre nosaltres.
No esperem a ser
‘molts’ per a actuar amb fermesa. Qui ens vulgui acompanyar ja ho farà, però
els riscos sempre seran individuals sense descartar que es puguin rumiar
accions col·lectives amb estratègies de protecció personal.
Tinguem present
però que la oposició més virulenta serà de part de persones del nostre entorn
que no tenen la mateixa visió o no són prou conscients de la situació (o tenen
por).
O sigui que tindrem
dos fronts: l’autoritat i molta part del veïnatge. Comptem-hi
La pregunta urgent és: serem capaços de plantar
cara a qualsevol nova agressió a la nostra salut o als nostres drets bàsics o
ens tornarem a acovardir plegant-nos a mandats intolerables?
Renunciarem a la nostra forma de viure la qual
volen alterar-nos de forma definitiva?
Tant poc apreciem la nostra vida que no farem cap
esforç per a fer-la prevaldre enfrontant-nos als psicòpates diabòlics que es
creuen els amos del món?
Tant ens costa desobeir tot allò que ens vulguin
anar imposant només per a perjudicar-nos?
No hem perdut encara prou prerrogatives i drets
humans per a no revoltar-nos-hi?
Quan tots els esdeveniments que ens afecten són
pensats i provocats per esperits desalmats, no podem quedar-nos plegats de mans
sinó que cal defensar-nos-en.
Sense por, arriscant-ho tot, si volem gaudir d’una
vida digna de viure, regida per valors humans i espirituals.
O és que ens estimem més ser ‘morts en vida’,
deambulant com zombis per aquest món sense pena ni glòria?
Finalment hem de tenir present la nostra
responsabilitat pel gran do de la vida que se’ns ha fet i per això no ens podem
arronsar davant dels que ens volen anorrear.
O així m’ho sembla
________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 9 març
2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario