Està en marxa una economia on la moneda és una eina de relació, no de separació

TROBADA DE MONEDES SOCIALS A LISBOA        

Què són les monedes ciutadanes 

A la trobada de Lisboa es va posar de manifest que no hi ha una única manera d’entendre o aplicar una moneda ciutadana. Aquestes iniciatives poden sorgir tant dins de comunitats intencionals que busquen l’autosuficiència com en contextos laborals que volen complementar l’economia convencional.

En les primeres, la moneda és una eina per reforçar vincles, retenir valor dins la comunitat i reduir la dependència del diner extern. En les segones, serveix per crear alternatives al consum individualista i generar circuits econòmics més justos.

En tots els casos, l’objectiu és comú: fer circular la riquesa en lloc d’acumular-la i posar les relacions humanes al centre de l’activitat econòmica.

Idees filosòfiques i socials transversals

La trobada va insistir en una idea clau: la riquesa no és la moneda, sinó allò que la moneda fa circular. Quan es desplaça el focus de l’acumulació cap a la relació, la moneda esdevé un instrument de transformació social.

Altres principis compartits

El valor pot expressar-se en temps, alegria o sostenibilitat.
L’economia comunitària és una escola per aprendre a viure bé junts.
Les necessitats humanes inclouen el vincle, l’afecte i la participació, com el menjar o el sostre.
Així, la moneda ciutadana és una eina per reapendre a compartir i recuperar el sentit col·lectiu de l’economia.

Tecnologia: promeses i límits

Tot i que algunes iniciatives experimenten amb blockchain per assegurar traçabilitat, molts participants alerten dels seus riscos d’exclusió i complexitat.
La tendència dominant és optar per tecnologies senzilles i accessibles, com plataformes locals o aplicacions de missatgeria, que mantenen la proximitat i la participació comunitària.

Conclusions generals

Les monedes ciutadanes no són només eines econòmiques, sinó espais d’aprenentatge col·lectiu i serveixen per:

·         Redistribuir riquesa i oportunitats.

·         Reforçar vincles i confiança.

·         Fer visible el treball invisible: cures, suport mutu, aprenentatge.

• Imaginar economies futures més justes i arrelades.

A Lisboa es va constatar que una altra economia ja està en marxa: una economia on la moneda torna a ser una eina de relació, no de separació.

PONÈNCIES

Ester Barinaga (espanyola que viu a Suecia, amb molta experiència en monedes socials posades a la pràctica) explica com es crea el diner modern i desmenteix la idea comuna que el banc central és qui genera la major part del diner circulant. Segons els economistes del Banc Central del Regne Unit, aproximadament el 97% del diner és creat per bancs comercials quan concedeixen crèdits.

Com funciona el procés

·         Una persona sol·licita un crèdit al banc per comprar una casa o un altre bé.

·         El banc avalua els ingressos i la capacitat de pagament del client.

·         Quan el banc concedeix el crèdit, crea diner nou digitalment, que apareix al compte del client com a actiu. Al mateix temps, el banc registra el crèdit com un actiu en el seu balanç, mentre que el dipòsit creat és un passiu per al banc.

·         El banc central no intervé en aquest procés; només crea el 3% restant del diner, com els bitllets i monedes físiques (en alguns països com Suècia només l’1%). 

Impacte del sistema actual

·         Obliga a un creixement constant per poder pagar els crèdits.

·         Contribueix a desigualtats socials.

·         Té efectes negatius sobre el medi ambient, com la sobreexplotació dels recursos naturals i la contaminació.

 

Monedes locals i alternatives

·         Les monedes locals permeten que la comunitat decideixi com crear i gestionar diners, adaptant-los a les seves pròpies prioritats i necessitats.

·         Cada comunitat defineix regles, sistemes monetaris i processos de governança, creant una varietat de models.

·         Actuen com laboratoris socials, on s’aprenen pràctiques que es podrien replicar a nivell nacional o internacional.

·         Fomenten l’educació financera i el control comunitari sobre el diner, recuperant el poder de crear-lo per a objectius col·lectius i sostenibles.

 

Conclusió

La major part del diner modern és creat pels bancs comercials mitjançant crèdits, no pels bancs centrals. Les monedes locals ofereixen una via per repensar i reorganitzar el sistema monetari, promovent justícia social, sostenibilitat i participació comunitària.

----------------------------------------------------------------------------

Dante (creador de l'Eusko) 

Les monedes locals: context europeu i models de desenvolupament

1. Nivells d’organització i maduresa
A França i al nord del País Basc, les monedes locals complementàries (MLC) es troben en tres nivells d’evolució:

·         Base voluntària i territorial – petites iniciatives locals, sense personal remunerat, amb uns 8.000 € anuals i un fort component comunitari.

·         Associacions amb personal remunerat – gestionen entre 100.000 i 300.000 €, amb projectes més estables i professionalitzats.

·         Model autosostenible – com l’Eusko, amb 14 treballadors, 4 milions d’euros en circulació i més del 90% d’autofinançament.

Aquest tercer nivell demostra que la sostenibilitat econòmica és possible quan hi ha gestió professional i arrelament territorial.

2. L’ecosistema francès de les monedes locals

França disposa d’una infraestructura nacional consolidada:

- Moviment SOL: federació que crea eines comunes, defensa les monedes davant l’Estat i en promou el reconeixement dins l’economia social i solidària.
- Institut de les Monedes Locals: ofereix formació professional en gestió, comunicació i desenvolupament local.
- Eines informàtiques col·laboratives (com Alucabaruto o COINOS): gestionen de manera segura els sistemes digitals de les monedes locals.

3. Una moneda comuna per a tot el País Basc

Actualment es treballa en una moneda transfronterera que uneixi el País Basc Nord i Sud, amb el suport de la Diputació de Guipúscoa, el Govern de Navarra i diverses agències locals.
Aquesta moneda vol reforçar els vincles econòmics, culturals i socials, i consolidar una cohesió regional europea amb fort contingut identitari.

4. Gestió financera i inversions

Els euros de reserva es custodien en comptes bancaris i, en alguns casos, s’inverteixen en projectes socials o ecològics del territori.
Aproximadament un 10% de la moneda en circulació pot estar coberta per garanties solidàries en lloc de diners convencionals.

5. El cas de l'Eusko: claus de l’èxit

L’Eusko és avui la moneda local més reeixida de França. El seu èxit es basa en:

·         Un enfocament integral (social, econòmic i ecològic).

·         Professionalització i gestió rigorosa.

·         Participació empresarial (pimes i comerços locals).

·         Model autosuficient, finançat per quotes i serveis.

·         Credibilitat institucional i col·laboració pública.

·         Identitat cultural forta, que reforça la solidaritat basca.

·         Les empreses paguen quotes anuals (p.ex. 120 € per pime) que garanteixen el funcionament del sistema i generen confiança i transparència.

 

6. Formació i projecció internacional

L’Institut de les Monedes Locals forma nous equips i impulsa la difusió de bones pràctiques a Europa. Amb suport de la Fundació Charles Baudrillard, ofereix tres formacions gratuïtes anuals i cursos a Brussel·les, Portugal i Catalunya.

7. Marc legal i tecnològic

El funcionament de les monedes locals a França està emmarcat per:

·         La Llei de l’Economia Social i Solidària (2014).

·         Les Directives Europees de Serveis de Pagament (PSD1 i PSD2).

·         Les monedes digitals són serveis regulats, mentre que les físiques gaudeixen de més llibertat. Els sistemes híbrids, com l’Eusko, combinen bitllets i plataforma digital segura.

8. Acceptació comercial i circulació

Els comerços han d’acceptar habitualment el 100% dels pagaments en Eusko, tot i que hi ha flexibilitat per casos justificats.
Aquesta norma reforça la circulació interna de la moneda i la creació d’una xarxa de proveïdors locals.

9. Conclusions finals

L’Eusko s’ha consolidat com un referent europeu de moneda local. Ha demostrat que una economia arrelada, justa i sostenible és viable si s’articula amb cooperació, transparència i identitat col·lectiva. El seu repte futur és replicar el model a tot el País Basc i altres territoris europeus, mantenint l’esperit de proximitat, solidaritat i sobirania econòmica que el va fer néixer.

----------------------------------------------------------------------------------

TAULA RODONA MODERADA PER MIGUEL YASUYUKI

Maria José i Elsa: 

Moneda OLI, és un projecte de moneda social a Lisboa, anomenada “Oli”, que no és comunitària sinó complementària i social. 

L’objectiu principal és fomentar l’economia local i circular. Mitigar l’impacte negatiu del turisme, incentivant que els turistes visitin zones menys turístiques.

Funcionament de la moneda:

·         És virtual; 1 Oli = 1 euro.

·         Els residents i turistes poden comprar la moneda i gastar-la en comerços adherits.

·         Les monedes no gastades financen projectes socials i organitzacions comunitàries.

 

Implementació:

·         Inicialment pensada per un barri, després expandida a tota la ciutat.

·         Projecte iniciat el 2018, amb finançament el 2021. La pandèmia va afectar els plans.

·         S’ha regulat amb el Banc de Portugal seguint la legislació sobre monedes socials i virtuals.

 

Projecte pilot:

·         Distribució d’“Olis” a través d’organitzacions socials (per exemple, persones amb VIH, joves estrangers en activitats ambientals).

·         Els participants gasten els Óleos en comerços locals, fomentant l’economia i el consum responsable.

·         També es van crear punts de venda perquè els turistes poguessin comprar i utilitzar la moneda.

En resum, Oli és una moneda virtual que vincula economia social, comerç local i turisme responsable, amb impacte directe en la comunitat.
-----------------------------------------------------------------------------------

Jean Rossieu: 

Monedes socials a Suïssa i França, especialment a la regió transfronterera de Ginebra i el llac Léman. Després de la crisi del 2008, van iniciar diverses experiències amb monedes locals i el 2015 van llançar Leman, una moneda transfronterera amb suport tant a la part francesa com suïssa. Durant el COVID, la ciutat de Ginebra va incentivar l’ús de Leman, donant un plus del 33% als ciutadans que compraven localment. Actualment hi ha més de 600 empreses participants i al voltant d’1 milió de Leman en circulació.

El sistema combina dues tipologies de moneda:

· Moneda comprada i convertible.

• Moneda mutua, sense crèdit ni deute, que reflecteix un compromís comunitari i principis ecològics, socials i democràtics.

Han tingut dificultats polítiques amb populistes i federalistes, però ara volen reforçar el local i connectar amb altres xarxes. Estan creant monedes locals temàtiques, per exemple:

·  Moneda de seguretat alimentària.

·  Moneda per comunitats d’estrangers (a través d’una federació de 70 associacions).

•  Moneda per festivals, que pot derivar en un Demo Fisticoin.

Per a la digitalització, han creat una plataforma pròpia anomenada Conche (Nit dels Comuns), on cada comuna pot llançar la seva primera moneda i integrar-se en un sistema segur i resilient, amb possibilitat d’expansió global però mantenint el control local.

L’objectiu central és multiplicar monedes locals dins del mateix territori com a manera de defensar-se del sistema financer internacional i fomentar l’ús social, comunitari i sostenible d’aquestes eines.
-----------------------------------------------------------------------------------
Julio Gisbert i Eliana Madeira: 

Bancs del temps, iniciatives basades en la solidaritat i l’intercanvi de temps en lloc de diners. 

En aquest sistema, cada hora de servei té el mateix valor, independentment del tipus d’activitat: una hora de massatge val igual que una hora d’acompanyament o de cura.

Aquest principi permet que persones amb pocs recursos econòmics puguin accedir a serveis que, en una economia tradicional, no podrien pagar. Durant períodes de crisi, això ha estat un suport essencial per a moltes comunitats, ja que fomenta la col·laboració, la participació i l’autoestima, especialment entre col·lectius vulnerables com la gent gran, les persones amb discapacitat o les dones, sovint invisibilitzades en els espais de cura.

El Banc de Temps també té una dimensió educativa i comunitària, ja que promou valors com la solidaritat, la companyonia i l’aprenentatge compartit. Molts intercanvis es fan en grup, fet que enriqueix la reserva d’hores i crea vincles socials més forts.

Entre els serveis més comuns hi ha els acompanyaments (a metges, oficines, activitats infantils, etc.), el suport a la vida quotidiana i la participació en activitats culturals i socials. En comunitats com Santa Maria da Feira, aquests serveis han ajudat a mantenir la vitalitat i la cohesió social.

Tot i això, encara hi ha desafiaments. El Banc de Temps no sempre arriba amb la mateixa força als grups amb menys recursos econòmics o als barris socials, on algunes experiències passades no van funcionar del tot. 

També es constata que molts participants són immigrants, que hi troben un espai d’acollida, aprenentatge i integració, ja sigui per millorar la llengua, resoldre qüestions pràctiques o sentir-se part d’una comunitat.

En conjunt, el Banc de Temps representa una forma alternativa, justa i sostenible d’organitzar els intercanvis humans, basada en la igualtat del temps, la solidaritat i el reconeixement mutu.
-----------------------------------------------------------------------------------
Kapis: 

G1 o moneda lliure… En els últims 8 anys, les comunitats de monedes locals han anat veient que l’objectiu era comú: crear comunitats i alternatives a la moneda FIAT. Amb el temps, aquestes comunitats no s’han fusionat, sinó que han anat establint ponts entre elles. Per exemple, en un trobada a prop de València fa dos anys, es van acceptar tres tipus de valor: l’ECO (moneda local valenciana), la JUNA i productes. Gent de diferents monedes locals podia pagar amb JUNAS sense necessitat d’euros, cobrint despeses com menjar o allotjament.

La JUNA, a més, facilita serveis que altres monedes locals no permeten, com viatjar o accedir a serveis online (cursos, assessorament, hosting) arreu del món. Això permet a persones amb excés de moneda local canviar-la per JUNAS per utilitzar aquests serveis sense passar per euros.

Tant les monedes locals com la JUNA fomenten el creixement de comunitats alternatives a la moneda FIAT i actuen com a filtre social. Hi ha exemples de persones que es traslladen a altres llocs i busquen la comunitat JUNA per trobar suport, feina o connexió amb altres persones amb una mentalitat similar.
-----------------------------------------------------------------------------------
Claudia Caballero de Mèxic: 

Mixiuhca  vol compartir el treball que estan desenvolupant a Mèxic amb la seva moneda comunitària, la Mixiuhca, que té arrels en la història indígena de la zona de Ciutat de Mèxic.

Explica que, tot i tenir 40 anys d’experiència comunitària, la moneda comunitària a Mèxic va començar el 1994, amb un desenvolupament diferent del d’Argentina. 

Destaca que la moneda no és només un instrument econòmic, sinó una eina per afrontar el col·lapse civilitzatori i les crisis globals actuals: guerres, violència estructural, emergència climàtica, desplaçaments, i escassetat de recursos i temps.

La Mixiuhca busca reconstruir capacitats productives a la ciutat, fomentar comunitat, intergeneracionalitat i sostenibilitat, i canviar la manera de viure cap a un model que anomenen “bon viure”. Això implica reflexionar sobre necessitats, vincles i cures, incorporant principis de l’economia comunitària i feminista. 

La moneda és, per tant, un mitjà per sobreviure, reconnectar amb l’ancestralitat i habitar el món d’una manera diferent.

-----------------------------------------------------------------------------------

Ton Dalmau: 

Turuta la importància de la col·laboració i de com petits projectes locals poden generar un canvi positiu dins d’un sistema global que sembla que s’enfonsa. Ton compara la globalització amb un gran vaixell que s’enfonsa i els projectes locals com a petites pilotes de ping-pong que el poden fer flotant de nou: cooperatives, monedes locals, grups de consum, bancs del temps, etc.

Es presenta la Turuta, un sistema de crèdit local sorgit de les iniciatives Transition Towns, que busca preparar la comunitat davant el canvi climàtic i el pic del petroli. 

Inicialment es va provar un sistema de crèdit mutu amb saldo positiu i negatiu, però es va canviar per un model on tots els participants estiguin en saldo positiu, i els projectes aprovats per l’associació poden generar crèdit. 

La idea és fomentar activitats sostenibles i cooperatives, com treballar en horts, i descartar activitats negatives (fabricació d’armes, etc).

El concepte central és l’“Arbre d’Enriquiment Local”: les arrels representen l’organització, el tronc les persones, i les branques i fruits les activitats que desenvolupen els membres. 

El sistema assigna un valor simbòlic a les hores de treball (1 hora = 10 turutes, 1 turuta = 1 € de referència), permetent la participació de comerços i persones sense necessitat de diners reals, fomentant l’economia col·laborativa i la comunitat.

Continguts, contactes, debats i raonaments que posen en evidència que hi ha vida més enllà de l'economia de les monedes globals (euro, dolar, yen, etc.)

https://transiciovng.blogspot.com/2025/10/trobada-de-monedes-socials-lisboa.html#more