© FEM SERVIR LA TÈCNICA DEL JUDO
Amb els nostres
opressors no ens hi hem d’enfrontar. Hem de servir-nos de la seva pròpia
embranzida per fer-los caure.
No hi hem d’entrar
en consideracions sinó que hem de PASSAR D’ELLS totalment. Hem d’anar a la
nostra sense fer cas ni de normes ni d’obligacions ni de lleis que ens
perjudiquen.
Res de demanar-los o reclamar-los allò que sigui ben nostre per dret natural. Agafem el què ens convingui sense burocràcia servil.
Ens hem d’acostumar a pensar i actuar des del nostre interès deixant de banda les queixes que només generen frustració i alimenten la part fosca dels que ens controlen.
Fem-nos
enterament els sords davant les narratives oficials i construïm la nostra pròpia
narrativa amb accions i fets concrets.
Quan se n’adonin
que no els fem cas arribarà l’hora de la veritat: O canvien de tàctica o ja no
els serà possible el nostre control.
Si la cosa els la
posem difícil al no seguir les seves indicacions i ho miren d’aconseguir a la
força llavors es posaran a prova la nostra determinació i coratge.
Hem d’estar
disposats a córrer els riscos de rebre violència o pèrdua de llibertat per la
nostra oposició al seus plantejaments
clarament perjudicials.
L’enfrontament
serà breu i davant la nostra determinació hauran de plegar veles aviat i
repensar les coses de manera més equilibrada per a tots.
És evident que
persones amb conviccions adequades per aquest tipus d’actuacions d’entrada no seran
moltes, però si els que siguem actuem obviant al sistema, s’assoliran fites
practiques que convidaran a més persones a involucrar-s’hi ampliant i refermant
el canvi necessari.
La gota que ha
fet vessar el vas per part de l’elit dirigent, ha estat la decisió de muntar la
guerra per a portar-nos a la gent del carrer a l’escorxador de manera voluntària.
Estem patint tot un
seguit de maldats, que ens infligeixen de manera sàdica i continuada, però amb això
de la “mobilització militar” s’han passat deu pobles i no ho podem permetre de
cap manera.
Insubmissió, desobediència
civil, vaga de braços caiguts... el què sigui abans que sotmetre’s a una carnisseria
gratuïta, inútil i estúpida... Que hi vagin ells si volen jugar a la guerra!
Des de la “plandèmia”
d’ara fa cinc anys que no han parat de fer-nos la vida impossible. No els agrada
que siguem feliços, ens volen destarotats, anorreats, desencisats.
Doncs això s’ha
acabat. De manera individual o en grup posem en marxa la “no acció”. Deixem de
seguir les seves “recomanacions” (ordres) i fem només el què ens agradi.
Només tenim una
vida i l’hem de viure al nostre gust gaudint de tot allò que tenim a l’abast.
O així m’ho
sembla
_________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 18 març
2025
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario