© LA
CONFIANÇA: Clau de volta de la vida
Enfront d’una sessió informativa sobre com treure un
major i més segur rendiment als estalvis, em pregunto si això lliga gaire amb
el canvi que volem al món, el canvi de la manera de viure que molts desitgem i debatem...
Aprofito per a reprendre
el clàssic dilema de “com ens plantegem el viure”:
Ho volem controlar tot? Ens calen seguretats?
Ens recordem que
la vida és incertesa i canvi continu?
On hem oblidat la
confiança en la Vida?
Fora bo esbrinar d’antuvi si comptem amb “algú” per a la “caminada” perquè potser caldria acceptar que hi ha quelcom superior que ens depassa i que hi té molt a dir...
Algunes maneres d’anomenar-ho
podrien ser: Jo Superior, Univers, Déu, Vida, Esperit...
En qualsevol cas,
no estem sols en el camí de la vida -altra cosa és que ens ho creguem- per això
amoïnar-s’hi massa no serveix de res i el què compta és saber-se “relacionar”
amb “allò” que hi ha de superior.
També cal
esbrinar el què pensem de la nostra transcendència. Com veiem la nostra
capacitat d’acció o el nostre potencial propi –allò del lliure arbitri-.
Per a fer-ho
senzill podríem delimitar la qüestió a si confiem en la Vida o bé anem
angoixats mirant d’abastar-ho tot i patint sempre a l’avançada pel què pugui
ser.
Si pertanyem al
primer cas ho tenim molt planer... vivim i fluïm. Sabem per experiència que el
què sigui millor per a nosaltres ens arriba sempre, en el moment oportú i de la
forma més adient.
És evident que
aquesta postura té un preu: desaferrament i confiança. Si ets agraït amb les
teves necessitats bàsiques cobertes i el benestar anímic que això comporta,
sempre estaràs a punt per a rebre més dons que et convinguin.
Si el que et mou
és la por al “què pot passar” i al “què pots perdre” tens tots els números per
a viure angoixat i sense cap garantia de sortir-te’n.
Què tal si el
tema diners el deixem de banda una vegada satisfetes les nostres necessitats
del dia a dia?
Ens pot servir
recordar aquelles paraules dels “ocells que no sembren ni cullen” o els “lliris
que no filen ni cusen” que ens aboca a confiar en quelcom superior que ens procura
el què ens cal?
No és tant qüestió
de fe com de confiança i alhora d’acceptació i humilitat. Hi ha de tot i per a
tothom però sense “empentes ni crits”. Tot en el seu moment i en la mesura que
pertoqui!
Per damunt de tot,
esbandir la “por al què sigui”. Tot es va esdevenint de forma natural i a mida
de cadascú en funció de cap on es decanti la teva balança: confiança o por.
Si vius tranquil
tens moltes possibilitats de viure feliç i anar rebent dons i avantatges
insospitats sense necessitat d’anar-hi ansiós en la seva cerca.
Per il·lusions i desitjos
que no quedi, però sempre sense ànsia, amb la confiança de que serà el què més
et convingui i quan més et convingui.
Viu en pau i
seràs feliç!
_____________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
16 març
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario