Sabem per experiència que el què sigui millor per a nosaltres ens arriba sempre

 © LA CONFIANÇA:  Clau de volta de la vida           

Enfront d’una sessió informativa sobre com treure un major i més segur rendiment als estalvis, em pregunto si això lliga gaire amb el canvi que volem al món, el canvi de la manera de viure que molts desitgem i debatem...  

Aprofito per a reprendre el clàssic dilema de “com ens plantegem el viure”:

Ho volem controlar tot? Ens calen seguretats?

Ens recordem que la vida és incertesa i canvi continu?

On hem oblidat la confiança en la Vida?

Fora bo esbrinar d’antuvi si comptem amb “algú” per a la “caminada” perquè potser caldria acceptar que hi ha quelcom superior que ens depassa i que hi té molt a dir...

Algunes maneres d’anomenar-ho podrien ser: Jo Superior, Univers, Déu, Vida, Esperit...

En qualsevol cas, no estem sols en el camí de la vida -altra cosa és que ens ho creguem- per això amoïnar-s’hi massa no serveix de res i el què compta és saber-se “relacionar” amb “allò” que hi ha de superior.

També cal esbrinar el què pensem de la nostra transcendència. Com veiem la nostra capacitat d’acció o el nostre potencial propi –allò del lliure arbitri-.

Per a fer-ho senzill podríem delimitar la qüestió a si confiem en la Vida o bé anem angoixats mirant d’abastar-ho tot i patint sempre a l’avançada pel què pugui ser.

Si pertanyem al primer cas ho tenim molt planer... vivim i fluïm. Sabem per experiència que el què sigui millor per a nosaltres ens arriba sempre, en el moment oportú i de la forma més adient.

És evident que aquesta postura té un preu: desaferrament i confiança. Si ets agraït amb les teves necessitats bàsiques cobertes i el benestar anímic que això comporta, sempre estaràs a punt per a rebre més dons que et convinguin.

Si el que et mou és la por al “què pot passar” i al “què pots perdre” tens tots els números per a viure angoixat i sense cap garantia de sortir-te’n.

Què tal si el tema diners el deixem de banda una vegada satisfetes les nostres necessitats del dia a dia?

Ens pot servir recordar aquelles paraules dels “ocells que no sembren ni cullen” o els “lliris que no filen ni cusen” que ens aboca a confiar en quelcom superior que ens procura el què ens cal?    

No és tant qüestió de fe com de confiança i alhora d’acceptació i humilitat. Hi ha de tot i per a tothom però sense “empentes ni crits”. Tot en el seu moment i en la mesura que pertoqui!

Per damunt de tot, esbandir la “por al què sigui”. Tot es va esdevenint de forma natural i a mida de cadascú en funció de cap on es decanti la teva balança: confiança o por.

Si vius tranquil tens moltes possibilitats de viure feliç i anar rebent dons i avantatges insospitats sense necessitat d’anar-hi ansiós en la seva cerca.

Per il·lusions i desitjos que no quedi, però sempre sense ànsia, amb la confiança de que serà el què més et convingui i quan més et convingui.

Viu en pau i seràs feliç!

_____________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com 

16 març 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html