A l’hora de la veritat es només l'1% el que es rebel·la i planta cara al Poder.

© BORDEN... ¿LLAVORS CAVALQUEM?

Tots tenim el que ens mereixem.

És una gran pena constatar l'animadversió, odi i menyspreu deslligats arran de la gran manifestació de la plaça Colón de Madrid. Una explosió pública del desacord amb l'indigne subjugació, enganys i amenaces a la població.

Un nombre suficient -encara que no aclaparador- d'éssers desperts i responsables ha encès totes les alarmes del sistema i els seus mercenaris s'han bolcat en massa a desacreditar, insultar i menysprear. És doblement penós patir la malvolença oficial i la de la gent abduïda pel terror d'una falsa pandèmia.

Estem tots sotmesos a un pla d'esclavitud mai vist i la gran majoria ho accepta sense cap crítica excepte si es tracta de posar en evidència a algun dels seus semblants que no s'ha deixat portar per la histèria general i lluita en solitari per mantenir en alt el pavelló de la llibertat humana i la seva conseqüent dignitat.

Aquells que estem conscienciats i que des del primer moment ens hem oposat al desmantellament de la vida humana, les seves relacions, festes i emocions, constatem que l'elit ha aconseguit el seu major èxit, major que dominar-nos, i és el d’enfrontar-nos.

Des del principi els ho hem posat fàcil, sense dir ni piu, i ara a més, els fem la feina bruta de combatre la dissidència. A la por cal afegir l'odi al semblant que no segueix la pauta oficial, quan després tots serem carn de canó... de vacunes.

Vacunes a les que ja s'estan agafant amb total confiança la gran majoria sense sospitar del mal a què es presten de forma voluntària com ja està passant amb els tests PCR que són una tortura i una fàbrica de falsos infectats per justificar les mesures draconianes que ens tenen preparades.

Som encara a temps de despertar?

És que no hi ha altra solució que el "campi qui pugui"?

No hi ha espai al compromís i la solidaritat entre els éssers humans?

Descoratjador que davant l'iceberg que ens ve a sobre estiguem perdent el temps en enfrontaments fratricides. Ens anem ficant a la boca del llop de manera inexorable i quan tot sigui fosc, llavors serà el "cruixir de dents".

Quan ens inoculin el veritable virus amb el verí de les vacunes, llavors "kaput", de res haurà servit el sacrifici d'haver portat la mascareta a tota hora i haver renunciat a viure en confiança i alegria.

S'haurà acabat fer quarantenes i altres collonades doncs anirem directes a "la caixa" més tard o més d'hora. És descoratjador, més quan no hi haurà manera de esquivar-ho si no és amb la unió de tots els afectats oposant-nos al crim que s'acosta.

Amb tots els respectes, però sento vergonya de pertànyer a un gènere humà que no fa res per preservar la seva idiosincràsia, la seva llibertat i la seva dignitat. Es dolorós constatar que encara que siguem el 99% a l’hora de la veritat es només l'1% el que es rebel·la i planta cara al Poder.

________________________________________________________________

Joan Martí - elcamídelavida@gmail.com

18 agost 2020