Tan si com no, el problema el tenim al damunt i ens demana una actuació concreta

© LA GOTA QUE FA VESSAR EL GOT

Amb l’operació ‘Ceuta envaïda’ el nostre miserable cap de govern s’ha posat la darrera medalla al servei de l’execrable veí del Sur qui no para de fer-nos xantatge permanent amb l’enviament de súbdits per aprofitar-se dels privilegis que generosament els oferim.

Ara fa la prova de força (com ja va fer amb el Sàhara) i fa arribar una marea humana per a ocupar territori espanyol, segur que amb el beneplàcit i suport del duet EE.UU-ISRAEL que de ja fa un temps campen per tot el món fent el que més els plau sense dissimular-ho de cap manera.

Que Espanya està condemnada, ja fa anys que ho podem veure. Des de que es va establir la ‘democràcia’ que ens han anat imposant obligacions i renuncies totes en perjudici nostre.

Deixo que cadascú valori les raons del perquè de tot plegat. La qüestió és que cada cop estem més devaluats i exprimits política i econòmicament.

El botxí principal és Europa però el fil ve de més amunt i els atacs ens cauen de totes bandes en veure’ns tant desvalguts i traïts pels qui ens governen (?) els quals no tenen cap mania d’actuar en contra nostra de manera conscient i criminal.

Sembla que la pretensió -entre d’altres- és crear una situació de violència social entre gent autòctona i estrangers ‘convidats a la nostra taula’ sense el nostre consentiment. Tal i com va escalfant-se el tema no tardarà gaire en explotar i no cal cap espurna especial perquè tot és a punt per a que peti (és el què volen aquests malànimes)

Personalment procuro mantenir-me fred tot i que no puc pair aquesta presència cada cop més massiva de personal musulmà que gaudeix de prebendes per damunt dels del país. Però he de confessar que el meu pacifisme s’està esgotant i crec que igual els passa a molts d’altres.

Reconèixer que han reeixit en aconseguir enfrontar-nos a la gent del carrer és una gran frustració perquè, a més de la violència que es produirà, suposa que els hi farem la feina bruta de ‘reduir personal’ sigui de l’ètnia que sigui (blancs, negres o rosats)

Aquesta descomposició social, provocada lenta però continuadament, vol -i està aconseguint- desvirtuar costums, valors i en definitiva convivència. És com anar tirant aigua al vi fins que no en quedi ni el color ni el sabor

Quina solució hi hauria que no fos la violència? No ho sé perquè en una operació tan ben pensada i executada de manera metòdica i constant al llarg de ja fa molt de temps, les reaccions emotives per a oposar-hi no semblen precisament el catalitzador apropiat

El fet és que, tan si volem com si no, el problema el tenim al damunt i crec que ens demana una actuació concreta per a enfrontar-lo i -si es pot- resoldre’l. Mirar cap a una altra banda només farà que la cosa empitjori i ens afecti més de ple tal i com més dies passin.

També val a dir que la nostra problemàtica no és aïllada sinó que està escampada per tot l’espai dit occidental on els satanistes controladors apliquen la mateixa medecina per a assolir objectius d’anorreament col·lectiu i poder tenir un domini general.

És una previsió nefasta però força evident i no podem fer com l’estruç i amagar el cap a la sorra amb l’esperança que desaparegui el problema.

La conseqüència lògica de la nostra inacció ens ha de portar a perdre drets i costums però entretant ‘qui li posa el cascavell al gat’?

_________________________________________________________________

Joan Martí - elcamídelavida@gmail.com - 1 d’agost del 2026