SOM CAPAÇOS DE VIURE SENSE GUERRES?
I més enllà
d’aquestes qüestions íntimes, n’hi ha d’altres que em colpegen: Com pot una persona arribar a matar-ne
una altra? Com pot algú justificar
una guerra amb excuses buides o interessos amagats? Com
pot ordenar bombardejos sabent que allà hi ha persones com tu i com
jo, sense cap responsabilitat en les decisions dels seus governants?
Em pregunto si no ha arribat l’hora, com a espècie, de fer un salt qualitatiu.
Tenim la
capacitat tecnològica per alimentar tothom, per entendre’ns i connectar-nos
d’un extrem a l’altre del Planeta. Sabem que la Terra és finita i que compartim
un destí comú. Però actuem com si
encara fóssim els primers homínids, que lluitaven per un tros de terra,
convençuts que el seu enemic era el de fora i que només podien sobreviure conquerint.
Aquelles guerres
potser tenien una lògica: desconeixien els límits del planeta i les seves
conseqüències. Però avui,
continuar matant i destruint en nom del poder o del benefici econòmic o amb
l'excusa de qualsevol religió és no només inhumà, sinó profundament
irresponsable i retrògrada.
Estem repetint els errors del passat, però amb míssils, drons i armes de
precisió. La cursa per veure qui pot destruir més i millor continua.
I això, en ple segle XXI, ja no té cap justificació.
La pregunta que
ens hauríem de fer és clara: podem
imaginar una altra manera de viure plegats i de quina manera podem fer avançar
les ments ancorades en el passat?
A Vilanova i la
Geltrú vam començar, el febrer del 2022 a l’inici de la guerra d'Ucraïna, un
petit gest: les Cantades Populars
pel Planeta i la Pau. Cada dijous, en espais públics, ens reunim
tothom qui vol per cantar. Per expressar amb música allò que les paraules soles
no poden: que volem un món sense
guerres, amb respecte per la vida, amb dignitat per tothom.
Aquest gest,
senzill però poderós, podria multiplicar-se i - a part de les responsabilitats,
aptituts i possibilitats de cadascú -, imaginem milions de persones, arreu del món, dedicant una hora cada
setmana a fer visible el seu compromís amb la pau i la justícia. Cantant,
creant, expressant-se. No per odiar ningú, sinó per fer un crit comú i
positiu:
JA N'HI HA PROU!!!
La Pau no és una utopia. És una construcció col·lectiva. I comença amb
accions concretes.
Les guerres són decisions d’uns pocs. Però la Pau és responsabilitat de
tots. I és hora de forçar aquest canvi d’exigir que els governs parlin,
dialoguin, s’escoltin i deixin enrere la violència.
El món que deixarem serà l’herència dels qui vindran. Fem que valgui la
pena.
Ton Dalmau
https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/116699/som-capacos-de-viure-sense-guerres.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario