La pau s’ha d’assolir a cada moment, en el nostre dia a dia, en les nostres relacions...

© LA PAU COMENÇA EN UN MATEIX 

D’escenaris de guerra per desgracia no han parat d’haver-n’hi al llarg de la història i a redós d’això han anat sorgint moviments en contra de la violència.

Tots tenim present l’època hippy amb el famós eslògan “feu l’amor i no la guerra”... encara que més tard es va saber que era un cau induït de drogoaddictes. Però anem al què ens importa.

Perquè proliferen les situacions bèl·liques? A part dels interessos evidents de la industria armamentista, els odis latents en tants àmbits són el “caldo de cultiu” de les violències que es desfermen inevitablement.

Podem estar ben segurs que tota aquesta estesa d’armes i els corresponents conflictes són una de les estratègies principals del sistema per a fer calés i alhora per a tenir-nos a tots en un puny.

Ara bé, en tots els casos hem pogut comprovar com s’han fet servir detonants -falses banderes- per encendre la metxa i aconseguir, si més no, l’avinentesa de l’opinió pública.

Dit això i deixant de banda els interessos en joc (econòmics, geopolítics, etc) el que vull destacar és la nostra implicació subliminal, per l’odi i la violència que covem en la nostra vida quotidiana.

Mantenir la pau és una qüestió amb la que tothom està d’acord a primera vista, però en la seva vida particular cadascú té els seus rancors, enveges i desitjos obscurs... (I qui es cregui lliure de pecat que tiri la primera pedra!)   

És una pena però cal admetre que del més pobre al més ric, del més ximple al més intel·ligent, tots tenim algun racó fosc on hi nia algun tipus de ràbia o insatisfacció que ens pot enverinar.

El sistema actua obertament i sense cap mania promovent aldarulls, conflictes, enfrontaments en el seu propi benefici, comptant amb l’existència de la part fosca que tots arrosseguem que si no els suposa la nostra aprovació sí que els dóna impunitat.

Per això les paraules de l’encapçalament: La pau comença en un mateix.

Una tasca immensa i difícil d’encarar però necessària si aspirem a un món en pau. Entretant són molts i diversos els interessos (i els odis) que ens envolten i siguin petits o grans tots contribueixen a avivar les brases.

O sigui que se’ns gira feina si volem apagar focs i evitar que se n’encenguin més. Els que tenen poder per a fer-ho compten amb nosaltres, per tant retirar-los-hi el nostre “suport” (explícit o implícit) serà el primer pas per a desactivar aquesta mecànica infernal i dolorosa.

Fer “neteja” en nosaltres mateixos té aquests dos efectes principals: Sentir-nos en pau i deixar d’alimentar la “bestia” que no para de créixer com més maldat s’escampa.

Tinguem per ben cert que hi tenim molt a dir en tot el què passa. La nostra actitud, la nostra voluntat interior, la nostra convicció són la base per alleugerir tan el drama propi com el general.

I és que la “pau” s’ha d’assolir a cada moment, en el nostre dia a dia, en les nostres relacions, en les nostres decisions, en els nostres pensaments...

La pau no és una situació estàtica (de fet a la vida tot es mou, tot canvia) per això cal conrear-la i tenir-ne cura en tots els àmbits del nostre entorn, inclosos nosaltres mateixos.

Vet aquí una tasca descomunal que s’ha de vetllar amb perseverança i convenciment.

_______________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 14 octubre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html