© ESCENARIS QUE SE’NS
PLANTEGEN
Sense ser
exhaustius aquí van alguns dels plantejaments que ens venen a sobre, al marge
de les qüestions ideològiques o de enginyeria social (gènere, correcció
política, etc) que ho acaben d’adobar com el “sofregit” d’aquest “menú”
destinat a reinventar tota l’essència humana.
1.- Control digital per a l’accés a temes vitals
(diners, sanitat…)
2.- Bloqueig territorial de
moviments (ciutats 15 minuts)
3.- Alimentació restringida
(productes sintètics)
4.- Expropiació de propietats (recol·locació de persones)
5.- Transport restringit (servei
públic, bicicletes)
6.- Eliminació d’internet o
limitació d’accés (anul·lació blogosfera?)
7.- Carnet social amb
puntuació conductual (premis i càstigs)
8.- Obligacions sanitàries
(vacunes, controls i revisions forçoses)
Quin nivell de degradació màxim podrem tolerar
abans de prendre una decisió dràstica?
Sembla que la desobediència civil és com a mínim
el primer pas davant de tan greu agressió. El què cal descartar són les accions
sacrificades (vagues de fam, accions suïcides...), que posin en perill la vida
de qui protesti, donat que al sistema ja li va bé que “s’autoelimini” gent quan
el seu pla és la despoblació (menys feina!)
Sigui com sigui, els que no ens vulguem sotmetre
hem de pagar-ne el preu (malgrat no saber-ne el resultat) i confiar en que pugui
ser de profit per algú (com allò de plantar un arbre).
El punt dèbil és l’econòmic perquè si et retrates
i et doblegues, el demés serà molt difícil de defugir, encara que, si es va
entomant tot el què vingui, en algun punt pots petar perquè te n’atipis.
No se’ns acudeix res d’imaginatiu que sigui
efectiu per encarar la situació?
On pot ser el punt dèbil de tot aquest Cafarnaüm?
Segur que hi ha d’haver alguna escletxa on ficar la
cunya per a fer-los saltar el pla pels aires... i no ha de ser amb força sinó
amb enginy!
De l’estratègia és evident que no se’n pot parlar
públicament perquè perdria el seu factor sorpresa. Tot i això voldria pensar-hi
en veu alta per veure si trobem alguna drecera. Fer allò que es coneix com “brainstorming”
D’altra banda, encara que darrerament als dolents
sembla que se’ls n’hi hagi anat la prudència continuo creient que no faran res
sense el nostre consentiment, que s’hi miraran abans de violentar el nostre
lliure arbitri, donat que és una llei universal intocable.
La qüestió és que en saben molt de fer-nos caure
en els seus paranys a on hi anem de forma voluntària, si més no, per por o
comoditat. Només que en aquest punt trenquéssim la inèrcia i ens neguéssim
senzillament a fer el què ens diuen ja tindríem molt de guanyat.
Oh, però és que ens multaran o ens perjudicaran
d’alguna manera... Tu planta’t digues NO i a veure què passa realment. Compta
que el que ens hi juguem és molt més important que una hipotètica multa que al
final no s’executa (com va passar en l’època de la pandèmia)
El què cal és que no els ho posem fàcil i passem
d’ells olímpicament. Una cosa pràctica, que tens ben a ma, és el no anar a
votar, deixar-los sense el teu reconeixement/consentiment.
A mi que no em busquin sinó és per desmuntar tot
el maleit entramat en contra nostra.
TODO VA A MEJORAR (Una ficció molt realista)
_______________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 5 maig 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR:
No hay comentarios:
Publicar un comentario