ORGANITZACIÓ POPULAR I ECONOMIA SOLIDÀRIA
Perquè ningú quedi enrere
El moviment
veïnal i popular es va organitzar l'any passat per respondre al nou embat
socioeconòmic que va provocar la pandèmia. El consum conscient i la cura de la
comunitat van esdevenir estendard en la resistència i solidaritat, que també
van ser protagonistes del 2020. Les iniciatives i els projectes que es van dur
a terme serveixen com exemple per mirar cap a un futur amb organització i
suport mutu perquè ningú quedi enrere.
14 de març de
2020, el president de l’Estat Espanyol, Pedro Sánchez, declara l’estat
d’alarma. Dies abans, riures nerviosos pels carrers, bromes sobre el fracàs del
Mobile World Congress i sensació de ser davant la pantalla immerses en un altre
capítol de sèries distòpiques. Però aquell 14 de març, sense adonar-nos-en, va
marcar un abans i un després en centenars de milers de persones arreu del país
i de l’estat.
Algunes persones en pisos petits, altres amb una terrasseta, un balcó o una finestra. En parella, amb amics, difícilment podent viure soles i canalla i famílies i tribus, moltes desmuntades. Som éssers socials, criatures destinades a viure en societat, que poc esperàvem, petites i grans, veure i viure com tot es glaçava al nostre voltant. Però va passar i el bloqueig va ser col·lectiu i els dubtes eren muntanyes que molt poques persones van saber resoldre.
Com sempre, però,
el moviment popular es va activar i van crear-se mecanismes i engranatges de
suport popular per les qui més ho necessitaven. L’activació respon no només a
un aprenentatge constant sinó a una memòria col·lectiva que arrosseguem, entre
d’altres, des de la crisi de 2008 que va esdevenir un polvorí d’iniciatives i
xarxes de suport arreu de Catalunya i l’Estat Espanyol.
Vincles i
confiança contra la burocràcia
Torna a ser
dilluns. La porta de ferro i malla obre amb ràbia i esperança quan abans ho
feia amb alegria. Més de cinquanta persones altra vegada. Habitatge, papers,
feina, menjar. Necessitats diverses i situacions infinites, rodes de pobresa,
vulnerabilitat i exclusió. Ara, més que mai, “que ningú no quedi enrere” és el
lema col·lectiu per la supervivència. Cadires de plàstic, gel hidroalcohòlic i
mascaretes. De tela i de colors, per poc que es pugui, colors. “Per nosaltres
no tenia sentit muntar espais assistencialistes com bolets, aquí hi volíem
construir comunitat. Necessitàvem vincles i a partir d’aquí ha nascut el
compromís”, diu l’Emma Puig entre reunió i assemblea.
Les parets
de Can Sanpere, l’antiga fàbrica de Premià de Mar ocupada des de
2013, acull cada dilluns la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme nascuda
l’any 2018. Aquest 2020, però, les estructures populars necessiten noves eines
per la comunitat. El confinament domiciliari del passat mes de març va
provocar, com a tants d’altres indrets, la creació de grups de Suport Mutu per
donar espai a la col·laboració veïnal i ciutadana davant la situació general de
bloqueig. “El confinament va generar que les iniciatives amb més burocràcia
s’obrissin a altres grups no registrats com nosaltres”, explica l’Emma,
militant de la Xarxa d’Habitatge. Així es va crear el Banc
Popular d’Aliments al Baix Maresme, concretament a Premià de Mar, El Masnou
i Vilassar de Mar, on es mantenen actius avui dia.
En coordinació
amb els sindicats de barri i a través del contacte amb Espigoladors i
el Banc dels Aliments, el Banc Popular d’Aliments va començar a recollir menjar tots
els dilluns. “A banda dels aliments, una de les mancances més importants que
trobàvem era la de productes d’higiene, per això, i gràcies als sis mil euros
que vam recollir de donacions de persones a títol individual, vam poder abastir
de diversos productes les famílies que s’han anat acompanyant”, afegeix.
D’altra banda, des del col·lectiu de Suport Mutu que ha acabat formant part de
l’estructura de la Xarxa d’Habitatge, s’ha assumit, des del mes de
setembre, la gestió de l’armari solidari, un projecte nascut el 2014 ubicat
dins l’antiga fàbrica i que consisteix en un petit magatzem de roba en bon
estat per donar roba o agafar-ne.
L’Emma valora
positivament aquesta activació popular i reconeix que el model vigent dels
bancs d’aliments es basa en l’assistencialisme que la Xarxa mira d’evitar, “la
gent s’ha organitzat a partir de les seves necessitats, això va molt més enllà
d’una entitat registrada. Aquí no revisem els papers de la gent, ni posem
condicions, perquè la relació i el vincle estan basats en la confiança i la
comunitat”.
#TotesATaula
En aquest sentit,
l’Emma valora positivament les experiències de coordinació amb el comerç local
i l’Economia Social i Solidària (ESS) d’arreu de la comarca tot i remarcar que
cal aprofundir-hi més. El passat mes d’agost, i arran de la campanya #TotesATaula,
el Banc Popular d’Aliments del Baix Maresme va rebre centenars
de quilos de fruita i verdura fresca per part d’EcoMaresme que van
repartir-se entre la comunitat.
La campanya,
liderada per Opcions i acompanyada per diverses entitats de
l’economia solidària, consistia a destinar el 80% de l’import recaptat per
altes de sòcies de consum, augments de quotes i donatius, tant de persones com
d’empreses, a un fons per comprar aliments d’iniciatives agroecològiques locals
i donar-los als col·lectius que es troben en situació vulnerable. A més,
pretenia combinar el suport a persones en situacions de vulnerabilitat i al
teixit agroecològic i de l’economia social i solidària.
Des del
llançament de la campanya i durant l’estat d’alarma, #TotesATaula ha
recaptat més de 20.000€ d’arreu de l’estat –Palma, València, Canàries, Madrid,
Barcelona, Saragossa– i ha posat en contacte petites productores locals i grups
de distribució d’aliments amb diversos col·lectius.
Mapa de la
petita pagesia
La destinació dels
fons de la campanya #TotesATaula es va agilitzar gràcies a la
tasca de recopilació de dades amb què ha estat treballant Arran de
Terra amb la campanya “Abastiment agroecològic”. Entenent
l’estat d’alarma com una oportunitat de canvis, entre Arran de Terra,
una cooperativa que promou l’agroecologia i la sobirania alimentària, i Pam
a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia social i solidària a Catalunya,
van llançar aquest projecte amb l’objectiu de donar suport a les xarxes
agroecològiques en un moment en què gran part de la petita pagesia estava
tenint dificultats per donar sortida a la seva producció, a causa del tancament
de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
El projecte, que
segueix actiu a arrandeterra.org/abastiment, té diversos públics i motius.
D’una banda, s’erigeix com una aposta per fer pressió política que reforci la
petita producció i d’una altra, dona suport en la cerca de solucions urgents a
mitjà termini per garantir la distribució. En aquest sentit, pretén facilitar
enllaços amb altres productores, distribuïdores, grups de consum, petit comerç
i supermercats cooperatius.
A més del mapa
web, recull contactes i localitza els projectes agroecològics per a persones
consumidores interessades. Alhora, la campanya ofereix llaços amb
l’administració i els grups de suport mutu amb guies adaptades per a la difusió
i la pràctica del consum conscient.
Confinament
sense casa ni papers
La força
expansiva del capitalisme en aquesta segona crisi dels darrers vint anys ha
afectat de forma greu a les persones migrades de Catalunya i l’Estat Espanyol.
Amb la implantació de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari, es va fer
evident la mala gestió de les administracions i de moltes entitats del tercer
sector pel que fa a un dels col·lectius més vulnerables i estigmatitzats
d’aquest moment, el jovent migrant. Durant mesos, la Direcció General
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i algunes entitats
havien estat expulsant joves de centres que, sense més alternativa, havien
quedat en situació de carrer. Concretament a Girona, les restriccions de la
mobilitat van arribar en plena campanya de la Tancada per drets,
una iniciativa de diversos moviments socials, com l’Espai Antiracista de
Salt, que exigia pa, papers, sostre i treball per a desenes de joves
extutelats en una ocupació de la Universitat de Girona fins que s’assolissin
els objectius. La situació de la COVID-19 va fer traslladar la protesta a un
alberg municipal, lligat a la dificultat de gestió sense poder sortir als
carrers i alhora a la persecució policial que patien i pateixen els joves.
La pressió
pública i política, però, va aconseguir trobar sortides d’allotjament, mentoria
i acompanyament en la regularització pels joves, gràcies a la pressió pública i
la capacitat de sostenir la campanya malgrat la situació excepcional que
s’estava vivint. A més, des de la mateixa ciutat de Girona, altres iniciatives
socials han aconseguit arribar allà on ningú hi posava el focus. Des de #CompresAntirracistes,
que va començar a funcionar a principis d’abril, s’han recollit donatius de
particulars i entitats a través de Bizum, Paypal i transferències per tal de
poder, segons diuen, arribar allà on el sistema falla.
Karim Sabni, un
dels impulsors i membre de la cooperativa d’inserció Idearia, explicava que
“davant l’allau de trucades rebudes de persones en situació de risc per l’estat
d’alarma, hem decidit crear una campanya solidària a través de les xarxes
socials”. Per això van crear el grup motor Social Project 4.0. La campanya
assegura ser “una caixa de resistència que, a partir de les donacions, permet
fer ingressos d’entre 50 i 200€ en funció de la situació de cada nucli
familiar”.
D’altra banda,
fugint de l’assistencialisme, com diu en Karim, “considerem que donar l’ajuda
econòmica en metàl·lic és una forma de dignificar el suport i que les persones
siguin lliures en decidir i escollir en què volen invertir aquests diners.
Moltes persones que reben ja alguna ajuda d’aliments, reclamen l’opció de poder
accedir a productes frescos com ara fruita i verdura”. La campanya, que ha
recollit ja més d’11.000€ i ha atès més de 300 persones, ha comptat amb el
suport de Girona Acull, Coop57, La Plaga i La Pirata que, a més, ha creat una
cervesa per la causa.
Màquines de
cosir i Banc d’Aliments Manter
Però Girona no ha
estat l’únic lloc on persones migrades han fet visible l’extrema vulnerabilitat
del col·lectiu en temps de pandèmia. També el Sindicat Manter ha
denunciat les condicions de companys i companyes. Un dels portaveus, Aziz Fayé,
assegura que amb aquesta crisi sanitària tot ha empitjorat, ja no és només un
tema de no poder sortir a vendre i quedar-se a casa, sinó de qui té casa on
quedar-se. Alguns dels seus companys de la venda ambulant han hagut de
quedar-se a centres habilitats, afirma. “La situació ha arribat al límit”,
continua, “hi ha persones que no tenen feina, ni documentació, ni un lloc on
viure. No podem esperar que arribi una pandèmia per pensar-hi”.
És per això que
el Sindicat ha estat treballant en la protecció i la cura de la comunitat amb
diverses iniciatives. D’una banda, l’impuls del Banc d’Aliments
Manter que, en la línia de #CompresAntirracistes,
recollia donatius i suport per a l’accés a productes bàsics del col·lectiu.
D’altra banda, el col·lectiu ha estat produint mascaretes al taller del carrer
d’En Roig per servir l’Hospital de Granollers, l’Ajuntament de Sentmenat i
l’Ajuntament de Barcelona.
Caixes de
resistència per sostenir les cures
Una altra de les
cares més fosques d’aquesta crisi sociosanitària ha estat la gestió de les
cures. En aquest sentit, l’any 2016, i sent un pol fort per afrontar la
situació actual, va néixer l’Associació Mujeres
Migrantes Diversas. La Daybelyn Juares, fundadora i portaveu del
col·lectiu, va començar a mobilitzar-se amb quatre companyes més en l’organització
d’una marxa en protesta per les polítiques a Hondures, el seu país d’origen.
Eren diverses, però aquella lluita compartida era només una de les coses que
les unia. Totes cinc es dedicaven a les cures de la llar i les persones,
compartien inquietuds polítiques, orígens i energies. Així va néixer a
Barcelona l’Associació Mujeres Migrantes Diversas, que atén
demandes d’arreu del territori i actualment, a partir de dos grups de whatsapp,
són més de 400 dones organitzades.
Aquesta crisi,
tal com assegura Juares, les colpeja d’una manera brutal en molts sentits. En
l’esfera laboral, moltes de les dones han estat acomiadades i, malgrat tenir un
contracte verbal, les feines eren irregulars i moltes d’elles, en situació
administrativa irregular, es troben completament desemparades a nivell legal i
amb uns efectes econòmics que deriven en dificultats per pagar els lloguers. La
situació global va dur el col·lectiu a crear una caixa de resistència per les
treballadores de la llar i les cures que, des de l’abril fins ara, ha recollit
més de 21.000€.
Visibilitzant
en xarxa
Des de la
sororitat i el suport mutu, apareix la Xarxa de Dones Cosidores que,
al mes de maig, va presentar-se de forma pública en un intent de donar-se a
conèixer per aglutinar més dones i poder gestionar encàrrecs de grans
dimensions. Tal com diu el nom, es tracta d’una iniciativa comunitària que
aposta per l’autoocupació de dones de grups de diversa tipologia de la ciutat
de Barcelona en l’àmbit de la costura i que, durant el confinament, van arribar
a produir més de 13.000 mascaretes professionals per a més de 40 centres
essencials. El grup, però, pretén ampliar horitzons i crear col·leccions amb
material reciclat, donat o recuperat del carrer.
La Xarxa
de Dones Cosidores està formada per tretze grups de costura, entre els
quals hi trobem moviments socials, cooperatives i fundacions i asseguren, com a
lema, que “en xarxa ens fem visibles, en xarxa ens abracem, en xarxa
intercanviem teles, màquines, fils, coneixement i experiències. En xarxa donem valor
i posem preu i en xarxa volem assumir comandes, distribuir i facturar”.
Dones,
ramaderes i organitzades
Són molts els
sectors en els quals la crisi ha impactat, i molts els que han trobat en la
col·lectivitat una manera d’organitzar-se i fer-hi front. És el cas d’aquest
altre grup de dones, les Dones del món rural, un col·lectiu nascut
a principis de 2019 que treballa “per fomentar el consum de productes de
proximitat afavorint l’economia social i local a més de ser un acte de
respecte, valorització i contribució al territori i als seus professionals”. A
més, el col·lectiu pretén donar visibilitat a la feina de pageses, ramaderes,
pescadores, forestals, productores i altres professionals del món rural i el
sector primari.
Més enllà de tota
la feina de sensibilització i recuperació d’un espai aparentment masculinitzat,
aquests darrers mesos han llançat una nova iniciativa d’intercooperació entre
productores d’arreu del territori. Es tracta dels lots de productes alimentaris
elaborats per les sòcies de Dones del món rural, uns productes de
qualitat, del territori i amb una aposta social que remarca la feina de la
diversitat de productes i professions d’aquesta associació de dones que es
dediquen al sector primari.
Entre totes,
tot
En aquestes
pàgines, hem recollit algunes de les iniciatives que hem pogut conèixer, palpar
i viure. Però el territori és viu i hi ha desenes i centenars d’iniciatives per
descobrir. Lluny d’intentar veure coses positives en una situació que ha
empobrit les persones i evaporat drets fonamentals, és interessant observar el
poder popular, l’organització, la comunitat, el moviment i la col·lectivitat,
lligat de les possibilitats de l’economia social i solidària arreu del país.
Sovint parlem d’una altra economia que és possible, sense assumir amb fermesa
que una altra economia ja existeix i que aquesta alternativa és un bastió de
resistència, de la mà dels moviments socials, de la protecció i la cura del
“nosaltres” i l’hem de mantenir entre totes.
Ara més que mai,
entre totes, tot.
Aquest
reportatge el vam publicar al Quadern
59 d’Opcions “Consum en temps de crisi”.
https://opcions.org/consum/organitzacio-popular-i-economia-solidaria-perque-ningu-quedi-enrere/
No hay comentarios:
Publicar un comentario