ELS
CANVIS QUE IMPORTEN
«El
canvi que cal perquè puguem continuar vivint a la Terra significa
sacrificar algunes
comoditats actuals per poder viure menys incòmodes en el futur»
Per
aquelles coses de la feina, he passat l'estiu traduint un llibre
sobre el canvi climàtic.
L'han escrit Yayo Herrero i María González, dues expertíssimes en
el tema, i l'il·lustra Berta Páramo. És un bon llibre per llegir
en família, però no he vingut aquí (només) a fer-ne propaganda.
He vingut aquí a explicar que, de vegades, el que llegeixo em
transforma. I que aquesta vegada en concret la transformació m'està
posant de cara amb cada elecció que faig, i no sempre m'agrada com
trio.
No
us faré cap spoiler
si
us en faig un resum senzill: cal que canviem de manera de viure si
volem continuar vivint.
El planeta seguirà endavant sense la humanitat, però la humanitat
no seguirà si no té en compte el planeta. Canviar la manera de
viure vol dir no satisfer-nos amb la bona consciència de separar les
escombraries o reutilitzar les bosses de plàstic del súper.
Fa
un temps em van convidar a fer una conferència a la Universitat
d'Alacant.
Vaig acceptar: m'anava bé la data, la retribució econòmica era
correcta i oferien força llibertat sobre el tema a tractar. Però
quan vaig acceptar encara no havia llegit el llibre, ni sabia que el
dia abans de la conferència tindria classe al vespre, ni que no hi
ha cap tren que arribi a Alacant prou d'hora per a ser a la
universitat a les dotze.
Tot
i l'opció molt millor del tren, hi aniré amb avió. Anar amb avió
és el mal.
No hauria d'anar-hi amb avió si hi ha tren. Les opcions són
cancel·lar la classe i anar-hi el dia abans (i dormir fora de casa),
o no fer la conferència. Tot i tenir dues opcions perfectament
viables, una em complica la vida i l'altra em tanca una oportunitat
professional. Així que agafo un avió.
Es
posa en marxa, llavors, el mecanisme d'autojustificació, perquè no
m'agrada sentir-me en fals.
Soc bona persona, no vull destruir el planeta. A més, un viatge amb
avió tan curtet no és la fi del món. No sé quin jugador de futbol
s'acaba de comprar un jet privat. I ell, eh? Ell destrueix el planeta
molt més que jo. I les grans empreses. Ui, les grans empreses! Lleis
contra la contaminació industrial, calen. Això sí que contamina!
Però,
és clar, si tot i saber que és més sostenible fer-ho d'una altra
manera, faig el que faig, com he d'esperar que els altres deixin de
fer el que fan? Si
jo, que obtinc un benefici petit de tot plegat, no estic disposada a
canviar-ho, com no han de voler-ho canviar els empresaris que
s'enriqueixen a costa d'emetre CO2 com bojos?
El
canvi que cal perquè les persones puguem continuar vivint a la Terra
és un canvi profund, que significa renúncies a molts nivells, grans
i petits.
Significa sacrificar algunes comoditats actuals per poder viure menys
incòmodes en el futur. Som capaços de l'exercici de generositat que
representa canviar el present per fer possible el futur? Molts del
que avui decidim continuar agafant avions, comprant coses que no
necessitem, votant partits que no s'atreveixen a legislar
com cal per aturar l'efecte hivernacle, potser continuarem vius quan
els efectes de la nostra inconsciència es facin innegables. Llavors
serà massa tard per buscar els culpables entre els altres.
Bel
Olid
No hay comentarios:
Publicar un comentario