USOS DEL TEMPS. Càrrega mental i gènere: Hi ha equilibri?
El mes de març de 2020 el món va parar, o si més no, va pretendre parar. Però en realitat, qui es podia permetre parar?
La voràgine
capitalista que ens envolta, la centralitat del treball assalariat i una
societat vertebrada al voltant de l’oferta i la demanda en comptes de la vida
convertien la possibilitat de parar en una qüestió de classe i gènere. Parar,
doncs, i per desgràcia, va esdevenir un luxe que poca gent es podia permetre.
Ni la situació sanitària de la Covid-19, ni la crisi econòmica que se’n deriva,
ni tan sols els missatges misterwonderfulistes sobre la
pandèmia com a oportunitat han aconseguit que la productivitat passi a un segon
pla.
La pandèmia, però, ha permès tornar a posar al centre del debat els usos del temps i la sostenibilitat de la vida. Les reflexions que envolten el temps obliguen a tenir en compte la perspectiva de gènere de manera transversal per tal de poder proposar canvis i millores que afectin realment i de forma transformadora aquesta sostenibilitat de la vida.
Temps i
confinament
A finals de maig
de 2020, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicava dades sobre l’impacte
del confinament en els usos del temps pel que fa al treball productiu i les
relacions familiars. L’enquesta recollia que un 45% de la població va
passar a teletreballar i que d’aquest, el 38% eren homes i el 54% dones,
la majoria de les persones enquestades considerava que el teletreball permet
conciliar millor el temps, a banda de ser més sostenible, i un 87% consideraven
les reunions telemàtiques com a eina que cal incorporar a la feina,
precisament, per aquesta conciliació. L’estudi recollia, també, que un 33% de
les dones havien marcat horaris a la llar durant el confinament, davant només
un 21% dels homes.
El gènere:
clau al debat sobre el temps
Els usos del
temps, però, sovint han anat lligats a la qüestió del gènere. El maig de 2021,
en un debat del cicle “La recuperació econòmica sostenible post-COVID-19”,
organitzat pel DIPLOCAT i l’associació Barcelona Time Use Initiative for a
Healthy Society, Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT, assegurava que
era necessari impulsar canvis que “caminin cap a uns horaris més racionals i
saludables, que permetin més temps lliure fent-ne un ús més eficient”. De la
mateixa manera, Sònia Ruiz, directora de Serveis de Gènere i Polítiques del
Temps de la Gerència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, compartia la
necessitat d’una integració de model transversal en les polítiques del
temps i una recuperació econòmica post-COVID-19 basada en la justícia
i l’equitat en termes de gènere, respecte mediambiental i eficiència.
En la mateixa
línia, l’octubre de 2021, al Congrés Mundial d’Investigació en usos del temps,
càrrecs polítics de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van
defensar la importància de les polítiques públiques d’usos del
temps per abordar àmbits estratègics com les cures, l’atenció a la infància i
l’adolescència i la igualtat d’oportunitats, la salut mental i el benestar
emocional o la convivència inclusiva. D’altra banda s’assegurava que aquests
canvis “són la clau per reduir la pobresa del temps, que afecta especialment a
les dones i a les persones amb una situació econòmica més precària”.
Quins són,
doncs, els usos del temps de catalans i catalanes?
Així titulaven
Mireia Duran i Silvia Carrillo l’informe “Gènere i temps: en què
inverteixen les hores les catalanes i els catalans?” de l’any 2018. La
investigació recollia una anàlisi d’usos del temps amb perspectiva de gènere i
es presentava com una aproximació a la vida quotidiana de les persones per copsar
les desigualtats i donar visibilitat a activitats que sovint no tenen
reconeixement social, com les tasques no remunerades vinculades al treball
domèstic i de cures que sustenten la societat actual. Segons l’estudi, amb
dades recollides entre 2010 i 2011, les dones dedicaven gairebé el doble de
temps que els homes al treball no remunerat, llar i família, alhora que menys
temps al treball remunerat, els estudis i les aficions i vida social.
L’enquesta a la
joventut de Catalunya l’any 2012, la darrera que s’ha fet en aquesta matèria,
apunta que en les dones joves, més nivell educatiu es tradueix en menys
hores dedicades a la llar, en canvi amb els homes joves passa el contrari,
a més nivell d’estudis, més responsabilitat en les tasques. Tot i això, Duran i
Carrillo analitzen també l’impacte que el nivell d’estudis i d’ingressos
econòmics té en la reducció de la dedicació a la llar a partir de
l’externalització de serveis, majoritàriament a dones i sovint amb menys
ingressos, entre altres dones migrades.
Quant al consum
de béns, productes i serveis, segons l’enquesta a la joventut de Catalunya que
recull l’informe de Mireia Duran i Silvia Carrillo, també són les dones les qui
carreguen amb la responsabilitat d’haver de fer la compra i el sosteniment
logístic de la llar. En hores i minuts, les dones hi dediquen una mitja de 32
minuts diaris, els homes però, només 22.
Tasques i
càrrega mental, quina és la diferència?
Malgrat que la
societat avança cap a món més feminista des de diversos àmbits i perspectives,
la distribució de les tasques de la llar i la cura de la família no acaba de
ser igualitària, tot i la millora i la conscienciació per part dels homes. A
més, i si bé és cert que cada vegada són més llars les que comparteixen tasques
de forma equitativa, són moltes també les dones que s’adonen que no n’hi ha
prou amb el repartiment del temps i apareix la càrrega mental.
La periodista
Elisenda Rovira ha compartit algunes reflexions que deixa clar que recull no
només d’experiències personals sinó de converses amb amigues i dones del seu
entorn. Un dels moments crucials, segons l’Elisenda, en què s’accentuen les
diferències en parelles heterosexuals és quan arriba la canalla, “la maternitat
té una part molt important de logística i la logística és una cosa que acostumem
a assumir les dones; i quan parlo de logística parlo de càrrega mental”. No
obstant això, Rovira assegura que això no és només una cosa que afecti les
dones en l’àmbit familiar sinó que, per exemple, també es dona en el
món laboral en tant que seguim assumint les tasques de coordinació,
planificació, organització, anticipació.
Sobre maternitat
i càrrega mental, l’Elisenda té clar que la paraula clau és l’anticipació; “som
nosaltres les que hem d’estar preparades per les coses que poden passar; les
qui no sortim de casa sense mocadors, bolquers o aigua, les que calculem quan
encendre la rentadora perquè necessitem tenir nets els llençols de l’escola
bressol, programar les visites al metge, tenir al cap les vacunes posades i per
posar, tenir verdura a la nevera perquè demà arribo tard o comprar una jaqueta
abans que arribi el fred”.
Aquestes
situacions, assegura la periodista, es donen en contextos de parelles
heterosexuals on hi ha certs discursos assumits com el repartiment del 50% de
tasques de la llar, el rebuig a comportaments masclistes i el suport a la
igualtat. Tot i això, Rovira es reafirma en què la càrrega mental és una de les
fonts de desigualtat més important i que caldria treballar per arribar a
quantificar tota aquesta feina organitzativa que no respon a una dedicació
concreta quant a temps. “Quan intento pensar en les causes de tot això, sé que
hi ha una part d’educació, però també hi ha una part molt important de sanció
social”, explica Rovira, “si el meu fill no va disfressat a l’escola el dia que
toca, la sanció social per mi serà més forta perquè som les
dones les que ens preocupem d’aquestes coses. El mateix passa si ve gent a casa
i alguna cosa no està neta, som nosaltres les que dies abans planegem aquestes
coses, per a ells aquesta sanció no és tan gran”.
Nadal, el punt
àlgid de la desigualtat
Si les dones,
durant tot l’any, assumeixen càrrega mental, “per Nadal explota”, diu
l’Elisenda, “són moments d’interacció social, d’àpats i de regals, regals que
també són cures i tot això són coses que assumim les dones i
que per Nadal es multipliquen”. La gestió de festes comença, de fet, amb el
calendari familiar, quadrar les visites i les diverses branques d’ambdues
famílies són tasques que assumeixen les dones. Després, “ja no és només qui
cuina, és qui compra el menjar, la beguda, qui pensa els àpats, qui recorda que
hi ha una persona vegetariana, etc.”
Sumar-hi els
regals, a més, no és només una qüestió de qui els compra, sinó “sobretot de qui
els pensa i de qui es posa d’acord amb qui per veure què fem per al tió, què
regalem amb els germans al pare o la mare, què regalem a la família”, i
afegeix, “qui s’anticipa a totes aquestes coses i a més mira de deixar
entreveure què vol per ella mateixa facilitant fins i tot el fet de pensar el regal
que li facin a ella”, conclou Rovira.
Per què és
important analitzar els usos del temps amb perspectiva de gènere?
Segons Silvia
Carrillo, autora de l’informe, analitzar els usos del temps és interessant com
a dimensió igualitària; “cada dia té 24 hores i això és igual per a totes les
persones. És igual el teu gènere, origen o moment del cicle vital, per això és
un barem igualitari”, explica. Vist amb perspectiva de gènere, veiem que les
dones dediquen més part del seu temps a totes aquelles tasques no remunerades
vinculades a tasques domèstiques i de cures.
“El primer biaix
el trobem en el fet que el treball és gratuït”, continua, “i es tracta de
tasques poc visibles, que es consideren poc rellevants socialment, que no
donen accés a drets com sí que ho fa el treball remunerat, encara que
estiguem parlant de tasques essencials per al nostre dia a dia”. L’autora
assegura que no repartir les tasques de forma equitativa fa que continuem
reproduint desigualtats de gènere.
https://opcions.org/consum/usos-del-temps-carrega-mental-i-genere-hi-ha-equilibri/
No hay comentarios:
Publicar un comentario