LA VIDA EN UN INSTANT
14 reflexions de
l'escriptor, que deia «sigues tu mateix, la resta de papers ja estan agafats»
Oscar Wilde va néixer a Dublín el 1854 i va morir a París el 30 de novembre del 1900. Recordem el dramaturg, considerat un dels grans escriptors de la història, llegint-ne 14 reflexions sobre la vida.
1. A vegades podem passar-nos anys sense viure gens, i de cop i volta tota la nostra vida es concentra en un instant.
SOBREVIURÉ
Ara viuré, si em queda una miqueta d’aire no penso defallir
He d’aprendre a viure,
tornar a començar.
Viure en silenci,
ser invisible, no em farà avançar.
© EL MIRACLE DE L’AIGUA
Un element imprescindible
i misteriós. Sense ell no podem viure.
L’aigua ens sadolla,
ens neteja, ens relaxa, ens refresca... i ens constitueix físicament.
Quan et llances a un espai curull d’aigua, l’aigua -com una mare sol·licita- t’acull, t’abraça... El benestar que proporciona és inigualable. Només la seva visió ja és terapèutica.
Una font, un riu, una cascada, un llac. Allà on raja el seu so és gratificant; allà on està encalmada és una gran sensació de pau.
© LA TECNOLOGIA ENS DESACTIVA
Un símptoma del desvetllament de les persones que s’està donant a rel de la degeneració provocada per la tecnologia és el cop de timó que Suècia ha impulsat en l’ensenyament i que suposa deixar de banda els artefactes tecnològics (telèfons, tauletes, ordinadors) i retornar als mètodes analògics (llibres, paper i llapis) una vegada constatada la baixada accelerada en els aprenentatges dels estudiants.
Les addiccions creades amb l’ús de la tecnologia ha fet minvar el desenvolupament de les pròpies facultats (llegir, escriure, entendre) cosa que comporta -a part d’aquesta pèrdua- la dependència d’eines alienes a la pròpia vida i que s’interposen en la comprensió, comunicació, expressió i creació humanes.
© UN TOMB PEL PAIS DE LES IDEES
Alicia al país de les idees Una novel·la que transforma la història de la filosofia en una aventura trepidant. L’Alícia es qüestiona el món que l’envolta i es preocupa pel destí de la humanitat. També es pregunta com serà la seva existència.
En busca de respostes, inicia un viatge al país de les idees, on recorre els segles i les civilitzacions. Conversa amb Sòcrates, entra a la caverna de Plató, deambula amb Nietzsche o debat amb Freud a Viena. Viatja al Jardí d’Epicur, assisteix a una classe de Hegel, escolta Buda, coneix Montaigne, Descartes, Spinoza o Rousseau...
Tot plegat una bona excusa per a donar un repàs als pensaments de totes les èpoques a fi i efecte de mirar de treure l’entrellat per a donar resposta al repte de com viure bé la vida.
TOMBEM LA BALANÇA
Vivim temps
difícils. Crisi climàtica, guerres que semblen interminables, desigualtats que
s’eixamplen, discursos que divideixen...
Davant d’aquest
panorama, moltes persones senten que no poden fer res. Que el món està perdut.
Que el sistema és massa gran. Massa fort. Massa inamovible.
Però no és
cert. Aquesta és una de les grans mentides que ens han fet empassar.
I ens hem cregut que:
APRENDER A VIVIR Y A SER VIRTUOSOS
El verano de Margaret Fuller
El título de este artículo hace referencia a una frase que
aparece en Verano
en los lagos. Se trata de una especie de diario de viaje que escribió
la periodista y activista estadounidense Margaret Fuller, quien
decidió aventurarse hacia los grandes lagos del noroeste de su país en mayo de
1843. Quería vivir más allá de los libros y las bibliotecas.
Era aún el tiempo de lo que la mitología contemporánea da en llamar Conquista del Oeste, aunque nuestra heroína no se adentró tan lejos. Dormía en ocasiones a la intemperie, viajaba a veces en tren, otras a pie, en canoa o en carromato. Y mantenía bien abiertos los ojos para observar con detalle lo que a su paso encontraba. Desde el este de EE.UU. llegó hasta las cataratas del Niágara, los frondosos bosques de Wisconsin e Illinois y los ríos Fox y Rock.
APRENDER PARA SEGUIR SIENDO HUMANOS
Ars longa, vita
brevis — Hipócrates
Aprender no es una actividad más del ser humano. Aprender es
la actividad que nos ha hecho humanos. Desde los primeros gestos imitados en la
infancia hasta los sistemas de conocimiento más sofisticados que hoy pueblan la
inteligencia artificial, nuestra historia es una historia de aprendizaje. Sin
él, no habríamos domesticado el fuego, ni inventado la escritura, ni podríamos
interrogarnos por el sentido de la existencia. Aprender es un juego infinito:
no se gana, no se termina; se juega porque el juego en sí es el que sostiene la
vida.
Antropológicamente, aprender es una estrategia evolutiva. La antropóloga Sarah Blaffer subraya que lo que distingue al Homo Sapiens no es su fuerza ni su tamaño, sino su sociabilidad: nuestra tendencia a observar, imitar y cooperar con otros. En este contexto, el aprendizaje no es solo acumulación de información, sino una forma de inserción en una cultura. Margaret Mead, pionera de la antropología cultural, lo ilustró bien: no hay infancia sin aprendizaje, y no hay sociedad que no moldee ese aprendizaje desde sus propios ritos y símbolos.
.jpg)
© EL JO ESCINDIT I VENÇUT
L’esplèndida
exposició efectuada per la Begoña Roman en el marc del Vilapensa amb la denominació genèrica del Jo
Trencat m’ha impulsat a fer-ne una referència a més d’incloure en el bloc el
vídeo complet de la seva xerrada gravadaper PTV
Que el Jo actualment
està derrotat, si més no, desmoralitzat és quelcom molt evident i penós, demanant
fondes reflexions per a mirar de trobar-li sortides.
Hi ha unes expressions curtes, però greus, que són ben reals:
© ANEM PER FEINA
FEM UN MÓN NOU: Passos bàsics inicials
Com amb totes les
fites que vulguem assolir, ens cal establir un programa, uns passos graduals
per aconseguir-ho de manera factible.
En el propòsit
vital de crear un món habitable a la mida humana i donades les circumstàncies
actuals en les que ens trobem podem fer moltes coses (o deixar-ne de fer)
Per tal d’anar-nos desvinculant del sistema en el que estem atrapats, tenim a ma tres aspectes que ens ho poden facilitar:
© VISIÓ DESENFOCADA
Darrerament només
es parla del gran “salvador” de la humanitat qui des de la presidència del país
que controla el món, s’està enfrontant amb tot el que hi ha de dolent al nostre
voltant.
Coincidirem en
què és un tema conflictiu com tot el què es mou en l’àmbit geopolític i que no
en sabem la totalitat d’intencions però com que “l’esperança” és una cosa
escassa avui dia doncs ens hi agafem a ulls clucs.
Davant les decisions preses i que s’han fet públiques hi ha una pila de contradiccions que no ajuden a confiar ni poc ni molt en el redreçament de la situació.
© L'ENERGIA UNIVERSAL
L’energia universal, l’energia divina, l’amor, es manifesta a través de l’ésser
humà de forma espontània. Només cal que l’individu s’obri i vagi per la vida
confiat, deixant fluir i fluint ell mateix amb els esdeveniments. Sense controlar
ni jutjar, deixant de "pensar-ho tot”. La vida ja té cura del què cal en
cada moment i facilita l’harmonia de totes les coses.
L’esperit que ho vivifica tot es manifesta contínuament i al marge de les
nostres "decisions". No podem "decidir" estimar per que
l’amor apareix i nosaltres en som testimonis però no creadors. La nostra única
opció és si en gaudim i en som canal d’expressió o ens en desentenem i llavors
no hi ha manifestació de cap mena.
© QUÈ BONIC ÉS VIURE
La revisió de la
famosa pel·lícula “Qué bello es vivir”
amb les peripècies d’una petita localitat americana en la primera meitat del
segle passat em mou a fer-ne uns comentaris.
Una història
coneguda a bastament que podem criticar pel seu sentimentalisme i excessiva
càrrega emocional però que expressa una colla de veritats.
El personatge principal és un home honest, valent, generós i compromès amb el seu entorn que posa en primer lloc les necessitats dels altres per davant dels seus desitjos.
© CERCANT INSPIRACIÓ
A les
“Meditacions” de l’emperador romà Marc Aureli hi trobem un munt de consells i
reflexions que ens poden anar molt bé en aquests temps convulsos.
Suprimint les coses que diem i fem que no són necessàries, tindríem més temps lliure i més tranquil·litat.
La visió estoica de l’emperador-filòsof és de gran valor -tan en el seu temps com ara- perquè ‘agafa el toro per les banyes’ de qualsevol qüestió i la fa senzilla i manejable.
Molts dels problemes que patim són perquè ens compliquem la vida, com s’acostuma a dir. No sabem centrar-nos en les veritables necessitats ni en les qüestions importants.
© L'ESPECTACLE DE LA VIDA
És en temps foscos quan més ens cal cercar la bellesa, la bondat i tot el què és meravellós.
Per sobre de les malvestats
que esdevenen i que ben sovint ens infonen lògics malestars, el panorama
general de la Vida és però una cosa increïble.
En enlairar la
mirada, per damunt del dia a dia i dels mil inconvenients que es produeixen,
podem contemplar l'espectacle de la vida en tota la seva magnificència.
És extraordinari allò que s'ofereix davant dels nostres ulls: Una vitalitat sense límits que s'expandeix en totes direccions i ho omple tot de moviment, sons, llum i color.
EL PROPÓSITO SIEMPRE ESTUVO ALLÍ
Pláticas con el Guía
Abro los ojos y me encuentro nuevamente en ese precioso
lugar, donde la luz tiene un brillo especial, todo es más vivo y nítido. Es difícil
de explicar, porque es un estado sensorial distinto al que estoy acostumbrado
experimentar. Es sentir la existencia más allá de los sentidos, más allá
del discernimiento. Es una percepción global que abarca todo, es una conexión
real que me hace comprender el Todo sin necesidad de pensar ni cuestionar.
Escucho una voz que me resulta familiar.
Guía) – Bienvenido nuevamente. Si estás aquí es porque hay algo que perturba la tranquilidad de tu Ser, y necesitas encontrar una respuesta.
Yo) – Correcto, hay algo que me tiene atormentado desde que tengo uso de razón, algo que durante años he intentado hallar y no hay manera.
© OBLIGATS A VIURE
Sona fort i alhora desagraït. Deixant de banda com li vagi a cadascú a la vida, el cert és que no tens altra opció que viure-la.
Fins aquí la
constatació de la realitat que comença quan naixem, sense haver-ho demanat ni
autoritzat, si més no, amb coneixement de causa (no entrem en terrenys
metafísics)
La qüestió és que ens cal anar fent camí i empescar-nos sobre la marxa què és el què més ens convé i a la vegada relacionar-nos amb el nostre entorn i esperar-ne alguna col·laboració.
A més ens cal discernir en tot moment si el què pensem, diem o fem, està bé o no. Després hi ha els dubtes sobre el què ens pertoca fer o el lloc on hem d’estar.
Escribo este mensaje para vosotros, mis hijos, que estáis en
los albores de la pubertad, en esa etapa tan confusa, un mensaje que resulta
útil también para otros, en especial para miles de millones de adolescentes y
jóvenes que habitan hoy esta tierra, por eso lo comparto; lo hago además porque
somos especie, un vínculo que los adultos no terminan de comprender, somos más
que hermanos, dependemos los unos de los otros para lo bueno y para lo malo,
estamos condenados a entendernos. Fraternidad es el concepto, pero manipulados
como estamos, enfrentados, no lo ven.
Todos los seres humanos somos miembros de una misma familia y a mí me ha tocado pensar, analizar, soy consciente desde niño; vivir al margen del sistema, observar desde fuera, buscar grietas en sólidos muros, aparentemente, en realidad frágiles como el cristal.
© REFLEXIONS EN VEU ALTA
SOBRE LA DUALITAT
A LA VIDA:
Hem de lluitar contra el mal o millor ens cal promoure el
bé?
Un bon dilema per
a pensar-hi i tractar de trobar el capteniment més apropiat en la nostra vida
Per inèrcia ens
sembla que cal atacar el mal per a que el bé tiri endavant, i potser el què
toca és apropar l’un de l’altre fins a equilibrar l’equació
No podem fer gaire més perquè la nostra ment no contempla matisos ni abasta tot el context holístic i també perquè sembla més adient restaurar l’equilibri que fer prevaldre un dels extrems.
Si a la vida i a l’univers tot està basat en un equilibri dinàmic, les posicions aïllades no hi tenen cabuda, no tenen raó de ser, sinó és en funció del seu complementari
© APRENENT A SER LLIURES
Si volem ser lliures, hem de decidir-ho i n’hem d’aprendre
Sabem què vol dir
ser lliures? Per a simplificar-ho podríem dir que és una decisió i com a tal té
les seves conseqüències
Ens omplim molt
la boca amb la paraula llibertat potser sense saber-ne gaire bé les
connotacions i obligacions, ignorant-ne les implicacions que demana.
Sembla que sigui un dret inalienable quan el què suposa no és res més que una opció (com tantes altres a la vida) amb els seus avantatges i els seus inconvenients.
Des de que naixem no fem res més que aquest aprenentatge que anirem assolint gradualment, des del bressol fins a la tomba. Un camí que cadascú fa de la millora manera que sap o que pot.