![]() |
| Veure presentació |
Primeres Jornades del Món Rural organitzades per
l’Ajuntament d’Alcanar i el Casal Aixumara
Estratègia per generar ocupació i desenvolupament local
Però per què ara parlem de bancs de terres? Doncs bàsicament com a resposta
a la situació d’atur desbocat i l’augment de les dificultats d’accés a la terra
(que com diuen alguns, la terra serà la nova eina d’especulació financera, la
nova bombolla, fent encara més difícil l’accés a la terra per empreses
petites).
A grans trets, un banc de terres és un organisme que redistribueix les
terres. Posa en contacte propietaris de terres sense ús (o que preveuen que no
en faran ús) amb persones que vulguin emprendre o empreses agrícoles que
vulguin créixer. Es fa un contracte de cessió o arrendament per un període de
temps (cada contracte concret es negocia entre les dues parts). Cal destacar
que aquest període de temps ha de ser prou llarg com perquè la persona
emprenedora pugui amortitzar les inversions i tenir un horitzó prou llarg
d’estabilitat per planificar la seva activitat a uns anys vista (mínim de 10).
A més, apostar per un horitzó curt de cessió dona un missatge simbòlic de manca
d’aposta de les administracions per reformular el model productiu i facilitar
l’accés a la terra. Els bancs de terres, com altres iniciatives temporals
(solars buits) no es poden reduir a unes iniciatives temporals de “mentre
tant”. No pot ser que l’aposta de les administracions per fomentar el
cooperativisme, els vincles comunitaris i facilitar l’accés a la terra de les
persones joves sigui només una iniciativa temporal mentre no tornem a especular
i construir.
El banc de terres ha de ser articulat per una administració o una empresa, però sempre hi ha d’haver un organisme públic que doni garanties a les dues parts del contracte i animar així a que persones posin a disposició del banc de terres les seves terres en desús.
Però un cop articulat el banc de terres, cal engegar tota una iniciativa de foment de les cooperatives, ja que la intenció és generar una dinàmica local de desenvolupament i generació d’ocupació. La nostra fixació per aquest model empresarial respon a les evidències contrastades internacionalment dels beneficis d’aquesta fórmula sobre la mercantil. I no ho diem només els que hi estem posats, sinó diversos organismes mundials i la Constitució Espanyola, així com l’Estatut de Catalunya (que es tradueix en alguns beneficis per formar cooperatives davant de mercantils). Les cooperatives (no totes) generen un seguit d’externalitats positives en el seu entorn i les persones, així com també internalitzen elements socialment negatius. Al revés, les mercantils (no totes) externalitzen les negativitats i produeixen diverses externalitats negatives.







.jpg)






