© LA VIDA ÉS UN GRAN DO O UNA ESTAFA?
Però deixant de
banda aquesta opció bàsica, l’experiència vital no deixa de ser un plantejament
semblant als gladiadors romans que estaven sotmesos a una lluita constant entre
ells per a sobreviure mentre suposaven un espectacle per als qui s’ho podien
permetre.
El cas és que aterrem en aquest món amb data de caducitat incorporada i sense manual d’instruccions. Disposem d’unes facultats físico-mentals i una consciència amb la que ens podem donar el vistiplau o no als nostres actes.
A l’hora
d’encaminar les nostres passes tenim -en potència- totes les possibilitats encara
que a la pràctica estan limitades pels condicionants socials i econòmics.
Estem immersos en
unes societats controlades per gent amb poder que disposen de les nostres vides
al seu aire i això des de temps immemorial.
Aquí arribem al
moll de l’os. Se’ns diu que tenim ‘lliure arbitri’ malgrat ser quelcom opinable
doncs li calen matisos importants per les limitacions abans apuntades.
El que sobta de
la “història vital” és que per un cantó sembla oberta, lliure però en realitat
sembla formar part d’un joc bastant maquiavèl·lic, sense altra atractiu que el
component d’aventura que suposa (no parlem del final assegurat...)
Aquestes
reflexions estan fetes al marge de creences, religions, ideologies, etc. i
només pretenen trobar un significat bàsic (transcendent?) al fet de viure.
Autors diversos
han parlat del món com d’una ‘granja’ i no sembla altra cosa. La pregunta és
qui la mena? qui se n’aprofita? perquè en aquest cas disposem de consciència?
Una altra
comparació la podem fer amb els vídeo-jocs on es produeixen situacions en las
que els jugadors hi interactuen i acabat el temps se n’enretiren.
La vida com
experiència general és una ocasió de viure esdeveniments dels quals treure’n
profit, gaudi o si més no, aprenentatge i coneixement.
Si a l’equació hi
fem entrar l’ànima llavors hi ha qui diu que és la que va acceptar d’entrar al
món físic amb unes determinades condicions per a experimentar-les.
Sense moure’s del
terreny material però, la cosa es fa difícil d’entomar davant la gran
ignorància que ens envolta en tots els aspectes.
El desconeixement
de les respostes bàsiques: qui som? d’on venim? on anem? què ens cal fer? ens
omplen de desassossec -fins i tot ràbia- perquè sembla que anem venuts (enganyats?)
Tot agreujat pel
fet de veure’ns sotmesos, controlats i menystinguts per una casta elitista amb
ínfules d’elegits divins.
Per acabar-ho
d’adobar, els continuats enfrontaments entre nosaltres ens debiliten encara més
i suposen una validació del menyspreu que rebem i una mostra de la
desorientació que patim.
Quina conclusió
podem treure’n de tot plegat?
D’opcions n’hi ha
a la mida de les creences de cadascú i de les ganes que tingui d’enfrontar-se a
les preguntes molestes.
O així m’ho
sembla.
__________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 23 juny
2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario