© REFLEXIONS EN VEU ALTA
SOBRE LA DUALITAT
A LA VIDA:
Hem de lluitar contra el mal o millor ens cal promoure el
bé?
Un bon dilema per
a pensar-hi i tractar de trobar el capteniment més apropiat en la nostra vida
Per inèrcia ens
sembla que cal atacar el mal per a que el bé tiri endavant, i potser el què
toca és apropar l’un de l’altre fins a equilibrar l’equació
No podem fer gaire més perquè la nostra ment no contempla matisos ni abasta tot el context holístic i també perquè sembla més adient restaurar l’equilibri que fer prevaldre un dels extrems.
Si a la vida i a l’univers tot està basat en un equilibri dinàmic, les posicions aïllades no hi tenen cabuda, no tenen raó de ser, sinó és en funció del seu complementari
Això no deixa de
ser una teoria com una altra, però té bastanta lògica (si en aquests nivells de
comprensió es pot parlar de lògica)
Agafant l’exemple
de l’aigua, aquesta sempre s’adapta al espai físic on és present: Si és en un
riu, va movent-se encaixada en el cabal fins a estabilitzar-se en arribar al
mar. Si és en uns recipients diversos interconnectats, s’hi reparteix agafant
les seves formes però un sol nivell
Sembla doncs que
en aquesta realitat tot tendeix a l’equilibri, siguin coses físiques, accions conductuals
o esdeveniments socials.
Després d’una tempesta
sempre ve la calma. A una gran activitat física li segueix un necessari
descans. La llum del dia dóna pas a la foscor de la nit. Al llarg de l’any són
presents estacions fredes i calentes... i així tot
Llavors, tornant
al interrogant inicial, com ens ho podem fer? Doncs potser mirant d’entendre
que cadascú en aquest món te una funció determinada.
Per a
simplificar-ho molt: Uns som “dolents” i altres “bons” o sigui que n’hi ha uns que
fem el “mal” i altres que fem el “bé”. (No entrem en què entenem per bé i per
mal)
El què cal és que
hi hagi unes masses equilibrades d’accions bones i accions dolentes i, confiant
en la saviesa de la vida, si tothom es mou en el seu àmbit predeterminat es
manté l’equilibri
On queda el “lliure
arbitri” en aquest plantejament? Tot a la vida està predestinat i en el cas de
l’ésser humà la seva “llibertat” està en acceptar i adherir-se (o no) al que li
ha estat atorgat
Al final, serà
veritat allò de que fluir amb la vida, no posar-li entrebancs actuant pel
nostre compte, pensant que som més espavilats que Ella, sigui el més assenyat
Tenim un marc
vital definit per una colla de condicionants però hi ha molt marge d’actuació
per part nostra de cara a crear i promoure coses noves en especial les
relacions humanes
No perdem el
temps en voler esmenar-li la plana a la Vida i dediquem-nos a fer allò creatiu que
tinguem a l’abast i que ens sentim capacitats de fer.
L’energia de la
que disposem és enorme però això no justifica que la malbaratem en batalletes inútils
i en disconformitats vitals fora de lloc
Així que arromanguem-nos
i mirem de treure el millor profit del nostre pas per aquest món
O així m’ho
sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 1 d’agost
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario