Deseixim-nos de tanta teranyina que ens té atrapats en necessitats vanes i additives

© I SI MIRÉSSIM MÉS ENLLÀ?          

Vull tornar al tema de l’astracanada de la inauguració dels jocs olímpics vigents que ha disparat, crec que amb molta raó, les critiques arreu.

Si mirem més enllà del que s’ha escenificat i tractem de veure-hi motivacions o intencions, cal constatar que la gent -en general- reacciona favorablement a tot el què sigui cridaner i trencador.

Com més espectacular, irreverent i desacostumat sigui quelcom més àmplia és la ressonància que aconsegueix i als actes multitudinaris això és el què priva per damunt de tot.

Altra cosa són les sensibilitats que fereixen aquestes demostracions excessives i provocatives.

Abans a les pelis hi sortia, quan tocava, l’avís de “pot ferir la seva sensibilitat”. Ara no, ara tot s’aboca pel broc gros i peti qui peti.

Hi ha hagut multitud d’esquinçaments de vestidures -més o menys farisaiques- no tant perquè no siguin de raó sinó perquè, darrerament en el dia a dia, espectacles penosos com per exemple  les desfilades del “orgull gai” semblen el més normal del món.

Hem perdut els valors, les referències morals, la decència i fins i tot l’educació (si és que mai les havíem tingut) i per això per totes bandes contemplem grolleries de mal gust.

Si això és la llibertat, ja podem plegar. Abans d’aquesta mena d’actuacions en deien llibertinatge però ara no vull entrar en disquisicions morals.

Em quedo només en les formes desmesurades que fan pensar en què siguem en tot moment en temps de carnaval.

El món s’ha fet difícil de gestionar i la vida pesada i sense al·licients. El panorama en general ens l’han posat ben ombrívol perquè ens aboquem només a la gresca fàcil i així ens va.

Sense entrar en polèmiques inútils, crec que ens cal un redreçament del nostre viure: Modus i maneres han de tornar a ser l’ocasió de mostrar formes atentes, respectuoses, agradables, curoses en el tracte, fomentant una convivència el més harmònica i plena possible.

Sembla que dient això hagi encetat una prèdica al desert, un brindis al sol, però tal com deia, fa temps, un conegut polític al congrés dels diputats... algú ho havia de dir!

És evident que darrera tota aquesta lletjor fomentada expressament, torno a dir-ho, per aquells que tots sabem, s’hi amaga l’objectiu de desprestigiar l’ésser humà fins a fer-li perdre la seva pròpia concepció de dignitat i transcendència

Així que per damunt d’enfrontaments i disparitat de criteris hem de tenir clara quina és la nostra tasca: Rescabalar la nostra dignitat i el sentit transcendent de la nostra existència.

Afanyem-nos a treure el cap fora d’aquesta boira llefiscosa en la que ens tenen submergits i endeguem el camí a l’aire lliure, fresc i saludable.

Deseixim-nos de tanta teranyina que ens té atrapats en necessitats vanes i additives.

Anar lleugers d’equipatge és el millor mètode per arribar lluny i en bona forma

O així m’ho sembla

___________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 31 juliol 2024   

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/