Confiem en que ho fem de la millor manera possible des de les nostres facultats

© LES DUALITATS A LA VIDA            

S’ha exposat en diferents llocs que ens movem en una realitat dual, amb la presència dels dos pols extrems en cada aspecte que la configura.

Quan parlem de dualitat ens cal interpretar-la no com oposició, sinó com una gradació d’un mateix concepte.

Així, per exemple si ens referim a la temperatura, quan diem “fred” o “calent”, només especifiquem els seus dos estats extrems perquè els dos són “temperatura”

Agafant un altre concepte com la conducta, ens trobem amb el duet “bé” i “mal” on s’hi torna a donar l’esmentada “gradació”

En ambdós casos (i en totes les dualitats) hi entra però una valoració subjectiva segons la mirada de cadascú

Totes aquestes disquisicions per a dir que, a la vida -com en una moneda-, tot té dues cares que no deixen de ser la “mateixa moneda”

Amb aquesta obvietat a on vull anar a parar? Em fa l’efecte que aquest “detall tècnic” és el que sovint ens provoca dubtes i malentesos

Sembla que la nostra ment ens decanta sempre per un o altre dels extrems perquè potser ens la van dissenyar “sense matisos” per tal de simplificar la comprensió de les coses que no abastaria tot el camp holístic que caldria considerar.

Tornant als exemples d’abans, la temperatura, per exemple si l’apliquem a l’aigua, tenim que aquesta s’hi manifesta amb uns resultats pràctics molt concrets:

L’aigua a zero graus es glassa i a cent graus s’evapora o sigui que, en aquest cas, ens queden molt clars els dos extrems de fred-calent

Però posant una ma a l’aigua, uns la poden trobar freda i d’altres calenta, segons la seva pròpia sensibilitat física que per tant són apreciacions relatives

Fer el bé o el mal, de vegades sembla molt explícit però, molts cops, ignorem el context on es produeix el fet i per tant no sabem si és realment un  bé o un mal.

És evident que no sempre podem filar tan prim i quan actuem ho fem d’acord a unes premisses interioritzades i a unes circumstàncies concretes mirant de fer-ho el millor que ens sembla, però no hem de perdre de vista que tot està interrelacionat i té una raó de ser

Quan hem de prendre una decisió observem el què pensem i el què sentim i de vegades ens decantem per fluir (allò conegut per wu wei: fer sense fer, una relaxació alerta, un estat mental des del qual tot el que passa és acceptat i deixat en pau) 

Així doncs què? Malament rai... hem d’apanyar-nos-les com puguem i refiar-nos de “si l’encerto, l’endevino”. Està muntat així i hem d’aprendre a moure’ns-hi

Com a conclusió, agafem-nos-ho tot amb calma, confiant en que ho fem de la millor manera possible des de les nostres facultats

O així m’ho sembla

_________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 25 juliol 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/