© COM PINGÜINS EN UN SUPERMERCAT
Així ens trobem
en aquest món, com ja apuntava en el meu escrit
anterior i avui hi vull seguir donant voltes exposant més especulacions que
se m’han plantejat.
En primer lloc el
temps històric: Ens parlen (a la seva manera) d’uns 5000 anys coneguts (malgrat
que sembla que molt abans ja hi havia hagut unes civilitzacions prou avançades:
Atlàntida, Lemúria, Hiperbòria... i a saber què més).
La qüestió és que sembla que som descendents dels que van viure en aquell temps i que van ser “arranjats” pels que remenàvem les cireres a nivell sideral a la seva conveniència, com ara limitacions mentals i físiques a més de programacions inconscients.
Amb el pas del
temps i per mantenir l’ascendència sobre nosaltres van muntar la narrativa de
que eren déus (la seva tecnologia hi ajudava) i quan ja ens tenien ben
controlats van tocar el dos (o no) deixant una colla d’encarregats d’alt nivell
per a supervisar-nos...
Fins aquí les especulacions,
de les que molts n’han parlat. Però ara venen les preguntes:
1) Perquè tant
d’interès en nosaltres els humans que no semblem cap cosa extraordinària (o
sí)?
2) Tot el
desplegament universal (sigui real o prefabricat), quan, qui i perquè es va
muntar, perquè abans no hi era, oi?
Manipulats i
enganyats de dalt a baix, poca cosa hi podem dir amb certesa, però el cap no
para de donar voltes al fenomen de l’existència, tot i ser un enigma
inextricable (pobres pingüins!)
La conclusió a la
que podem arribar és que hi ha d’haver algú que n’és l’artífex al darrera (o a
sobre, al costat, o a sota) i que per tant tot té una finalitat.
Quin és el paper
que hi fem (o hi hauríem de fer) els humans en aquesta “moguda”?
Tot i les nostres
deficiències (naturals o provocades) estem equipats amb unes eines prou
sofisticades com la ment i la consciencia, amb l’afegit de la intuïció, els
sentiments, els desitjos...
Si fóssim unes
rampoines inútils ja ens haurien liquidat o extingit, però, tot i les
malvestats a les que ens sotmeten, ens mantenen, això sí, ben estabulats:
Perquè serà realment?
Uns interrogants
finals:
Allò de que som
criatures de Déu, quin sentit té realment? Qui és i on és aquest Déu?
A sant de què (si
és cert) hem de morir per a tornar a reencarnar (amb la memòria buida)?
On és l’inici i l’iniciador
de tot plegat? Ja no diguem quines són les motivacions...
En fi, haurem de
seguir pasturant pel supermercat com pingüins astorats fins que alguna entitat
caritativa es digni fer-nos cinc cèntims veritables d’aquesta història...
Crec que tenim
prou capacitat i enteniment, sinó per a treure’n l’entrellat, sí per a reivindicar-nos
com a éssers transcendents amb un paper primordial en aquesta enorme i enigmàtica
història.
O així m’ho
sembla
______________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 12 juliol
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario