© LA NOSTRA DOBLE PERSONALITAT
Si creiem que som
un esperit experimentant la vida a través d’un cos humà, se’ns planteja tot
sovint un dilema: Qui és qui i què fa cadascú. On comença i on acaba la pròpia
responsabilitat.
Quan diem: Que es
faci la teva voluntat, representa que renunciem a la nostra iniciativa? I, si
és cert que estem formats per dues substancies, on trobar el punt d’encaix en aquesta
simbiosi?
Serà que és una programació mental que ens van implantar per a tenir-nos atrapats de manera inconscient i apartar-nos dels nostres veritables poders i qualitats?
Recordem que en
un dels adoctrinaments bàsics se’ns esmenta que hem estat creats a imatge i
semblança de Déu... La pregunta es, quina semblança, quin Déu?
És evident que
els humans som de fa temps “material manipulat” i que hi ha éssers superiors,
de vegades en conflicte amb d’altres, que se n’aprofiten per als seus
interessos.
Antigament estàvem
supeditats a fenòmens físics poderosos qualificats de déus pel fet de ser
quelcom desconegut, exercint poder de submissió com el sol, els llamps, els
volcans, etc.
Després tot el
misteriós es va anar fent més elaborat amb la “presència” de déus amb els seus
poders i lleis d’obligat acompliment amb les seqüeles de les religions
organitzades.
Ja en els nostres
dies aquesta narrativa ha estat substituïda progressivament pel “despertar de
les consciencies” iniciat amb el moviment de la “nova era” que s’ha anat traduint
en diverses tendències, unes més “conscients” i altres més podríem dir “folklòriques”
Els que hem mirat
de desbrossar el gra de la palla ens trobem en un cul-de-sac amb preguntes
sense resposta però amb la intuïció que seguim enganyats
Potser és que
tota la narrativa “espiritual” és més prosaica del que suposem i fins i tot els
que ens creiem “desperts” hi estem entrampats de bona fe.
Crec que és un atzucac
metafísic que ens ocasiona desorientació i desempoderament deixant-nos
desvalguts i esmaperduts. Com sortir-ne?
L’univers i els
seus possibles habitants sembla quelcom de prou magnitud (tan física com mental)
per a que en puguem copsar ni la veritable realitat ni el sentit final.
Si hi ha éssers
més antics i evolucionats (tan pel bé com pel mal) el control sobre nosaltres
és ben factible i és el què ens pot haver portat a on som ara: més perduts que
un pingüí en un supermercat.
La ignorància i la
magnitud del tema no ha de fer-nos deixar de pensar en vulgars interessos
crematístics com els que estem acostumats a veure practicar en el nostre entorn
més proper
Tot ésser viu té
les seves necessitats i la tendència a treure profit dels més dèbils que l’envolten
i això és d’aplicació tan pels més petits com per als teòricament més poderosos.
Uns cerquen
aliment, altres energia i, la majoria, servilisme i esclavatge
Per això no ens
ha d’estranyar que tot siguin maniobres de distracció i mirar de fer-nos
combregar amb rodes de molí per a poder disposar de nosaltres... amb la nostra
avinentesa!!
O així m’ho
sembla
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 11 juliol
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario