© L’ESPECTACLE MÉS GRAN DEL MÓN
Els Jocs Olímpics
constitueixen l’espectacle més gran del món pel seu abast mundial, per la gran participació
i sobre tot pel desplegament audiovisual que els acompanya.
Una veritable
superproducció que pretén, una vegada més, fer passar bou per bèstia grossa i,
tot enlluernant als plebeus, colar-nos els missatges subliminals que convenen
als qui tots sabem.
On queda l’esperit fundacional d’uns jocs pensats en el seu moment per aturar la violència de les guerres tot competint esportivament, despullats, només amb l’esforç personal ?
Tampoc cal però que
ens posem “romàntics” i siguem tan il·lusos. Ha passat molt de temps i les
coses han canviat molt, començant per la mateixa moral de la gent (manipulada o
no)
Avui en dia tot
són interessos geopolítics i de control global: Hi ha els del cantó hegemònic (occident)
i els demés. Hi ha el poder soterrat que s’ho fa tot al seu gust i els demés.
No ens estranyi que passi el què passa.
En uns temps en
què tots els valors els han aconseguit capgirar, la imatge que donen els
suposats jocs olímpics reflecteix ben bé la degeneració en què es troba la
societat.
Totes les aberracions
que han anat introduït els senyors del món i que s’han anat “normalitzant”
entre la gent (volguda o inconscientment) s’ofereixen magnificades en aquest
gran espectacle.
Des de les
discriminacions més indignes (repressió d’uns països i permissivitat d’altres)
fins a les més obscenes i desagradables representacions simbòliques (no entro
en el seu significat)
Al final, la part
bàsica de l’esport queda en segon terme i tampoc s’escapoleix de manipulació sigui
per la presencia d’estimulants o per la mistificació dels gèneres
En qualsevol cas
aquest retrat immens de la nostra realitat ens hauria de fer desvetllar d’una
vegada per totes ja que d’altres senyals i avisos no ens han despertat.
La desaparició de
tota mena de valors i del sentit de transcendència ens ha portat a un buit
espiritual esgarrifós en el que ens trobem perduts i sense capacitat aparent de
retrobar una sendera de la que no ens havíem d’haver apartat mai.
L’enlluernament (adoctrinament)
va començar fort amb els productes de Hollywood i ha arribat al clímax actual
amb tota la tecnologia digital que ens té del tot abduïts.
L’ésser humà està
desaparegut i, si més no, del tot desorientat degut a la bona i persistent
feina dels nostres amos i senyors als qui no respectem però sí obeïm
És depriment per
a tots aquells que encara creiem en la dignitat humana i en els valors
inherents de la nostra experiència vital, veure al punt on hem davallat tots
plegats, més per desídia que per voluntat pròpia
El panorama
certament és desolador i descoratjador. A qui podem recórrer per a redreçar-ho?
Doncs a ningú més que no siguem nosaltres mateixos...
Així que, deixem
de banda tanta llumeneta artificial i enfoquem-nos en la veritable Llum, la
font de la vida, perquè ens il·lumini en aquest camí que ens presenten “brillant
i atractiu” però que no és més que un parany per a desmobilitzar-nos.
Potser no som
tants com caldria per a promoure una societat sana, creativa, solidaria i, en
definitiva, humana... però els que siguem som cridats a fer-ho!
O així m’ho
sembla
__________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 27 juliol
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario