22/7/24

Dels nostres actes cal que sigui només amb nosaltres mateixos a qui rendim comptes

© US SONEN AQUESTES PARAULES?

SOLIDARITAT, CIVISME, RESPONSABILITAT...

Tots tenim a ma diàriament fer de la nostra actuació una mostra de solidaritat, civisme i responsabilitat... pensar que no estem sols, que amb els nostres actes podem contribuir al benestar d’altres sense massa esforç per part nostra.

Parant atenció als petits detalls aconseguirem entre tots un entorn més net, més amable, més acollidor... rebaixant la tensió que ens provoquen amb tan d’interès “aquells que tots sabem”.

Fer-nos més agradable el viure els uns als altres és al nostre abast només tenint present allò de “avui per tu, demà per mi” que és la conseqüència natural de procurar entre tots un món més endreçat, una comunicació sana i oberta...

És l’observança de la regla d’or: “El què vulguis per tu fes-ho als altres” o el seu equivalent “el què no vulguis per tu no ho facis als altres”.

Des d’aparcar bé per a deixar espai per a un altre cotxe fins a respectar l’espai i la tranquil·litat a la platja. Des d’emplenar forats per evitar accident fins a recollir alguna deixalla del terra...

Que el malestar covat a dins nostre per tot el desgavell social reflectit en mil qüestions no ens el  desfoguem entre nosaltres afegint més crispació a l’ambient

Dona gust comprovar que quan algú pren la iniciativa en algun d’aquests petits aspectes d’altres s’hi afegeixen i es crea una complicitat humana molt maca... pel poc habitual.

La separació artificial creada entre la gent bloqueja molts actes senzills per comoditat, prejudicis i sobre tot per POR: “No és cosa meva, ja hi ha els que ho han de fer”

Al capdavall aquesta “deixadesa pública” que ens amara és la mostra fefaent d’haver perdut la iniciativa, la capacitat de decisió, en definitiva, la por a no fer el correcte i així ens anem tancant i  reduint el nostre camp de possibilitats.

El fet de donar sempre la culpa a algú altre (de vegades amb raó) no treu que som nosaltres els qui ens anem desprenent de responsabilitats i amb això baixa la nostra categoria humana.

La manca de certeses a la vida no es el problema sinó la condició bàsica per a què espavilem i anem fent camí provant coses i aprenent dels encerts i les errades

Val més fer que no fer perquè les errades es poden corregir però allò que no hagis fet quedarà per sempre per fer i no sabràs mai com t’hauria anat

L’altre gran problema (obstacle o prejudici) a superar és desestimar “el què diran” i actuar tal com la consciencia t’inspiri i només el sentir-se bé després d’haver actuat és la raó d’haver-ho fet.

Encara que jutgem els nostres actes (fets o no fets) per la mirada dels altres, el què cal és que sigui només amb nosaltres mateixos a qui rendim comptes.

Si fem quelcom que beneficia algú, al nostre interior sentirem el benestar corresponent i a la inversa, si perjudiquem algú, a dins nostre ens sentirem malament.

La cosa està prou clara i practicar-la no és gens complicat i reporta un munt de petits beneficis que sumats van creant aquest ambient agradós que tant es troba a faltar.

O així m’ho sembla

___________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 22 juliol 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/

No hay comentarios: