Per un cantó veiem que no anem bé però ens costa trencar les rutines que ens dominen

© ON TROBAR SENTIT AVUI DIA?   

Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació?

Hi ha dos estils de coneixement en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d’humanitat, de vida i d’encís. -Jordi Pigem

__________________________________________________________________________________

Prenent com a punt d’arrencada el llibre del Jordi Pigem CONSCIÈNCIA O COL·LAPSE podríem donar un cop d’ull als seus plantejaments per mirar d’aplicar-los en la nostra vida.

Com poder orientar-nos i trobar sentit en l’Aquí i Ara? Aquesta és la gran qüestió a la que hem de dedicar tota la nostra atenció, perquè fora del “aquí i ara” no tenim cap més àmbit on actuar.

Una visió de conjunt (holística) ens ha de permetre copsar molt millor el que s’esdevé al nostre voltant i així poder-nos-hi situar per a prendre les decisions més adequades.

Com ens podem enfocar en aquesta visió holística si estem tan atrafegats en el dia a dia amb l’allau desbordat d’informacions de tota mena que ens ofeguen?

Segur que tots sabem com desempallegar-nos de la majoria de frivolitats i banalitats que ens arriben per terra, mar i aire... L’estri el tenim a la ma i només ens cal desconnectar-lo.

Una vegada deslliurats de l’aclaparament en el que estem sotmesos (amb el nostre consentiment) tindrem la possibilitat de veure-hi més enllà... més endins, que és el què importa.

La pregunta, una de les preguntes a fer, és: Ho volem? I en podríem afegir d’altres: Ens convé? Quines repercussions hi hauran a la nostra vida?

Desenganyem-nos. Per un cantó veiem que no anem bé però per un altre ens costa trencar les rutines que ens dominen i és més fàcil pensar allò de “les coses ja s’arreglaran” o “no hi puc fer res per canviar-les”

No és el “què” passa sinó “perquè” passa i a “on ens porta” tot el què passa. Ho veiem beneficiós per nosaltres? Si no és així, perquè ho consentim? Per covardia, per deixadesa, per mandra?

En qualsevol cas tenim ben a la vista que no és a favor nostre el caire que estan agafant les coses, cada cop més intrusives i pernicioses.

Llavors què? A què esperem? De veritat creiem que algú ens traurà les castanyes del foc? Si nosaltres, els propis perjudicats, no ens espavilem, menys ho faran els que se n’aprofiten.

S’ha dit molts cops que només tenim una vida i de nosaltres depèn com la vivim. Avui ens trobem en unes circumstàncies extremes que no fan més que decantar-se cap a la minva de les nostres possibilitats d’una vida bona

I ara no es tracta d’ajudar a persones allunyades de nosaltres, sinó d’ajudar-nos a nosaltres mateixos, amb la qual cosa no tenim excusa (o no n’hauríem de tenir) per a fer-hi quelcom.

Si més no, tornem a recordar allò de que “la maldat triomfa perquè la bondat no hi fa res” i preguntem-nos: si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

O així m’ho sembla

__________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 7 agost 2024  

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/