.jpg)
© EL JO ESCINDIT I VENÇUT
L’esplèndida
exposició efectuada per la Begoña Roman en el marc del Vilapensa amb la denominació genèrica del Jo
Trencat m’ha impulsat a fer-ne una referència a més d’incloure en el bloc el
vídeo complet de la seva xerrada gravadaper PTV
Que el Jo actualment
està derrotat, si més no, desmoralitzat és quelcom molt evident i penós, demanant
fondes reflexions per a mirar de trobar-li sortides.
Hi ha unes expressions curtes, però greus, que són ben reals:
- Pensem, perquè
tenim problemes
- La vida ha
deixat de ser volguda viure
- El futur és un
lloc on ningú vol anar-hi
Hem de tenir en
compte que el subjecte és la suma del seu passat, el seu present i el seu
futur. No es pot deslligar de la seva historia, però estem instal·lats al
present perquè ni passat ni futur no ens agraden.
El passat sempre
va ser millor, però és una nostàlgia no volguda perquè ens produeix tristor perquè
ja no hi és. Necessitem tenir causes per a seguir vivint
Estar vius significa
patir perquè som orgànics, físics i quan no podem resoldre els problemes que se’ns
presenten ho esperem d’altri i ens transformem en víctimes (no hi ha res a
fer!)
La nostra
circumstancia és el món i n’hem de tenir cura. És la nostra feina perquè en
formem part i en traiem profit
Cal cercar la
felicitat -la vida bona- comptant que només troba qui busca. En la filosofia hi
podem trobar consolació i alhora orientació
Hi ha una colla
de dicotomies que ens afecten
-
El Jo
i els altres (desconfiança, defensar-se’n)
-
La justícia
i la cura
-
L’autonomia
i la vulnerabilitat
-
El
contracte i l’aliança (no a la polarització, tot suma a tot hi ha veritat)
-
L’universal
i el particular (el què vulguis per a tu ho has de voler per a tothom)
-
Racional
vs. emocional
-
El
públic i el privat (justícia o felicitat, certeses o incerteses)
-
El
desencís del món vs. esperança (creure en un mateix i en els altres)
Hem de parar-nos a
pensar junts avaluant les discrepàncies amb serenor.
Ens cal reconèixer
la narració pròpia: Jo soc qui soc per tal com vaig parlant amb mi mateix
La vida és
indisponible, però és el què tenim i ens cal tenir-ne la millor cura en bé
nostre i dels demés.
Gràcies Begoña
___________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 15 abril
2025
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
1 comentario:
Escoltant la Begoña m'hi he sentit molt bé, i m'han agradat molt la majoria de les seves paraules, entre les seves propostes hi ha la de parar-nos una mica per observar la vida que portem. No és necessari que ens agradi o no, la vida, estaria bé, almenys per mi, saber que intento seguir el camí de la no polaritat, de la màxima Unió en les parts del meu jo, que quan em trenco i m'escindeixo confiar que quan em transformi seré més gran per dins, més savi, que no egòlatra, com a precisat Begoña. Sé que si sóc vivint-me em sento més feliç i ja he comprovat que els altres també ho reben. Espero tenir el coratge, la força i la compassió pròpia necessària per continuar aquest camí.
També gràcies Begoña i també gràcies Joan.
Montse B.
Publicar un comentario