Cadascú ha de trobar el seu lloc, moure-s’hi al seu aire i passar-s’ho el millor possible

© LA REALITAT                                         

Hem d’assumir-la tal com se’ns presenta, tal com és?

La situació general és la què és, ens agradi més o ens agradi menys, i al seu davant només hi caben dues postures: acceptar-la o rebutjar-la (i potser també una tercera: passar d’ella).

La qüestió és que molts (inclòs jo mateix) la voldríem canviar, la voldríem d’una altra manera. Si més no, la voldríem més amable i equitativa, més acollidora i estimulant... però és debades.

Les coses són com són, sigui per la maldat dels que disposen del poder material o bé perquè és el que li toca al període destinat a la nostra civilització actual.

En qualsevol cas, als que ara som enmig del batibull poc marge de maniobra sembla que se’ns permeti i potser cal que ens hi anem acostumant a les condicions que haguem d’entomar.

Una mostra irrefutable de l’abducció en la que estem immersos és veure tantes persones que van pel carrer amb el capcot fixats en la pantalla que, com làmpada d’Aladino, sembla que els ha de proporcionar tots els desitjos anhelats.

L’abdicació dels nostres poders i valors personals, oferts en el altar del tecnicisme, és la prova més fefaent de la nostra decadència i la renuncia a la nostra dignitat humana.

Però és el que hi ha i no cal que ens estripem les vestidures perquè tots (TOTS) hi tenim part de responsabilitat al seguir el corrent imperant. Per això deixem-nos de farisaiques manifestacions i mirem com podem treure profit de la situació sense prendre gaire mal.

Ens han abocat en aquest “pati d’escola” que és la Terra i tal com és habitual hi trobem una mica de tot: Des dels matons que imposen el seu “ordre” fins la bona gent que hi juga i s’ajuda. Cadascú ha de trobar el seu lloc i moure-s’hi al seu aire per a passar-s’ho el millor possible.

De la realitat en podem esbrinar ben poca cosa i encara menys saber-ne el perquè de tot plegat. El que sí és al nostre abast és decidir com l’entomem i com hi reaccionem.

Així que, per comptes de lluitar-hi contínuament, potser el més recomanable és aprendre a estar-hi de la manera més adequada en l’entorn on estem ficats.

O així m’ho sembla

__________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gamil.com - 2 abril 2025

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html