Potser no veurem tot el que aconseguireu, però confiem plenament en vosaltres

ESTIMATS NÉTS I NÉTES                     

Estem a punt de girar una altra pàgina del calendari. Un any més queda enrere, ple de dies viscuts, de records i d’ensenyaments que s’acumulen. Quan el rellotge marqui l’inici del nou any, pensem en vosaltres, perquè sou el futur que ja camina entre nosaltres.

Venim d’un temps més lent, on moltes coses costaven més i es valoraven d’una altra manera. Hem vist canviar el món i hem après que res no és immutable. Cada generació té el seu repte, i el vostre arriba en un moment de grans tensions, però també de grans oportunitats. Hem après, sobretot, que la vida no és perfecta, però sí preciosa quan es comparteix.

Cadascú ha de trobar el seu lloc, moure-s’hi al seu aire i passar-s’ho el millor possible

© LA REALITAT                                         

Hem d’assumir-la tal com se’ns presenta, tal com és?

La situació general és la què és, ens agradi més o ens agradi menys, i al seu davant només hi caben dues postures: acceptar-la o rebutjar-la (i potser també una tercera: passar d’ella).

La qüestió és que molts (inclòs jo mateix) la voldríem canviar, la voldríem d’una altra manera. Si més no, la voldríem més amable i equitativa, més acollidora i estimulant... però és debades.

Les coses són com són, sigui per la maldat dels que disposen del poder material o bé perquè és el que li toca al període destinat a la nostra civilització actual.

A las personas no las perturba lo que pasa sino la opinión que tienen sobre lo que pasa

DISTORSIONES COGNITIVAS           

Fake news y disidencia

Los verificadores de noticias hacen mofa de distintos mensajes que rulan por la disidencia. Parte de las tareas encomendadas a estos mercenarios de la manipulación social, es detectar mensajes mal construidos y arremeter contra ellos.

Resulta extremadamente fácil en un mundo histérico, detectar mensajes descabellados o absurdos sobre los que poder reírse a carcajadas. La verdad es que del poco cuidado que se tiene al comunicar, salen perlas más trágicas que cómicas, porque en definitiva, la conclusión es que una inmensa mayoría de la población piensa que la disidencia covid está manejada por charlatanes.

¿Para qué tanto viaje si al final lo que necesitas está ahí, aunque tus ojos no lo ven?

EL PÁJARO AZUL DE LA FELICIDAD

El cambio, ese sueño tan ansiado por millones de personas para alejarse de la desdicha, el sufrimiento, la frustración y, sobre todo, la soledad, es la aspiración de todo ser humano. Claro que, para ello, es necesario tener un elevado grado de sabiduría, no precisamente financiera como muchos han intuido. 

Lo que os voy a contar no tiene nada que ver ni tan siquiera con lo que los demás piensan o esperan de nosotros. Trata de cuestiones mucho más profundas, tanto que no nos la han enseñado nunca. Y he aquí la razón de nuestros males, incluido los espirituales.

Todo proceso de guía no es algo que nos enseñan en un manual, siendo fruto de la experiencia, la propia y la ajena si la primera está bien desarrollada, porque en caso contrario nos limitamos a copiar como chimpancés en una jaula.

La gente se conforma con sobrevivir, mientras otros deciden sobre su futuro

LA MAYOR TRAGEDIA EN LA VIDA  

NO ES MORIR, SINO VIVIR SIN UN PROPÓSITO

La memoria resuena cuando se arrastran los pasos por las huellas del otoño, como prueba de nuestra realidad. Nuestra voluntad, encaminada siempre hacia un propósito, se dirige de manera turbia y deambulante, confundida y retorcida hacia reglas imposibles. Es el indeleble paso del tiempo, a ése que no damos importancia, pero que nos cierra el paso. Lo más peligroso de ello es la falta de conciencia y de la forma que tenemos de gozar de la vida: un lapsus de años de placer, a veces comprado, a veces robado por quienes desconocemos.

Al final es esa maldita ambición la que nos ciega en el mundo de la matrix del control de todo lo que nos rodea, como una gran obsesión, cuando todo se encamina hacia el fruto soñado, sin importar lo que hagamos, como si en el sistema social viviésemos presas de una ilusión vaga e imprecisa que, por desesperación, la masa acepta como su único alimento, dentro del marco de la inanición moral. Lo más peligroso de todo ello es cómo se pierde el sentido de la vida conforme ese viento nos arrastra.

Tot i semblar un discurs teòric, són uns efectes comprovats, dels que puc donar fe

© ALGUNA RAÓ PER A VIURE             

Hem de reconèixer que la vida no és un recorregut lineal sinó que va fent giragonses i marrades que ens acosten a llocs impensables i a situacions imprevistes.

De vegades són unes troballes enlluernadores i d’altres al contrari són entrebancs sobtats gens agradables que no acabem de comprendre.

Un dels indrets habituals on ens pot portar la vida és a la soledat. Una situació on anar a raure per diferents motius. Potser una interpel·lació per a què cerquem nous camins.

Quan la vida ens clava una gran clatellada (com la mort d’un ésser estimat) restem abatuts i esmaperduts i ens toca replantejar-nos moltes coses per a tornar a aixecar el cap.

La vida ens posa entrebancs per a que ens adonem que toca canviar quelcom

© A HORES D’ARA, ON SOM?               

A l’escrit de finals de l’any passat És hora de decidir què volem, entre d’altres coses, hi deia:

“Preparem-nos per a fer realitat la societat que volem, on resplendeixin uns valors que mai haurien d’haver desaparegut. Es tracta de situar cada cosa al seu lloc i guiar-nos per una escala de valors que posi la vida al capdamunt, sostinguda en la dignitat i la llibertat humanes.

Cal destriar el gra de la palla, endreçar els nostres costums, omplir-nos de pau, optar per la senzillesa. Cerquem a dins nostre totes les potencialitats de què disposem i lliurem-nos-hi.

Una vegada presa la decisió i mantenint-s’hi, l’univers -la Vida- farà la seva feina i nosaltres en serem els beneficiaris. No és tan difícil, només cal deixar-se portar amb plena confiança”.

Només és un “joc” però potser ens desvetlla alguna cosa que ens convida a fer canvis

© EL PROTOTIPUS IDEAL                          

Al final d’aquest escrit s’inclou una llista amb 20 característiques de tota mena, sense cap ordre ni preferència concreta.

La idea és poder fer una tria dels 10 trets que creguem més definitoris de la nostra personalitat, els que ens semblin més adients per a nosaltres.  

Així podem fer una mica de “Déu” per a nosaltres mateixos i esbrinar quines qualitats ens agradaria atresorar a la nostra vida, sempre amb l’avinentesa que això només es tracta d’un exercici d’autoconeixement.

Tot i això, recordem que som “creadors” i per tant és a la nostra ma aconseguir el què ens proposem.

Unes facultats que ens empenyen a saber-ne més però que ens deixen a mig camí.

© QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY  

La vida s’escola tan si fas com si no fas. El temps és impassible, imparcial, indeturable. El gran rellotge d’arena que és la nostra vida va degotant contínuament.

Si el tinguéssim físicament al davant nostre ens esfereiríem. Per sort no és així i ens oblidem del pas del temps que, en silenci, va fent el seu curs al marge dels nostres maldecaps o alegries.

Allò que ja va proclamar l’Heràclit fa més de dos mil anys és un fet ineludible que no acabem d’aprehendre: Tot es mou, tot flueix, tot canvia, no hi ha res que romangui.

Confiança i força quan les coses aparentment es torcin, perquè és per al nostre bé

© A LA VIDA SEMPRE PASSEN COSES

En consonància a la dinàmica de la vida -en la que tot és canvi- així van presentant-se en el nostre esdevenir fets i circumstàncies que ens forcen a prendre decisions.

Quan ens sembla que més ben instal·lats estem en les nostres rutines, la vida ens sobta amb reptes no previstos però que sempre són adients per a nosaltres.

Potser no els hauríem cercat però en topar-nos-hi ens veiem obligats a replantejar-nos coses que donàvem per estables.  De vegades allò que ens passa és desagradable fins i tot dolorós, amb intensitat variable segons siguem més o menys receptius al què ens vol dir la vida.

La vida es más tozuda que nosotros. Todo va a cambiar, a sorbos o a borbotones!

TODO VA A CAMBIAR, AUNQUE NO QUIERAS        

Vamos a ser sinceros… No queremos cambiar.

Cambiar es duro y complicado. Supone no solo tomar la decisión de aprender a pensar de otro modo sino también la de evaluar tu vida a ver con qué te quedas y qué dejas atrás. Y eso duele. Renunciar duele. Seguramente porque confiamos tan poco en nosotros mismos y nuestras capacidades que pensamos que si soltamos algo no va a venir nada nuevo a lo que agarrarnos. Y nos aferramos a lo que hay, aunque no nos guste, aunque incluso nos haga daño, por si no llega nada nuevo a nuestra vida o es más de lo mismo.

Cambiar escuece. Hay que dejar tus heridas al sol para que se sequen y cicatricen. Hay que decirse la cruda verdad a uno mismo y ser muy honesto para poder encontrar soluciones a esos problemas de siempre, enquistados y eternos.

Vivimos de forma acelerada y las personas nos juntamos y separamos al mismo ritmo

CONSTRUIR COMUNIDAD EN TIEMPOS DE SOLEDAD

La palabra comunidad es un concepto ambiguo que da lugar a muchas interpretaciones. En nuestro día a día nos encontramos con infinidad de comunidades: la de trabajadoras de una empresa, la de fans en torno a una marca comercial, la científica o tu comunidad de antiguos alumnos de la universidad. Si salimos del ámbito profesional y académico, también nos topamos con las comunidades religiosas, la comunidad de un foro sobre videojuegos o tu comunidad de vecinos.

Durante décadas, el único paso para formar parte de una comunidad era completar un formulario de inscripción (a veces pagando una cuota) y ¡a disfrutar! Como mínimo, sabías que dentro de esa comunidad te ibas a encontrar personas con unos intereses parecidos a los tuyos, porque, al fin y al cabo, habíais acabado apuntadas en el mismo sitio. Además, esperabas que sucedieran cosas.

La vida és moviment, canvi. Restar aferrat al que tens és limitar l'experiència de la vida

© L'ECONOMIA DE LA VIDA              

Sembla que el valor que donem a les coses és proporcional al preu que estem disposats a pagar-ne. En qualsevol cas, tot té un preu i aquest preu, en la majoria dels casos, no és en diners sinó en: comoditat, prestigi, seguretat, reconeixement social, tranquil·litat, etc..

L´intercanvi el mesura cadascú i varia en funció de l´època de la vida, de la circumstància social, del plantejament espiritual... L´escala de valors és variada, variable i per damunt de tot, és una cosa exclusiva de cadascú. La influència de l´entorn és evident però en el fons cada persona hi dóna la seva empremta i es regeix pels barems que li semblen més convenients.

Sigui quina sigui la valoració personal, els resultats sempre s´equilibren. És com un líquid en vasos comunicats. Si en poses en un cantó n´augmenta també en l´altre i si en treus d´una banda se´n rebaixa de l´altra.

Cada època té les seves circumstàncies i els mitjans per a enfrontar-s’hi

 © LA PREGUNTA DEL MILIÓ              

El món és dels joves?

Els que han nascut envoltats dels sistemes digitals, que no han conegut la NO-tecnologia, no es fan cabal del pa que s’hi dóna en la societat actual. 

És més, tan els hi fa!!

Als veterans que hem viscut en el temps analògic, se’ns fa insuportable la deriva que està suposant la tecnologia i per això ens hi resistim i maldem per a que pervisquin el tarannà i els usos passats. (I no pas per allò de... qualsevol temps passat va ser millor!)

Els avenços tecnològics sempre són benvinguts si faciliten la vida a la gent, però darrerament el que està creant la tecnologia és una dependència quasi total i a més serveix per al control de la mateixa gent que en fa un ús desmesurat.

Ja s’ha demostrat per activa i per passiva les males influències dels estris tecnològics: des de la inefable televisió fins al omnipresent mòbil.

Ens calen nous plantejaments, noves estructures, autèntiques relacions humanes.

© ENFRONTANT ELS CANVIS

Disposar-se a noves concepcions, confiar en la vida!

Quan una cosa s'acaba, costa adonar-se’n, costa acceptar-ho i el més difícil de tot és estar-ne segur. No hi ha certesa absoluta. No és blanc o negre. Hi ha molts aspectes aprofitables envoltats pels motius que donen peu a la desfeta. Ens acostumem a la rutina de la vida i això dificulta molt prendre decisions fermes i encertades.

Una vegada presa la millor decisió, que mai és la més fàcil, mirem d'alleugerir-la amb accions puntuals per mirar de mantenir allò que sembla que es pot aprofitar, però quan una part del plat s'ha florit, el conjunt es veu afectat i encara que dolgui cal desfer-se de tot. Treure la part malmesa no dóna per bona la resta, tot el conjunt perd l’atractiu i es rebutja al complet.

Sembla que el que toca és fer-ho ben fet, a fons, per donar opció a una veritable renovació que en pugui sortir. Cal triar, cal deixar anar una cosa per a estar disponible per a una altra. Som en època de canvis, de canvis radicals i a primera vista inversemblants. Som davant una mutació general on, o canvies, o et canvien.