També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per a tots. El temps no compta, ni l'espai

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL 

Fa una nit clara i tranquil·la, / hi ha una lluna que fa llum, / els convidats van arribant / i van omplint tota la plaça / de colors i de perfums

La cantautora Ivette Nadal ha homenatjat Jaume Sisa i Pau Riba amb el disc Cada dos cels, que es publicarà a totes les plataformes el 31 d'octubre. Ella mateixa explica com va començar: «Ve d’una proposta del Pere Camps, director del Barnasants, que em va dir: ¿com sonarien les cançons de Sisa i Riba en veu de dona? 

Ell sentia que jo era la cantant que estava més a prop d’aquests dos autors i em va fer aquest encàrrec-regal de fer-ne el primer concert. Va ser a partir d'aquí que vaig decidir que això havia de girar i ser enregistrat, i que, a través de la poètica del Sisa i el Riba, podia jugar a cantar uns mons menys tristos que els meus i una mica més dadaistes.»

Potser no veurem tot el que aconseguireu, però confiem plenament en vosaltres

ESTIMATS NÉTS I NÉTES                     

Estem a punt de girar una altra pàgina del calendari. Un any més queda enrere, ple de dies viscuts, de records i d’ensenyaments que s’acumulen. Quan el rellotge marqui l’inici del nou any, pensem en vosaltres, perquè sou el futur que ja camina entre nosaltres.

Venim d’un temps més lent, on moltes coses costaven més i es valoraven d’una altra manera. Hem vist canviar el món i hem après que res no és immutable. Cada generació té el seu repte, i el vostre arriba en un moment de grans tensions, però també de grans oportunitats. Hem après, sobretot, que la vida no és perfecta, però sí preciosa quan es comparteix.

Podemos cambiar el mundo, pero no será con nuestra opinión, sino con nuestro ejemplo

SEGUNDA BATALLA DE LA MASCARILLA

A quien estas líneas lea no necesito explicarle que estamos en guerra. La guerra de las élites genocidas globalistas contra la humanidad. Y como en toda guerra, ambos bandos aplican sus propias estrategias y tácticas. 

El enemigo tiene como objetivo estratégico reducir la población mundial severamente, por todos los medios a su alcance, y someter a los supervivientes a control absoluto. La táctica es, simplificando mucho, el miedo y la mentira.

El principal inconveniente de esas élites es que deben fingir que siguen las reglas que ellos mismos nos imponen, es decir, las leyes. Si una inmensa mayoría de la población percibe que se las saltan, la probabilidad de una resistencia feroz es demasiado grande.

Assumir aquesta proposta pot ser la manera de resoldre l'atzucac on ens trobem.

© HORA DE FER REALITAT LA UTOPIA

En uns temps de canvi com els què ens trobem, sembla oportú plantejar-se una utopia que doni resposta als molts interrogants que ens aclaparen en tots els sentits.

Podem prendre inspiració en el que va publicar Tomàs Moro fa cinc-centes anys per construir un pla de vida que ofereixi un al·licient per als homes d'avui dia i ens llanci a l'aventura amb una proposta que sent atrevida pugui donar peu a un plantejament que il·lusioni.

Alguns aspectes que Moro va definir per a la seva Utopia van ser:

Potser no podem canviar el món però el nostre testimoni i energia no serà endebades

© EL MERAVELLÓS EFECTE D’UN VIRUS

Poc s’ho pensaven els nostres estimats controladors el què aconseguirien amb la seva maniobra sibil·lina de “crear-inventar” un virus per atemorir la tropa.

Va ser un efecte imprevist o ja en tenien la intenció?

El què van aconseguir va ser despertar tot un moviment social de grups de resistència i oposició al frau plantejat i a les seves absurdes imposicions.

Un fenomen impensable abans, quan la gent anava i venia sense preocupar-se gaire d’altri, va produir-se de manera àmplia, motivada i entusiasta.

Si el nostre anhel és viure en pau i benestar la nostra fita és assolir una societat justa

© ÉS POSSIBLE UN MÓN SENSE DINERS?

Pensem en el servei que ens fan els diners, en la opressió que ens ocasiona, en els lligams que ens crea... Perquè no provar doncs una societat on el diner no hi tingui cabuda?

Abans no n’hi havia diners, potser perquè els costums eren més simples i hores d’ara amb la complexitat que ens hem anat creant ens semblen indispensables però ens són perjudicials!

Hi ha molts nivells possibles per estructurar un viure no supeditat al diner: Des dels intercanvis espontanis o programats fins a la solidaritat universal.

Això és el l’únic que podem fer si de debò volem respondre al repte que se’ns planteja

© NOSALTRES SOM LA LLAVOR       

Així, tal com sona. Ara en aquests temps de maldat, de destrucció de l’esser humà, d’anorreament generalitzat, és quan arriba la nostra hora.

Tots aquells que siguem conscients del repte d’aquesta època, hem d’estar disposats fins i tot a immolar-nos si cal per a mantenir la dignitat i la llibertat humanes.

De vegades, quasi sempre, les coses canvien perquè hi ha una massa crítica que ho fa possible: Una llavor plantada a temps floreix quan sembla que tot se n’ha anat en orris.