NO NORMAL
NO ES NORMAL, NO FUE Y NO SERÁ
Nunca fue sostenible.
Durante décadas vivimos sobre una energía abundante y unos
recursos que parecían infinitos. Pero esa base ya no existe.
Ya está pasando.
Los precios suben, los recursos escasean y la energía deja
de ser abundante. No es una crisis puntual. Es el inicio de un cambio de
sistema.
No hay vuelta atrás.
HABLEMOS DE LA ESTUPIDEZ
LA ESTUPIDEZ DE USAR GLOBOS DE HELIO
El helio (He) es un gas noble que prácticamente no reacciona con otras sustancias (es inerte). Es casi siete veces más ligero que el aire y el segundo elemento más ligero del universo, solo por detrás del hidrógeno.
Además, no es inflamable y tiene su punto de ebullición extremadamente bajo. Estas propiedades hacen que el helio se use en multitud de aplicaciones, entre ellas:
LA PRIMAVERA NO SOLO FLORECE
TAMBIÉN REORDENA LO QUE SOMOS
El inicio de la primavera transforma la luz, el cuerpo y el
entorno: desde cambios hormonales hasta la forma en que habitamos la ciudad y
percibimos el mundo
La llegada de la primavera no ocurre de un día para otro. Se
percibe antes de entenderse. La luz se alarga unos minutos más, el aire cambia
de textura y el cuerpo empieza a responder sin que haga falta pensarlo
demasiado.
El punto de partida es el equinoccio, ese momento en el que el día y la noche tienen casi la misma duración. A partir de ahí, la luz comienza a quedarse. No solo ilumina más tiempo, también se siente distinta. Es más tibia, menos agresiva, se filtra entre las hojas y dibuja sombras que en invierno parecían detenidas.
RITUALES DEL DESCANSO
La siesta es un invento antiguo. Tanto la palabra como la costumbre vienen de “la hora sexta” en la Antigua Roma, ese momento en el que el sol golpea con más fuerza e invita a cerrar los ojos un rato. Han pasado siglos, pero el hábito de descansar en mitad del día sigue vivo en el Mediterráneo – con la siesta española o el riposo italiano – y, de una forma u otra, en casi todas las culturas. Nuestro cuerpo pide pausa, en el idioma que sea.
Nos gusta la siesta,
pero ya casi nadie la duerme
Pero la realidad es más compleja, y no siempre responde a lo que necesitamos para nuestro bienestar. Que aquí las pausas sean más largas que en otros países, no significa que las aprovechemos para dormir. Solo un 16% de los 3000 españoles encuestados por Fundaceps duerme la siesta a diario; un 22% lo hace a veces, y un 58% nunca. Las razones no están del todo claras, pero es probable que los horarios laborales y la velocidad a la que vivimos tengan mucho que ver.
REFLEXIONES MÁS ALLÁ DEL CRECIMIENTO
Estamos en medio de una transformación que marcará el rumbo del siglo XXI: la transición hacia un modelo energético y digital más limpio. Paneles solares, coches eléctricos, turbinas eólicas, baterías, redes inteligentes… todo ello forma parte de una nueva infraestructura que promete reducir nuestra dependencia de los combustibles fósiles y limitar el impacto del cambio climático.
Sin embargo, detrás de esta revolución tecnológica se esconde una verdad menos visible: la transición energética no es inmaterial. Cambiamos unas fuentes por otras, sí, pero multiplicamos nuestra necesidad de metales y minerales, muchos de ellos escasos, costosos de extraer y desigualmente distribuidos en el planeta.
PERSONAS O COSAS
En Ébano, Ryszard Kapuściński relata sus viajes por África con una
mirada lúcida y empática. La historia de Madame Diuf en un tren arranca
sonrisas, pero pronto el tono cambia cuando el convoy atraviesa el barrio pobre
de una ciudad, con grandes similitudes respecto a cualquier otra urbe del
mundo, africana o no.
La guerra, la sequía, la pobreza o la verde esperanza en una vida mejor hacen que la gente emigre: del campo a la ciudad, de un país a otro… Lo ha hecho el ser humano desde que existe y no va a dejar de hacerlo. Y ahora se añade un factor que lo cambia todo. Podría ser la desbocada desigualdad, pero nos referimos a la crisis climática y sus inquietantes efectos.
LAS ALMAS VACÍAS QUE NOS RODEAN
En un reciente hilo publicado por el usuario @eumelvi, se plantea una reflexión inquietante sobre la existencia de lo que denomina «almas vacías»: personas que, a pesar de su apariencia humana, parecen carecer de una verdadera chispa de conciencia, funcionando como autómatas dentro de un sistema que los controla.
Este concepto, desarrollado en dos partes, no solo invita a
la introspección, sino que también conecta con ideas filosóficas, psicológicas
y culturales que han sido exploradas a lo largo de la historia.
El post inicial «ALMAS VACÍAS: ¿EXISTE UNA HUMANIDAD SIN ESPÍRITU?», comienza con una observación cotidiana: todos nos cruzamos con personas que parecen desconectadas, incapaces de cuestionar su entorno o de buscar una verdad más allá de lo evidente.
© FEM UN MÓN NOU
Una tasca
estimulant i necessària que podem començar per nosaltres mateixos. Desfer-nos
de impotències i dubtes per anar de cara a coses noves, concretes, constructives...
Fem servir tota
la nostra energia a imaginar i crear un món nou: Prou de malgastar l’energia en
reclamacions, queixes o frustracions. Tota la nostra potencialitat enfoquem-la en
organitzar-nos.
Una vegada ens haguem “buidat” de pensaments inútils dediquem-nos a definir i dissenyar el món que volem per a fer-lo gratament habitable per a tothom.
© L'ENERGIA UNIVERSAL
L’energia universal, l’energia divina, l’amor, es manifesta a través de l’ésser
humà de forma espontània. Només cal que l’individu s’obri i vagi per la vida
confiat, deixant fluir i fluint ell mateix amb els esdeveniments. Sense controlar
ni jutjar, deixant de "pensar-ho tot”. La vida ja té cura del què cal en
cada moment i facilita l’harmonia de totes les coses.
L’esperit que ho vivifica tot es manifesta contínuament i al marge de les
nostres "decisions". No podem "decidir" estimar per que
l’amor apareix i nosaltres en som testimonis però no creadors. La nostra única
opció és si en gaudim i en som canal d’expressió o ens en desentenem i llavors
no hi ha manifestació de cap mena.
© LA NIT FOSCA DE L’ÀNIMA
Molts passem o hem passat per alguna ensorrada
anímica més o menys fonda durant la que tot ho veiem negre i perdem els nostres
punts de referència.
Sense pretendre ser exhaustiu voldria donar un cop
d’ull a aquestes situacions, més sovintejades del què pot semblar, basant-me en
experiències pròpies viscudes
D’entrada cal fer-ne una descripció el més
aproximada possible i exposar-ne alguna de les emocions o sensacions que t’envaeixen.
Quan més negra és la nit, més a prop és l’albada
© TENIM ESTÍMULS AVUI PER VIURE?
Potser sí que
cadascú deu tenir les seves pròpies motivacions i si no se les busca perquè
aquí no hi hem vingut a seure, però, tal com pinta el panorama, es cert que els
marges de gaudi es van estrenyent i complicant.
Em sembla que cal
plantejar-s’ho sincerament perquè de la resposta que ens donem en sortirà
l’empenta i la iniciativa per al què calgui o la conclusió que no paga la pena
esforçar-s’hi.
Davant el nefast espectacle mundial i l’acomodatícia actitud de la majoria que tot s’ho gasta opinant, sense accions concretes que empenyin cap a una altra manera de viure, la reflexió que s’imposa és força decebedora.
© L’ENERGIA DIVINA DESPLEGADA
Quan estàs tombat
a la platja a mercè del sol radiant, airejat per la brisa marina i amb la remor
de fons de les onades et sembla que ets al paradís...
De fet la divisa
d’un paradís -digne del seu nom- és l’existència de dons naturals que ens
ofereixen benestar i salut sense cap artifici que interfereixi.
El principal,
l’aire que absorbim de forma espontània i que ens manté vius, és potser el do
més transcendent, al nivell de l’aigua que n’és la seva parella natural.
Vet aquí com és de simple i alhora extraordinari el nostre “manteniment” vital bàsic i indefugible: sol, aire i aigua, la tríada d’elements que tenim a l’abast per a la nostra vida.
© PERQUÈ ENS COSTA TANT ESTIMAR?
ESTIMAR... I DEIXAR-NOS ESTIMAR!
En una cosa estarem tots d’acord i és que
sense amor tot és més depriment i desolat i el camí de la vida resulta penós i
pesat. Tot i saber-ho, no acabem d’incorporar-lo al nostre dia a dia.
És que no sabem com fer-ho o se’ns fa difícil
sentir-lo, expressar-lo? Potser serà que ens fa vergonya manifestar-lo?
L’amor és un atribut essencial de l’ésser humà
i un factor imprescindible per a gestionar la nostra vida i les relacions amb
els altres
Amb amor tot és possible i admirable. L’amor és una eina indestructible i poderosa. Res no pot oposar-s’hi. És la clau que obre totes les portes, el combustible que ho posa tot en marxa.
© UN COP D’ULL A LA VIDA
SENSE ESTIMACIÓ NO ES POT VIURE
A rel de la
revisió de la pel·lícula “La gata sobre
el tejado de zinc” voldria donar un cop d’ull a un sentiment que crec està
en el cor de la majoria.
A la pel·lícula
els tres personatges principals estan immersos en un joc d’amor i desamor que
els fa desgraciats fins que esbandeixen tots els malentesos i troben la
felicitat.
Crec que és una premissa irrefutable el què tots volem estimar i ser estimats. Amb les variants que hi puguin haver, però tothom desitja (necessita?) mostres de carinyo, tendresa, afectuositat. En definitiva AMOR.
DECRECIMIENTO SÍ, PERO ¿DE QUÉ?
PORQUE DECRECER EN UNOS SECTORES IMPLICA CRECER
EN OTROS
Imagina que repentinamente ocurre algo imposible: unos
científicos consiguen una forma de energía totalmente
ecológica, fácil de usar y extraordinariamente barata. ¿Sería buena noticia?
Pues NO.
Sería otra
invención terrible para la biosfera, para todos los organismos vivos —sintientes o no—
humanos incluidos. El problema
ambiental+climático no radica exclusivamente en lo que contamina
la energía, sino
también en qué se usa esa energía.
En física, «energía» se define como la capacidad para realizar un trabajo, entendiendo trabajo como mover cosas de un sitio para otro. Y ahí está la clave. No es lo mismo usar energía para construir un colegio que para construir un tanque con sus proyectiles. Si la energía fuera barata, sería más fácil hacer colegios, pero también tanques, aviones, barcos de guerra, minería a gran escala, etc.
© BENEIT SIGUI EL MITE DE NADAL
Tan si ho feu en el pla profà com en el sagrat,
gaudiu d’aquest esdeveniment que, malgrat pugui ser real o no, suposa una gran font
de tendresa i alegria.
L’ésser humà ha
necessitat al llarg dels temps mites, històries, relats en fi, que li
alleugerissin les inseguretats, els dubtes, les pors, la ignorància del
desconegut.
I és que, davant
de tan de misteri, una mica d’explicació –per poc versemblant que sigui- ha
estat sempre benvinguda i acollida.
Els fets que s’han narrat de fa més de 2000 anys són, sinó verídics, tan entranyables que és lògic que hagin arrelat en l’imaginari popular per tota una colla de raons.
© UNA FIGURA DIGNA DE LLOANÇA
Doctora en medicina
a qui se li ha privat el dret a la seva professió a més d’imposar-li elevades
multes pel sol fet de no combregar amb les mentides imposades pel relat
oficial.
Una persona
senzilla i admirable, exemple impecable de compromís i lliurament generós, víctima
de brutal assetjament laboral i personal per raó de les seves conviccions.
La seva qualitat humana s'ha fet evident en la iniciativa d’oferir atenció sanitària per defora del sistema oficial corrupte, promovent l’autosuficiència en la gestió de la salut amb remeis alternatius efectius.
© TENIM CLAR EL QUÈ VOLEM?
O en tot cas, el què no volem, que en principi és més identificable, però sempre cal tenir alguna cosa clara per anar tirant per la vida com més orientats millor.
Si més no, hem d’establir
uns criteris que ens serveixin de guia per a definir allò que ens pugui
il·lusionar i que ens permeti adreçar-nos-hi.
D’acord que en aquests temps tan revoltats sembla molt agosarat fer-se aquest interrogant perquè ja fem prou amb sortir-nos-en de l’absurd del dia a dia.
© EL MERAVELLÓS EFECTE D’UN VIRUS
Poc s’ho pensaven
els nostres estimats controladors el què aconseguirien amb la seva maniobra
sibil·lina de “crear-inventar” un virus per atemorir la tropa.
Va ser un efecte imprevist
o ja en tenien la intenció?
El què van aconseguir
va ser despertar tot un moviment social de grups de resistència i oposició al
frau plantejat i a les seves absurdes imposicions.
Un fenomen impensable abans, quan la gent anava i venia sense preocupar-se gaire d’altri, va produir-se de manera àmplia, motivada i entusiasta.
© FANTASIA… O CREATIVITAT?
Quan algú rumia
alguna cosa diferent del què l’envolta, d’entrada no deixa de ser tan sols una
fantasia, com aquell que somiava en volar!
Les coses primer
neixen en la imaginació d’algú que les adoba amb il·lusió, que les acull i les promou.
L’energia que ho sustenta tot és la que fa que es vagi concretant una idea
embrionària.
Tots els “invents” han estat descobertes fetes des de la curiositat, la fantasia i la voluntat. És ben cert que tot el què ens podem imaginar es pot fer realitat.