© L’ENERGIA DIVINA DESPLEGADA
Quan estàs tombat
a la platja a mercè del sol radiant, airejat per la brisa marina i amb la remor
de fons de les onades et sembla que ets al paradís...
De fet la divisa
d’un paradís -digne del seu nom- és l’existència de dons naturals que ens
ofereixen benestar i salut sense cap artifici que interfereixi.
El principal,
l’aire que absorbim de forma espontània i que ens manté vius, és potser el do
més transcendent, al nivell de l’aigua que n’és la seva parella natural.
Vet aquí com és de simple i alhora extraordinari el nostre “manteniment” vital bàsic i indefugible: sol, aire i aigua, la tríada d’elements que tenim a l’abast per a la nostra vida.
El sol, però, és
qui presideix aquest podi de dons imprescindibles. Ell és la font que propicia
la fotosíntesi de les plantes les quals a la vegada generen l’aire -l’oxigen-
que respirem.
Tornant al
principi, la sensació d’acolliment i escalf que proporciona lliurar-se a una
exposició al sol no té parangó, ni preu... per això és de franc, com la triada
bàsica per a viure.
Pensant en
aquests dons primordials és quan ho associem a l’existència de Déu -a una font
divina- que ho té tot previst i ho posa al nostre abast sense cap mena de
limitació.
La nostra actitud habitual no dedica gaire atenció
a l’existència i valoració d’aquestes energies vitals. Només quan ens manquen
és quan les recordem
La ciència va desvelant alguns dels misteris que
ens envolten però l’origen d’aquests dons indispensables i la seva permanència
i regulació -en tan que són la base de la nostra existència- resta encara per
desentrellar.
Ara, en canvi, proven de manipular tot el què és
natural per tal de controlar als éssers humans, se’n sortiran? Eliminar l’humà
i substituir-lo pel transhumà és un pla condemnat al fracàs.
L’interès de transformar l’home en un ésser
mecànic -per sofisticat que sigui- és una tasca inútil perquè la consciència, que
n’és el seu atribut principal, és inaprehensible. Faran robots però no humans
tecnificats.
Malgrat el poc o gens conscient que sigui un ésser
humà no es pot deslliurar del seu tret idiosincràtic, per això, tot i la seva
ineptitud, seguirà sent portador de la consciencia que, en definitiva és el
senyal de que està viu.
Per molt que ens sembli que avancem hi ha coses
transcendents que s’escapen a la nostra comprensió i no podem fer més que
acceptar-les tal com són i agrair-les!
L’esquema universal ens sobrepassa i veure’n
(intuir-ne) la seva immensitat ens situa en un lloc ben humil. El nostre Sol,
font de l’energia que ens manté vius, no és més que una de tantes entre les
infinites estrelles escampades per l’univers.
A voltes s’ha parlat que tot és una projecció
hologràfica. Com poder-ho saber? El què sí és evident és la magnitud i la
“pulcritud” present en tot aquest entramat tant ben cohesionat.
O sigui que, per anar fent camí sense
destarotar-nos massa, gaudim del que se’ns ofereix i siguem conscients dels
grans dons que tot plegat suposa.
O així m’ho sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 8 maig
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario