© L'ESPECTACLE DE LA VIDA
És en temps foscos quan més ens cal cercar la bellesa, la bondat i tot el què és meravellós.
Per sobre de les malvestats
que esdevenen i que ben sovint ens infonen lògics malestars, el panorama
general de la Vida és però una cosa increïble.
En enlairar la
mirada, per damunt del dia a dia i dels mil inconvenients que es produeixen,
podem contemplar l'espectacle de la vida en tota la seva magnificència.
És extraordinari allò que s'ofereix davant dels nostres ulls: Una vitalitat sense límits que s'expandeix en totes direccions i ho omple tot de moviment, sons, llum i color.
Siguin arbres
pletòrics, alegres criatures, animals juganers, flors aromàtiques, humans
atrafegats, sol rutilant, mars incansables… tot es mou al nostre voltant produint
un espectacle inigualable.
Davant d’aquest
gran misteri que és la vida no queda menys que admirar-se i expressar gratitud
pel fet de formar part de la immensitat d’un fenomen indescriptible.
Molt s'ha escrit
sobre la Vida sense poder-ne donar prou raó. El que sí que és cert és que som en ella, som ella... i no hi ha res que s’hi
pugui comparar.
Les coses ens
poden anar bé, regular o malament, però el fet d'estar vius no té explicació i
malgrat això, tots gaudim d'aquesta magnífica experiència.
Per més que hi
donem voltes no li trobem el sentit. Alguns diuen que el sentit li hem de donar
nosaltres amb els nostres actes i vivències…
Sigui com sigui,
la qüestió indiscutible és que la Vida està en tot i per sobre de tot: Ho és
tot. Així que no ens queda cap altra que “viure-la” i sens dubte, valorar-la i
agrair-la.
Un do que ens ha
caigut del cel, que no comprenem però que ens ofereix infinitat de
possibilitats però amb un sistema d'assaig-error ja que no disposem de manual
d'instruccions.
Un 'joc' grandiós
i excitant justament per la seva incertesa i imprevisibilitat que ens pot
abocar a cims exultants o a abismes terribles.
Tots ens podem
plantejar accions a la nostra mida i treure’n satisfaccions que ens
gratifiquin. Cadascú és diferent i té les seves qualitats i les seves
limitacions, només hem de reconèixer-les, acceptar-les i fer-les servir
adequadament.
Hi ha de tot i
per a tots i no serveix de res deixar-se caure en l'enveja ni en el
ressentiment. Si fem servir les nostres facultats i les potenciem aconseguirem
metes ben útils per a nosaltres.
Si tots fóssim
iguals i féssim les mateixes coses és evident que seria molt avorrit, per això
la diversitat és una gran idea: Viu i deixa viure!
O així m'ho
sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 11 novembre
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario