PENSAMENT POSITIU
Per suposat és
important enfocar en positiu, ment i pensament positiu, però si l’enfocament o
el pensament positiu no té continuïtat en forma d’acció no hi ha resultat, no
hi ha canvi. El canvi només pot venir per l'acció, i més tenint en compte que
som on som per la inacció. Això és un fet, no és una teoria ni una predicció.
Pràcticament tot,
per no dir tot el poder material el destinen a controlar la ment. La ment dels
oficialistes covidiano-adormits, però per damunt de tot la ment dels suposats
desperts, jo més aviat diria somnàmbuls que intentem despertar.
I sí, és clar, com els controladors ho saben i tenen aquest poder material que els hi permet organitzar, fomentar i controlar tot, i dins de tot també tot tipus de distraccions i enganys per a la ment: noticies, protestes, manifestacions, documentals, pel•lícules, xarxes socials i els canals “dissidents”
cadascú amb el seu pastor del seu ramat de “desperts” i per suposat amb idees que agraden o “ressonen” a aquells que volen escapar del control dels controladors, però en realitat l’únic que fan és tenir-los distrets i ocupats en banalitats que en realitat no canvien res perquè la inacció no canvia res per molt positiu que sigui el pensament, i és per això que destinen tants recursos en mantenir-nos així, pantalla, verins neuronals de tot tipus i per si fos poc una mica de ruixades (chemtrails) de liti.El control és
sobre la ment, perquè l'engany només es pot fer a la ment. Això també és un
fet, no és una teoria ni una predicció.
I a més els
“desperts” els hi fem la feina grossa i important, la de fer córrer la seva
agenda, fer públic el seu procedir, i això pels controladors és molt important
perquè en realitat mai es salten la llei, ni un centímetre, ni la llei positiva
ni les lleis naturals, perquè el silenci o la no acció és acceptació. per tant,
els controladors sempre actuen amb honor. això també és un fet, no és una
teoria ni una predicció.
cal entendre una
cosa que és bàsica i elemental, els oficialistes covidiano-adormits no cal
controlar-los, ells es controlen sols. els que cal controlar són els que volen
despertar, i per tant, el 99% dels recursos es destinen a aquest sector de
gent, que és el mateix que dir que el 99% de trampes i camins que no van enlloc
estan fetes i fets per a aquests. I això també és un fet que molta gent encara
no pot veure, però que és demostrable per a qui vulgui veure.
Si fos només una
qüestió mental ja fa temps que ens haguessin esclafat. La essència és modificar
la natura i l’ésser mitjançant l’acceptació i la nostra pròpia acció.
Protestar contra
el sistema, canviar coses que el sistema vol que siguin o arreglar el sistema
són idees utòpiques, i més des de dins i amb els mecanismes que et permet fer
servir i que controla i utilitza per al seu bé i està en complicitat amb
gairebé tots els estats, en realitat corporacions i tots sense gairebé, i
utilitza tots els mecanismes, entre moltes altres coses, per anar cap als
objectius que té a l'agenda, i ja podem protestar, difondre, sumar gent a la
causa, i el que sigui, al final sempre topes amb el sistema perquè els
mecanismes i les persones són del sistema.
No oblidem que
per al sistema som esclaus de la seva propietat i encara que s'aconseguís
passar totes les barreres burocràtiques i la resta no deixa de ser de la seva
propietat. La veritat, no veig un empleat o un esclau prenent decisions per
sobre del cap. L'essència seria arreglar el problema amb els mecanismes que
t'ofereix el problema!? Penso que la manera de posar fi al problema és no
seguir alimentant i donant vida al problema. En anglès es diu bye!
Intentar
despertar qui dorm, jo en això ja m'he rendit, ho he intentat durant temps i
amb gent molt variada i, o sóc molt dolent i no sé despertar qui dorm, o potser
no és possible fer-ho. Em sembla que és malbaratar energia i temps, a més de
centrar l'atenció en coses impossibles, i també i en realitat són accions no
morals, perquè aquests intents de convèncer un ésser que les seves creences són
errònies per implantar-li les teves, és el mateix que el sistema fa.
Diria que el
límit és despertar qui vol despertar o demana ajuda per despertar o seguir
despert. Guiar qui vol o necessita, sempre va ser així. Arribar a més gent que
estigui en procés de despertar o intentar-ho com ho estem nosaltres, però com
he dit intentar despertar els qui dormen és un malbaratament innecessari i que
ens podem estalviar.
Ens han enganyat
en tot i a més ho han fet molt bé, en tots els sentits, aspectes i detalls, una
obra mestra de l'engany es pot dir, l'únic que falla és l'essència psicòpata de
la idea. El tema és que o no hem après la lliçó o encara ens tenen mentalment
controlats, perquè creure que deixaran d'enganyar-nos, o creure que afluixaran
i cediran perquè puguem viure una mica millor, o creure que podrem sortejar els
seus enganys sempre en una situació que va en la direcció que va i que
segurament no millorarà, ja que pel que es publica per aquí sembla que tenen
previst seguir amb aquesta línia de control i extermini…
Sembla que seguim
atrapats en una idea que la vida ha de ser amb el sistema sí o sí. Crec, i cada
vegada estic més a prop de poder dir sé, que només hi ha una solució: saber que
el problema hi és, que en segons quines situacions he d'interactuar amb el
problema mentre vaig aprenent i millorant com fer-ho, però sobretot em centro a
crear alguna cosa nova, assumeixo la responsabilitat de viure sense dependre de
cap corporació i d'un sistema que és el que és i que em vol com em vol, i em
dedico a posar l'atenció (ment), l'energia (emoció i acció) i el temps en el
nou, i ho vaig creant per a mi i m'uneixo en xarxes amb altres éssers que
estiguin en aquestes freqüències, i com que no hem de perdre temps i energia en
les traves i dificultats del sistema la creació avança molt més ràpida i coherentment,
flueix, perquè la inèrcia i el valor som nosaltres, i per descomptat, quan
t'estableixes fora del sistema i no el necessites per res i has
d'interactuar-hi ja no és de subordinat a cap.
Cal pensar que
una de les dues cadenes principals amb les que subjecten la gent és la comoditat,
que en alguns casos es pot parlar d'incapacitat. Això fa que molta gent no
vulgui despertar, o que els qui estem en procés de despertar no vulguem
arriscar, arriscar no sé què, però bé, deixem-ho en arriscar a canviar qualsevol
cosa de la nostra rutina, que per cert, la vida en rutina també és una eina del
control mental i d’acció de ser. La comoditat és una creença o una incapacitat
d'imaginar les veritables capacitats d'un mateix.
I per descomptat
la cadena principal és el gran déu totpoderós i omnipresent, €$€ que tots
coneixem i al qual dediquem la major part de la nostra vida. Així, doncs, la
millor manera de despertar i sumar desperts és mostrant-los l'altra opció, no
dient o explicant res, mostrant el camí i molt especialment el destí. Però, ja
estem prou desperts per deslliurar-nos de les cadenes? Potser no prou per
deslliurar-nos de les dues principals cadenes, però podem començar a treure'ns
les menys pesades.
El poder de la
ment, no oblidem que som a la 3D i en aquesta dins d’un sistema que està
dissenyat per a controlar justament això, la ment i tot el seu potencial. A
més, després de dècades intoxicant-nos amb transgènics, químics, freqüències,
etc. necessitem un “reset” orgànic i mental, i quina millor manera de fer el
reset que tenir la mínima interacció i dependència del problema/sistema i
focalitzar-nos allà on veritablement és important, positiu i bo per a un mateix
i per a la resta que es vulgui sumar, i crear el nou, el que volem, basat en veritables principis i valors ètics i morals, i on el valor són els nostres
pensaments, emocions i accions. Potser no ho farem bé, però pitjor és
impossible. I això sí que és un pronòstic, però que difícilment fallarà.
Reflexions d'Erik (vist a Telegram)
No hay comentarios:
Publicar un comentario