La naturaleza básica del ser humano, cuando funciona libremente, es digna de confianza

LOS TRES ELEMENTOS DE LA BUENA VIDA

Ser una persona auténtica implica ser uno mismo por completo en cualquier circunstancia, con todo el coraje y la vulnerabilidad que esto requiere. Sin embargo, dado que una persona es una confederación de partes a menudo contradictorias y a veces en conflicto entre sí, ser auténtico no es prometer ser un modelo de cohesión, predecible y perfectamente coherente —la imposibilidad de ello es el precio de nuestra compleja conciencia—, sino una promesa de aceptar cada parte de uno mismo, incluso aquellas que desafían la autoimagen que se prefiere y falsean la historia que uno se cuenta sobre quién es.

De esto emana una paz sólida como la roca y suave como el plumón de un búho, que hace la vida más auténtica y, por lo tanto, más plena. Tal autenticidad, tal fidelidad a la integridad de tu ser, podría ser la clave de lo que llamamos «la buena vida».

Necesitar a los demás no nos hace menos libres, sino profundamente humanos

LA GEOGRAFÍA DE LA CONVIVENCIA

Bares, hospitales y todo lo que sucede entre medias

Una amiga me reenvía una newsletter sin añadir apenas contexto. No me explica qué espera que piense, ni subraya una frase, ni acompaña el gesto con una larga recomendación; simplemente me la hace llegar. Podría parecer algo menor, una acción de pocos segundos condenada a desaparecer bajo la siguiente notificación, pero hay en ella una forma discreta de atención que quizá hemos aprendido a valorar demasiado poco: pensar en alguien mientras leemos, reconocer en unas ideas la huella de sus preguntas, detenernos y decidir que merece la pena compartirlas. El otro sigue existiendo cuando no está delante. Su voz deja sedimento. La conversación, de algún modo, continúa trabajando a distancia.

La newsletter era de Andreu Peiró y giraba alrededor de un artículo titulado España contra todo pronóstico. El punto de partida tenía la eficacia provocadora de los buenos anzuelos: en España hay más bares que camas de hospital.

No volem drets o privilegis només viure en harmonia, respectant la dignitat i la llibertat

© ON ENS TROBEM?                                    

En l’àmbit occidental ja fa temps que les coses han canviat: La pèrdua de valors morals i la desorientació general són ben evidents.

A què es deguda aquesta situació? L’influencia de la tecnologia hi té molt a veure així com la barreja de gent amb cultures diverses.

Hi ha molts interessats en promoure aquest desgavell per tal de fer perdre els punts de referència tradicionals en cada entorn geogràfic.

La vida només és per ser viscuda. La música només perquè pugui ser escoltada

LA MÚSICA DE LA VIDA                                 

La música de la vida podrà agradar-nos més o menys, i semblar-nos poc o molt harmònica, però en cap cas no podem pretendre que quedi reduïda a un simple pentagrama: tot el que podem dir d’ella és, sempre, infinitament inferior al que ella és. La vida, malgrat ser plenament present aquí amb nosaltres, escapa a quedar reduïda a una cosa definible i concreta, abastable i tancada.

Es podrà intentar transcriure el que la vida ens porta de moltes maneres, però en si mateixa sempre es mantindrà inabastable. La fenomenologia de la vida és tan immensa que mai no es queda reduïda a les mil i una transcripcions que se’n puguin fer. Per moltes coses que en diguem, la vida mai serà allò que diem que és. Ni de lluny.

En el ser humano hay cinco niveles de poder, y si no son cubiertos, acaban en violencia

LAS FUENTES DE LA VIOLENCIA      

En medio de un genocidio, muy cerca de un conflicto nuclear, y transitando una crisis ecológica que no es más que la violencia de una civilización contra la "naturaleza", nunca hubo un momento tan importante de entender el impulso de destrucción humana, las causas de la violencia humana.

Jung insistió mucho en la necesidad de la integración de la sombra (el lugar en la psique donde se acumulan todas las características que rechazamos de nosotros mismos), y los peligros que corría nuestra civilización si esto no ocurría:

"«la gente moderna es ignorante de lo que realmente es. Simplemente hemos olvidado lo que realmente es un ser humano. Tenemos que descubrir nuestra sombra. De lo contrario, nos veremos abocados a una guerra mundial para ver qué bestias somos». (Carl Jung, Visiones)

Buscan un propósito, pues no hay propósito, la vida misma es el propósito, la existencia

EL PROPÓSITO SIEMPRE ESTUVO ALLÍ

Pláticas con el Guía

Abro los ojos y me encuentro nuevamente en ese precioso lugar, donde la luz tiene un brillo especial, todo es más vivo y nítido. Es difícil de explicar, porque es un estado sensorial distinto al que estoy acostumbrado experimentar. Es sentir la existencia más allá de los sentidos, más allá del discernimiento. Es una percepción global que abarca todo, es una conexión real que me hace comprender el Todo sin necesidad de pensar ni cuestionar. Escucho una voz que me resulta familiar.

Guía) – Bienvenido nuevamente. Si estás aquí es porque hay algo que perturba la tranquilidad de tu Ser, y necesitas encontrar una respuesta.

Yo) – Correcto, hay algo que me tiene atormentado desde que tengo uso de razón, algo que durante años he intentado hallar y no hay manera.

Ens estem “desvaloritzant” com a éssers humans i rebaixant la nostra qualitat de vida

© ELS BASARS XINESOS I NOSALTRES

Abans hi havia establiments diferenciats per a cada mercaderia: Merceries, ferreteries, roba llar, floristeries, perfumeries, adrogueries, roba de vestir, objectes de regal, etc..

En cada establiment hi trobaves exclusivament la gamma de productes corresponent amb les variants de la seva qualitat però sempre productes durables.

Quan van començar a aparèixer establiments multi-producte regentats per xinesos les compres que hi fèiem eren bàsicament productes d’un sol us (plats, gots, coberts, tovalles...)

De mica en mica aquests establiments van anar ampliant la seva gamma fins abastar la totalitat de productes que abans havies de cercar a diversos llocs diferents.

Tan si ho entenem com si no, tot sembla molt ben pensat i que és al lloc on ha de ser

© REFLEXIONS METAFÍSIQUES          

Seguint amb les reflexions iniciades en l’escrit Revisant creences personals voldria afegir-n’hi unes quantes més, amb la intenció de mirar d’acostar-nos al misteri que ho envolta tot.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

La vida és l’animació, la materialització, de la essència divina. Tots som una encarnació d’aquesta energia primordial omnipresent.

Cadascú és una manifestació de la Font Divina -la Font Primordial que ho sustenta tot- que és la que dóna sentit a l’existència i a la vida.

L’esperit, a través nostre, experimenta la matèria, les emocions, les sensacions, els límits, les virtuts i els defectes, el goig i la pena...

Depèn de com valorem el “patrimoni” que som, si el volem conservar o el volem alterar

© L’HOME, NATURAL O TECNOLÒGIC?

Amb el desenvolupament en els camps de la genètica i la biotecnologia es plantegen alguns dilemes pel què fa a l’essència de l’ésser humà.

L’estat natural de l’home està sotmès als atzars de la vida en tots els sentits, tan als “bons” com als “dolents” que van confegint el seu esdevenir vital.

Avui de manera accelerada es va acostant la possibilitat d’incorporar en el seu cos i la seva ment unes “millores” o “capacitats” que poden donar-li un plus d’opcions a la seva vida.

Fins ara les millores que s’apliquen al cos humà són reparacions o substitucions d’elements malmesos, des d’un implant dental fins a un cor nou, sempre però sota la premissa de restaurar alguna funció afectada per a recuperar tot el possible la normalitat vital.

Per més que s’escarrassin, l’ésser humà és la creació més ben equipada de l’univers.

© LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL  

Intel·ligència artificial... Intel·ligència natural, autèntica, única!!

Ens han omplert el cap amb les meravelles de la intel·ligència artificial que ens ho ha de solucionar tot de llarg, com si els homes ens haguéssim tornat ximples i no sabéssim comptar només que amb els dits.

Al seu dia, quan van aparèixer els primers ordinadors, ens parlaven de “cervells electrònics” amb la intenció subreptícia d’entrar en competència amb la nostra capacitat mental.

Ara és una repetició de la jugada en la qual caiem com babaus i amb l’agreujant que aquesta innovació s’eleva fins a nivells d’idolatria.

Perquè ens conformem i rebaixem abans d’indagar més enllà amb convenciment?

© SOM ÉSSERS TRANSCENDENTALS?

Creure en la nostra transcendència, és potser massa petulant o superb? Si més no, alguna cosa hi devem tenir que veure en la marxa de tot, nosaltres inclosos.

No crec que sigui presumptuós suposar que som aquí per quelcom més que fer número. La pena és que ho desconeixem perquè ens ho han amagat, enganyant-nos i tergiversant-ho tot.

Malgrat això, la qüestió és si ens ho creiem o no, perquè llavors viuríem d’una altra manera: més cofois, amb més orgull de ser humans en saber-nos amb una missió o pel fet de formar part d’un projecte més gran en el que som un ingredient necessari i fins i tot decisori.

Hem de bregar amb molts “sense sentits” que ens ocasionen un capteniment erràtic

© L’ENIGMA HUMÀ                               

Com explicar la contradicció inherent a l’ésser humà? Com acceptar-ne la limitació material?

L’esperit per un cantó, el cos per l’altre... Un constant entortolligament entre desigs i necessitats. La millor voluntat ensopegant amb les mil i una incoherències del dia a dia.

No era possible una “configuració” més equilibrada? O potser ja ho era i algú la va alterar... No es comprèn que un mecanisme tan sofisticat com és la naturalesa humana, tingui unes “tares” tan evidents i inexplicables, vaja que no lliguen amb l’estructura general.