Nuestro problema es la impotencia, la falta de energía, que nos impide crear algo nuevo

UNA CONCIENCIA NUEVA                              

Este es un libro enérgico, invita a que reaccionen la mente y el cuerpo, pero parte de un argumento que parece una película de terror: ¿Y si en lugar de percibir la realidad y desde ahí construir un mundo, lo inventamos sin más desde la abstracción?

Un viaje del yo al nosotros. Un viaje que no es viaje al fin porque el yo es parte del nosotros, porque no hay ser sin relación y no se puede separar la subjetividad de la humanidad común. Es lo que, con una escritura casi obsesiva, quiere trasmitir el ensayo de Silvia Bardelás (*) Una conciencia nueva. La urgente pregunta de quiénes somos. Para conseguirlo mezcla historias corrientes con nombres clásicos de la historia del pensamiento.

Ens fan creure que som lliures i el control ens el venen en forma de rellotge intel·ligent

© CONFIANÇA HUMANA                             

A la revista mensual Tothosap, a més d’informacions sobre activitats i festes, hi apareixen escrits de diverses temàtiques que sovint aconsegueixen captar l’atenció del lector. De la recent edició de Setembre voldria referir-me a l’escrit Confiança Humana on s’expressen uns sentiments que crec que molts compartim.

D’entrada es ressalta, per part de l’articulista, la confiança en l’esser humà per acabar rendint-se a l’evidència de la impossibilitat de restaurar la situació actual. Davant l’anorreament general, es decanta per la “posta a zero” de la civilització actual (per mitjà d’un meteorit!) i així donar opció a una nova oportunitat a l’espècie humana.

Sense que suposi ‘donar-se per la pell’ ens convé una mica de treva, de pau

© QÜESTIÓ DE SUPERVIVÈNCIA      

Ens cal tocar de peus a terra i replantejar-nos moltes coses: creences, aspiracions, compromisos, necessitats, valors... Hem de bregar amb les circumstàncies que ens envolten i per això cal ser realistes i pragmàtics.

Si donem un cop d’ull a la nostra situació, salta a la vista el destarotament en el que estem sumits i que ens provoca desorientació i impotència alhora que contradiccions anímiques.

Tenim uns principis, una consciència de la vida, que ens han portat a una dissonància cognitiva amb tal com el món sembla desenvolupar-se.

En el ser humano hay cinco niveles de poder, y si no son cubiertos, acaban en violencia

LAS FUENTES DE LA VIOLENCIA      

En medio de un genocidio, muy cerca de un conflicto nuclear, y transitando una crisis ecológica que no es más que la violencia de una civilización contra la "naturaleza", nunca hubo un momento tan importante de entender el impulso de destrucción humana, las causas de la violencia humana.

Jung insistió mucho en la necesidad de la integración de la sombra (el lugar en la psique donde se acumulan todas las características que rechazamos de nosotros mismos), y los peligros que corría nuestra civilización si esto no ocurría:

"«la gente moderna es ignorante de lo que realmente es. Simplemente hemos olvidado lo que realmente es un ser humano. Tenemos que descubrir nuestra sombra. De lo contrario, nos veremos abocados a una guerra mundial para ver qué bestias somos». (Carl Jung, Visiones)

No soc prou valenta per sortir d’aquesta roda de ratolí, un experiment que ja no té sentit

LA NOIA QUE CORRE                            

VALENTIA PRECÀRIA

S’esvaeixen les vacances i em deixen orfe. Pleguen les velles la cadira on  seien a la fresca. S’esmuny la gent com una serp i agafen el cotxe que els porta a ser una closca buida. Miola i miola el gat que alimentaven els nens cada dia.

Si jo fos més valenta arrancaria a córrer sense mirar les punxes als peus. Deixaria aquesta feina per a la qual no he nascut i sortiria a dibuixar el meu “ikigai”.

Si fos més valenta abandonaria aquet paisatge de maó per un de fusta amb teulada de fulles. M’atreviria a plantar tomaqueres i enciams sense por que se’m morissin, com les tristoies monsteres del pis.