© ON ENS TROBEM?
En l’àmbit
occidental ja fa temps que les coses han canviat: La pèrdua de valors morals i
la desorientació general són ben evidents.
A què es deguda
aquesta situació? L’influencia de la tecnologia hi té molt a veure així com la
barreja de gent amb cultures diverses.
Hi ha molts interessats en promoure aquest desgavell per tal de fer perdre els punts de referència tradicionals en cada entorn geogràfic.
En els nostres
pobles han anat apareixent cada cop més negocis regits per forans que abasten especialitats
diverses: restauració, electrònica, cosmètica, alimentació, barberies,
basars...
Una invasió
silenciosa que s’ha afegit a la inculturació americana de ja fa un temps a
través del cinema, la moda, la música, el menjar-escombraria, les tradicions
populars, l’idioma...
Tot plegat ha
suposat anar diluint la cultura i els costums locals amb l’agreujant d’haver
d’admetre si-us-plau-per-força la presència d’hàbits que xoquen i fins i tot
ofenen.
Es vol fer passar
per multiculturalisme el què no és més que una barreja barroera i en cap cas
demanada que suposa una agressió per a la població autòctona.
Si encara els
nouvinguts s’adaptessin als nostres costums o, si més no, no hi entressin en
conflicte es podria considerar l’adopció d’una actitud d’acolliment més o menys
acceptable.
Malmetre el
benestar propi per uns interessos espuris i descarats és quelcom que ens hauria
de moure a revoltar-nos-hi abans no acabem difuminats del tot.
La política
global d’anar desvirtuant l’essència de l’ésser humà per tots els mitjans: tergiversació
de valors socials, tecnologia embrutidora, desplaçaments forçats de poblacions
(quan no genocidis) tot plegat amb plena impunitat, fa que ens trobem allà on
som.
No cal perdre el
temps dient allò de “no hi ha un pam de net” sinó el què toca imperiosament és
agafar el “toro per les banyes” i mirar de posar ordre en aquest desori malèvolament
provocat.
El més greu de
tot és que només ens tenim a nosaltres mateixos per a enfrontar aquest repte
perquè ni polítics ni autoritat de cap mena són al nostre servei, ans al
contrari, són els causants del què ens passa a més que se n’aprofiten en
benefici propi.
De sempre el
poble ha estat menat, controlat, manipulat... pels dirigents de torn.
Actualment però això encara és més feridor doncs ens volen vendre que tot el
què fan és per al nostre bé.
A més ens
enganyen descaradament amb un somriure a la cara com si fóssim estúpids i no
ens adonéssim de què “ens venen la moto”. (Potser sí que en som d’estúpids,
sinó no s’hi atrevirien)
Som en un temps
en què no es pot creure en rés ni en ningú, cosa que és molt penosa pel que fa
a la idiosincràsia humana que es va desprenent dels seus valors innats i
transcendents.
Aquesta és la
realitat, tan si ens agrada com si no. La pregunta és, que hi podem fer els que
no volem donar-nos per vençuts?
D’entrada
expressar la nostra ràbia i descontentament per una situació que no acceptem i
que ens mou a fer-hi front amb totes les eines que tinguem més a ma.
No demanem res
perquè tot ens pertany des del moment de néixer. No volem drets o privilegis
només viure en harmonia, respectant la dignitat i la llibertat implícita a la
nostra vida.
Volem ser actors
de la nostra vida no els patidors dels capricis d’altri
O així m’ho
sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 15 desembre
2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario