© JA HI TORNEM A SER ?
Malgrat que era
de témer, resulta inacceptable i escandalós que ens tornin a plantejar una
altra “plàndèmia” amb les mateixes incidències socials: confinaments,
mascaretes, vacunes...
Serem tant
mesells com per tornar-nos a empassar l’enganyifa descarada d’uns virus
inventats i contra els que suposadament no tenim defenses?
Ens cal plantar-nos
seriosament davant d’aquesta nova agressió justificada, com no, pel nostre propi
bé i la nostra salut.
Només la nostra estupidesa i una temença irracional als mals que interessadament ens pronostiquen, pot suposar que tiri endavant aquesta nova i miserable mostra d’opressió.
Tant ens costa
veure que ens porten a l’escorxador? Que ens volen ben anorreats i en definitiva
que es burlen de nosaltres a la cara?
Em fa vergonya
comprovar tanta submissió voluntària, tan poca personalitat, tanta facilitat
per a creure qualsevol cosa que ens diguin pels mitjans de comunicació...
No volen el nostre bé. Tan difícil és adonar-se’n?
Volen controlar-nos atemorint-nos amb perills ficticis!
I el més greu: Volen desactivar-nos, desproveir-nos de la
nostra essència humana.
Som en aquest món
per a gaudir-ne, no per a patir-hi angoixats i temorencs. No deixem que ens
prenguin ni la il·lusió, ni la confiança, ni l’alegria, ni el benestar, ni la
pau !
Tinguem seguretat
en nosaltres mateixos, governem les nostres vides, descartem tot allò que ens
limiti o ens acovardeixi.
Hem de viure, no
només sobreviure i ens cal posar-hi tot el coratge necessari per a fer front
als que ens volen exterminar física o psíquicament
És que no en vam
tenir prou fa cinc anys? Volem tornar a repetir la ignominiosa situació de pèrdua
de drets de tota mena?
La pregunta és
molt senzilla, però molt transcendent: Ens
estimem la vida?
Si ens deixem
aixafar no podrem gaudir del viure: Tanta por ens fa desobeir injustes i malèvoles
normes que ens imposen en perjudici nostre?
Som nosaltres els
responsables de les nostres vides i si en fem deixament per por o comoditat, el
resultat serà veritablement penós.
Viure sotmesos,
acorralats, menystinguts, controlats... no és viure
És a les nostres
mans acceptar-ho. No depèn de ningú més i paga la pena recordar que només es
viu una vegada !
La qüestió és
acostumar-nos a fer servir el NO més sovint. Sempre que el que ens proposin no
sigui en profit nostre!
A simple vista
pot semblar que ens enfrontem a un poder omnímode en contra del qual no tenim la
força suficient però la nostra desobediència és un arma poderosa i ens cal fer-la
servir.
Potser que ens
toqui el rebre, però si no hi plantem cara el sistema anirà massacrant-nos
sense cap pietat. Tinguem ben clar que NO VOLEN EL NOSTRE BÉ.
Per tant som-hi,
tots junts, convençuts que ens en podem sortir.
O així m’ho
sembla
_______________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 10
desembre 2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario