GLOBALITZACIÓ
L’engany
col·lectiu i el poder que encara tenim per capgirar-la
Durant les
últimes dècades, la globalització s’ha presentat com una promesa de progrés
universal. Un món connectat, sense barreres, capaç de multiplicar oportunitats.
Però la realitat ha estat més complexa: les connexions que havien de fer-nos
més lliures també han generat desigualtats, fragilitats i un sentiment creixent
de desorientació col·lectiva.
Tot i això, encara hi ha marge per reorientar aquesta força global. La globalització no és irreversible ni està escrita en pedra; és un procés humà, i com a tal, pot evolucionar si les persones —no només els governs o les corporacions— ens hi impliquem.
ELS ERRORS QUE
HAN MARCAT LA GLOBALITZACIÓ ACTUAL
Creure que el
mercat global s’autoregula sol.
Es va assumir que
l’obertura econòmica generaria prosperitat per a tothom. En realitat, ha
provocat deslocalitzacions, precarietat i cadenes de subministrament que han
resultat fràgils. El món és massa complex per deixar-lo en mans d’un mercat
sense normes comunes.
Externalitzar
costos com si no existissin fronteres.
Produir barat a
qualsevol preu ha comportat impactes ecològics i socials enormes: contaminació
exportada a països amb regulacions febles, destrucció d’ecosistemes i
condicions laborals indignants. Hem actuat com si el Planeta fos infinit, però
ara en paguem les conseqüències.
Convertir la
competitivitat en dogma.
La pressió per
“ser competitius” ha justificat salaris baixos, reducció de drets,
precarització laboral i una cursa cap avall en impostos i regulacions. Un món
que posa la productivitat per davant del benestar acaba debilitant la cohesió
social.
Dependència
extrema de producció llunyana.
L’obsessió per
reduir costos ha creat un sistema hiperconnectat però extremadament vulnerable.
Un tall en una sola fàbrica, un bloqueig marítim o una pandèmia pot paralitzar
sectors sencers a milers de quilòmetres de distància.
Consumisme
globalitzat i identitats en risc.
La globalització
cultural ha uniformitzat gustos i hàbits. El mateix menjar, la mateixa moda,
les mateixes pantalles. Això erosiona cultures locals i alimenta un buit
identitari que reforça polaritzacions i reaccions de replegament.
El poder
descontrolat del capital.
El capital vola
per tot el planeta en microsegons, però les societats continuen arrelades als
territoris. Aquesta desconnexió ha permès especulació, bombolles artificials i
fugida de capitals que deixen economies debilitades.
Privatitzar
els guanys i socialitzar les pèrdues.
Les grans
corporacions globalitzades recullen beneficis a escala mundial, però quan hi ha
crisis —financeres, industrials o energètiques— la factura recau en els estats
i, per tant, en la ciutadania. El risc és col·lectiu, el premi és privat. La
globalització ha estat un negoci rodó… però no per a nosaltres.
Però aquí ve
el punt que incomoda: encara tenim poder
Ens han fet
creure que res del que fem importa. És fàcil sentir que aquests problemes són
massa grans per influir-hi. Però transformar
la globalització no vol dir parar el món: vol dir reorientar-lo. I això
també depèn del que fem des de baix. Cada decisió quotidiana envia un missatge al sistema. I
aquest sistema és molt més fràgil del que ens fan creure.
Consumir amb
consciència.
Els diners són
una forma de vot diari. Quan triem productes locals, de proximitat i amb
valors, estem recompensant un altre model econòmic. Comprar menys i millor no
només beneficia el Planeta, sinó també les comunitats.
Reforçar
l’economia local.
Participar en
cooperatives, comerços de barri, economies locals, horts urbans o projectes
culturals locals crea alternatives reals a la dependència global. Quan la
comunitat és forta, el món és més resilient.
Informar-se bé
i pensar críticament.
La globalització
informativa ha creat un soroll constant. Cal aprendre a comparar fonts, fugir
de la desinformació i entendre com funciona l’economia i el medi ambient. Una
ciutadania informada és l’antídot contra els abusos.
Pressionar
políticament i votar amb consciència.
Les normes que
governen la globalització les decideixen els poders públics. Donar suport a
polítiques que promoguin justícia fiscal, regulació de mercats, protecció del
clima i drets laborals és essencial per reorientar el sistema.
Participar en
projectes compartits.
La cooperació
—local o global— genera un efecte multiplicador. Voluntariat, ONG,
associacions, moviments pel clima, plataformes veïnals… Són espais on el que fa
una persona té impacte real.
Reduir la
petjada digital i tecnològica.
Optar per
dispositius duradors, evitar l’obsolescència programada i fer un ús conscient
de la tecnologia redueix l’impacte energètic i econòmic de la digitalització
global.
Reivindicar la
diversitat cultural.
Consumir cultura
local, protegir la llengua, donar suport a artistes i projectes del territori
és una manera d’equilibrar la pressió homogeneïtzadora de la globalització
cultural.
La
globalització actual és una eina potent mal utilitzada.
Reconvertir la gloBalització en gloCalització (global+local) no és una
utopia: és una urgència. La
gloCalització (global+local) pot ser justa, humana i sostenible… si treballem
per potenciar allò que és local.
Continuar com
fins ara és una condemna. Però podem redibuixar la globalització perquè
serveixi les persones i no a l'inrevés. No cal destruir-la, només reorientar-la
cap a la vida, el benestar i el futur, tornant a donar força a la producció
local.
I aquí ve la part
més incòmoda però també la més poderosa: el futur no depèn només dels governs ni de les multinacionals; depèn de
nosaltres.
Les persones normals. Les que decidim què comprem, què votem, què
defensem i què callem. Les que sumem petites accions que acaben fent por als gegants.
No ens hem de resignar a un món trencat. La globalització l’hem de fer
canviar de rumb. I som nosaltres qui hi posarem el timó, fins fer realitat la
gloCalització.
Ton Dalmau
Reflexions des
de la moneda social “la Turuta” turuta.cat i
de les Cantades pel Planeta i la Pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario