UNA DROGA DITA AMOR
(Al final versión en castellano)
L'enamorament és un simple descontrol hormonal, però l'amor
és un procés intel·ligent
Malgrat
que sóc una defensora abrandada de la ciència, m'inquieta un xic que la llarga
marxa cap al coneixement no tingui fre. No cal dir que es tracta d'un pur
romanticisme, però m'inclino a pensar que alguns enigmes del cervell i de les
seves contingències haurien de continuar sent un misteri. L'altre dia llegia que investigadors de diverses universitats (el Canadà, els EUA i Ginebra) han descobert el lloc exacte del cervell en què s'originen els sentiments que s'experimenten quan hom està enamorat. I afegia la informació: "L'amor és a la mateixa zona cerebral de l'addicció a les drogues". És a dir, estar enamorat és una manera d'estar col·locat. Ignoro per a què pot servir, des de la perspectiva mèdica, una informació com aquesta, però la veritat és que no resulta cap sorpresa.
Ningú que hagi estat enamorat no pot dubtar que l'enamorament és un enganxament molt addictiu que tendeix a dominar la voluntat de la pobra víctima. I que costa una barbaritat de deixar... De fet, és l'estadi de més estupidesa de l'ésser humà. Així ho deia Noel Clarasó: "Quan es parla d'estar enamorat com un boig s'exagera; en general, s'està enamorat com un babau". Certament l'enamorament és un simple descontrol hormonal, mentre que l'amor és un procés intel·ligent perfectament equilibrat entre la racionalitat i el sentimentalisme. És a dir, que el primer habita en instints bàsics, i el segon necessita un planeta amb una mica de vida intel·ligent per tal de florir. Tanmateix, pot algú arribar a l'estadi de l'amor sense haver patit prèviament per aquest torturat descontrol dels sentits? Em resulta difícil d'imaginar, per bé que hi ha gustos per a tots els colors.
L'amor... Em sembla deliciosa la idea que sigui una droga que es cou a la zona del cervell on bullen les addiccions, perquè crec que l'amor és un dels processos més grandiosos de l'ésser humà, i tenir la seva addicció em sembla un bon símptoma. Potser és per això, pel fet de tenir components addictius, que alguns poden fer bogeries per amor, però sincerament crec que sobretot es fan meravelles gràcies a la seva força.
El verb estimar és un verb rodó, rotund, que ofereix i obliga, que dol però enalteix, que esquinça però sutura, i que mai no falla si no se n'espera més que el seu lliurament. La seva conjugació ben apresa ens fa persones millors i em resulta impossible imaginar res de bo d'algú que mai no hagi sabut estimar. Sens dubte parlo de l'amor en la seva accepció àmplia, des de la parella a qualsevol component del nostre cercle sentimental, pares, fills, amics, l'altre, el proïsme.
Per amor travessem murs de dificultats, lluitem contra els elements, ens reconstruïm per millorar-nos, i per amor donem més enllà del que sabíem que podíem donar. I quan triomfa per sobre de les pors, és l'amor el que ens fa més forts. Una bona addicció per als temps del desconcert...
Pilar Rahola - La Vanguardia |
24/06/2012
______________________________________________________________
Una droga llamada amor
El enamoramiento es un simple descontrol
hormonal, pero el amor es un proceso inteligente
A pesar de ser una defensora apasionada de la ciencia, me inquieta un poquito
que su larga marcha hacia el conocimiento no tenga freno. Por supuesto lo mío
es puro romanticismo, pero me inclino a pensar que algunos enigmas del cerebro
y de sus contingencias deberían seguir siendo un misterio. El otro día leía que
investigadores de varias universidades (Canadá, EE.UU. y Ginebra) han
descubierto el lugar exacto del cerebro en el que se originan los sentimientos
que se experimentan cuando alguien está enamorado. Y añadía la información:
"El amor está en la misma zona cerebral de la adicción a las drogas".
Es decir, estar enamorado es como estar colocado. Ignoro para qué servirá,
desde la perspectiva médica, dicha información, pero la verdad es que no
resulta ninguna sorpresa. Nadie que haya estado enamorado puede dudar de que el
enamoramiento es un enganche adictivo que tiende a dominar la voluntad de su
víctima. Y que cuesta una barbaridad dejarlo... De hecho, es el estadio de
mayor estupidez del ser humano. Así lo decía Noel Clarasó: "Cuando se
habla de estar enamorado como un loco se exagera; en general, se está enamorado
como un tonto". Ciertamente, el enamoramiento es un simple descontrol
hormonal, mientras que el amor es un proceso inteligente perfectamente
equilibrado entre lo racional y lo sentimental. Es decir, que lo primero habita
en instintos básicos, y lo segundo necesita un planeta con un poco de vida
inteligente. Sin embargo, ¿puede alguien llegar al estadio del amor sin haber
sufrido previamente ese torturado descontrol de los sentidos? Me resulta
difícil imaginarlo, aunque para gustos los colores.El amor... Me parece deliciosa la idea de que sea una droga que se cuece en la zona del cerebro donde hierven las adicciones porque creo que el amor es uno de los procesos más grandiosos del ser humano, y tener su adicción me parece un buen síntoma. Quizás es por ello, por tener componentes adictivos, por lo que algunos pueden hacer locuras por amor, pero sinceramente creo que sobre todo se hacen maravillas gracias a su fuerza. El verbo amar es un verbo redondo, rotundo, que ofrece y obliga, que duele pero enaltece, que desgarra pero sutura, y que nunca falla si no se espera de él más que su entrega. Su conjugación bien aprendida nos construye como mejores personas y me resulta imposible imaginar nada bueno de alguien que nunca haya sabido amar. Por supuesto hablo del amor en su acepción amplia, desde la pareja a cualquier componente de nuestro círculo sentimental, padres, hijos, amigos..., el otro, el prójimo. Por amor atravesamos muros de dificultades, luchamos contra los elementos, nos reconstruimos para mejorarnos, y por amor damos más allá de lo que sabíamos que podíamos dar. Y cuando triunfa por encima de los miedos, es el amor lo que nos hace más fuertes. Una buena adicción para los tiempos del desconcierto...
No hay comentarios:
Publicar un comentario