Per què no fem com els nens i omplim els nostres dies de colors?

NO VISQUIS UNA VIDA SENSE COLORS

Sí, estem vivint moments difícils i complicats i fa por. Estem cansats, esgotats i la gent del nostre voltant està de mal humor. I així ens passen els dies, els mesos, fins i tot els anys…

Ens sembla que tots els dies són grisos i tristos i, encara que el sol ens il.lumini amb intensitat i vulgui cridar-nos que ell és allà dalt, nosaltres ni tan sols el veiem. No tenim ganes de mirar per sobre dels edificis per veure que el món és molt més gran… un món ple de tonalitats.

Per què no fem com els nens i omplim els nostres dies de colors?

Ells s'atreveixen a dibuixar les coses com els agradaria que fossin , no com són en realitat. Així, la casa pot ser d'un rosa dolç, els núvols d'un lila ple de serenitat, l'arbre amb la força del vermell, el camí d'un taronja ple d'energia i el cel d'un innovador groc.

I si nosaltres ens atrevim a fer el mateix? Tant se val que sigui real o no, fem que els nostres dies siguin roses, vermells o blaus i omplim la nostra vida de mil colors.

Què ens impedeix aixecar-nos cada matí amb la valentia del vermell i adormir-nos amb l'optimisme del blanc?

El Dalai-lama va dir una vegada que no entenia els homes, per que perdien la salut per guanyar diners i després perdien els diners per recuperar la salut. I per que es preocupaven tant pel seu futur que no vivien ni el present ni el futur. I per que vivien com si no haguessin de morir i morien com si no haguessin viscut mai.

Si ens hem de morir igual, per què no viure aquests dies que ens queden amb colors?

______________________________________________

Cristina Gutiérrez

Santa Maria de Palautordera

Carta dels lectors - La Vanguardia 2.6.2012