4/6/12

Inevitablement, fem cap al lloc que el nostre cor ens reclama


EL SENTIT DE LA VIDA

Quan pensem en el sense sentit de la vida i ens escarrassem per a trobar-n’hi un, ens podríem fer al menys dos plantejaments, segons quin sigui el nostre estat de creences.
Si creiem en quelcom transcendent i observem la potencia de l'energia vital que ens anima ens resultarà raonablement fàcil endevinar-ne el joc. Si ens guiem pel "si no ho veig no ho crec" només ens caldrà fixar-nos en l'excepcionalitat de tot el que ens envolta, que se'ns dóna abundant i gratuït, per a constatar la grandiositat d'allà on som ficats.

Una resposta que crec molt ajustada es aquella que diu que "el sentit de la vida es aquell que nosaltres li donem" com per exemple veure l'ampolla mig plena o mig buida. Si només ens fixem en els entrebancs, la vida se'ns pot arribar a fer antipàtica. Si només veiem els bons moments se'ns endolcirà en excés i ens pot desarmar enfront les dificultats.

Una visió equilibrada seria la d'acceptar que la vida ens depassa, que la vida és un procés en el que estem immersos com si fos un riu en el que estem lliscant. Aquest viatge fluvial ens aporta innombrables moments de plaure mentre anem sortejant els obstacles que ens demanen la nostra atenció permanent.

La vida una cursa d'obstacles? Ben mirat podem dir que sí i aquí rau la seva gràcia. Si tot fos planer seria avorrit. Els entrebancs no són més que sacsejades per que no ens endormisquem i ens perdem l'espectacle que desfila davant nostre. Mil i una meravelles al nostre abast, de la més insignificant a la més grandiosa. Des la petita meravella del cristall d'un gra de sorra a l'espurneig majestuós dels estels. Des de la innocent alegria d'un nadó a l'enginy extraordinari acumulat per la saviesa humana.

Atrapats en les menudeses del nostre dia a dia, enterbolits per petits problemes personals, se'ns escapa la màgia extraordinària que ens envolta. Una màgia que ho amara tot i que si ens hi deixem agombolar ens omple de benestar sintonitzant-nos amb l'harmonia de tota la creació.

La veritable felicitat la percebem a través de les nostres emocions, fruit d'experiències que s'apartin de la rutina diària. Una possibilitat que tenim a tocar constantment per a la que ens cal deseixir-nos de la tensió amb que vivim. Deixar-nos anar. Deixar-li fer a la vida. Confiar-hi. Una confiança ben diferent, però, de la seguretat que la nostra por habitual vol.

La vida ens fa arribar allò que més ens convé i de la forma més adient, quan hi estem en sintonia o, dit d'altra manera, quan volem viure realment, quan ens obrim de forma incondicional a noves experiències. Aquí és on encaixa allò de la confiança que dèiem més amunt. La vida posa en contacte tot allò que està en la mateixa sintonia, tot el que vibra en la mateixa onda vital.

A la vida no hi ha casualitats. Tot te una raó i es mou empès per l'energia que hi ha en tot. Com un iman, que atreu a cada pol magnètic els encenalls metàl·lics, la vida ens va guiant segons sigui la nostra polarització energètica cap allà on s'orienten els nostres desitjos, les nostres emocions, els nostres anhels.

Les tensions a la nostra vida esdevenen quan ens resistim a donar els passos que el nostre esperit ens demana. Quan ofeguem els nostres somnis i les nostres ànsies de viure.
Sense errades, sense imprevistos… som allà on volem ser. Amorosament, inevitablement, fem cap al lloc que el nostre cor ens reclama. La vida no fa res més que portar-nos-hi




Joan Martí

_______________________________________________

Versión en castellano

LA VIDA, ¿UNA CARRERA DE OBSTÁCULOS?

Cuando pensamos en el sentido de la vida y nos esforzamos para encontrarle uno, nos podríamos hacer al menos dos planteamientos, según sea nuestro tipo de creencias. Si creemos en algo trascendente y observamos la potencia de la energía vital que nos anima nos resultará relativamente fácil adivinar el juego. Si nos guiamos por lo del "si no lo veo no lo creo" sólo tendremos que fijarnos en la excepcionalidad de todo lo que nos rodea, que se nos da abundante y gratuito, para constatar la grandiosidad en donde estamos metidos.

Una respuesta que creo muy adecuada es la que dice: "el sentido de la vida es aquel que le damos cada uno de nosotros" como por ejemplo ver la botella medio llena o medio vacía. Si solo nos fijamos en los inconvenientes, la vida se nos puede llegar a hacer antipática. Si sólo vemos los buenos momentos se nos puede endulzar en exceso y dejarnos desarmados frente a las dificultades.

Una visión equilibrada seria la de aceptar que la vida nos sobrepasa, que la vida es un proceso en el que estamos inmersos como si fuera un rio en el estuviéramos deslizándonos Este viaje fluvial nos aporta innombrables momentos de placer mientras vamos sorteando los obstáculos que piden nuestra atención permanente.

¿La vida una carrera de obstáculos? Bien mirado podemos decir que sí y aquí está su gracia. Si todo fuera llano sería aburrido. Los tropiezos no son más que sacudidas para que no nos durmamos y nos perdamos el espectáculo que desfila frente a nosotros. Mil y una maravillas a nuestro alcance, de la más insignificante a la más grandiosa. Desde la pequeña maravilla del cristal de un grano de arena al destello majestuoso de las estrellas. Desde la inocente alegría de un recién nacido al ingenio extraordinario acumulado por la sabiduría humana.

Atrapados en las menudencias de nuestro día a día, preocupados por pequeños problemas personales, se nos escapa la magia extraordinaria que nos rodea. Una magia que todo lo empapa y que si nos dejamos mecer en ella, nos llena de bienestar sintonizándonos con la armonía de toda la creación.

La verdadera felicidad la percibimos a través de nuestras emociones, fruto de experiencias  que se aparten de la rutina diaria. Una posibilidad que tenemos a mano continuamente para la que nos hace falta desprenderse de la tensión con que vivimos. Soltarnos. Dejarle hacer a la vida. Confiar en ella. Una confianza pero muy diferente a la de la seguridad que nuestro temor habitual quiere.

La vida nos hace llegar aquello que más nos conviene y de la forma más adecuada, cuando estamos en sintonía con ella. Dicho de otra manera, cuando queremos realmente vivir, cuando nos abrimos de forma incondicional a nuevas experiencias. Aquí es donde encaja lo de la confianza de que hablamos antes. La vida pone en contacto todo aquello que está en la misma sintonía, todo lo que vibra en la misma onda vital.

En la vida no hay casualidades. Todo tiene una razón y se mueve impulsado por la energía que hay en todo. Como un imán, que atrae a cada polo magnético las virutas metálicas, la vida nos va guiando según sea nuestra polarización energética hacia donde se orienten nuestros deseos, nuestras emociones, nuestros anhelos.

Las tensiones en nuestra vida aparecen cuando nos resistimos a dar los pasos que nos pide nuestro espíritu. Cuando ahogamos nuestros sueños y nuestras ansias de vivir. Sin errores, sin imprevistos… estamos allí donde queremos estar. Amorosamente, inevitablemente, vamos hacia el lugar que nuestro corazón reclama. La vida no hace más que llevarnos allí.

Joan Martí

No hay comentarios: