REQUISAR,
RECLUTAR I CONTROLAR
Els canvis de
Sánchez a la llei de Seguretat Nacional
Canvi legislatiu
clau. La pandèmia de la Covid ha estat l’excusa perfecta per a la nova
iniciativa legislativa del govern espanyol de Pedro Sánchez, la reforma
de la polèmica Llei de Seguretat Nacional. Un text que ja va néixer amb
malfiances l’any 2015, tant de l’oposició de l’aleshores govern de Mariano
Rajoy com de Catalunya i Euskadi, que no veien res més que un buidatge
de competències de facto, una invasió dels seus estatuts. De fet,
ERC el 2017 en va demanar la derogació. La llei, però, va sobreviure i ara
l’executiu de Sánchez, l’amplia, l’enforteix i la posa al dia amb un
avantprojecte que ja es va elevar al consell de ministres per tal d’elaborar-ne
l’informe.
Després de 17
mesos de pandèmia, i just abans de la crisi del govern, la vicepresidenta Carmen
Calvo, va elevar a l’executiu aquest avantprojecte de llei de modificació
de la llei 36/2015 de 28 de setembre de Seguretat Nacional. El text, al qual ha tingut accés El Món,
mira de completar els deures que van quedar pendents ara fa
sis anys i va una mica més enllà. Així, la reforma prevista pel govern
més progressista de la història supera algunes línies vermelles i
contempla sense embuts la “requisa de béns i serveis”, la
“mobilització” forçada de ciutadans sense cap indemnització, un control
exhaustiu de la informació, sense aplicació de la llei de transparència, i un
pla d’intel·ligència i informació per tenir sota control tots els recursos que
un estat podria menester en una “situació de seguretat nacional”, així com
la “supensió” del lliure mercat i aturar les
“inversions estrangeres”.