L’AUSTERITAT EUROPEA SEMBRA ALTERNATIVES DE GOVERN
Article en Castellà
“Si la democràcia representativa és només per triar cada
quatre, cinc, o sis anys la persona que farà tot el que li sembli sense tenir
en compte la voluntat popular… estem en una mena de trampa i crec que això és
certament el cas d’avui a Europa i arreu”.
Quan Enric
Duran va robar gairebé mig milió d’euros de bancs espanyols al 2008, en
realitat no era pels diners. El seu acte va ser més una botifarra al
capitalisme global i el segrest de la democràcia representativa.
Malgrat les
comparacions amb Robin Hood, el barbut català no lliurava els diners en efectiu
a les víctimes de préstecs imprudents dels bancs que va expropiar. En tot cas,
no n’hi havia prou. Ell i els seus amics ho van utilitzar, en canvi, per
explorar diferents formes d’empreniment social.
Cinc anys més
tard Duran esprinta, encara que sembla que tot just fa footing. Més importants
són els números que uneixen la Cooperativa Integral Catalana, un moviment de
lluita i contra-poder des de les bases, cercant respostes als dubtes de
pensadors i activistes de tot el món polític. Amb els
sistemes actuals de govern tant adormits respecte a negocis i diners, com
podem substituir-los?
Construint alternatives
AureaSocial a
Barcelona sembla un lloc massa pretensiós des del qual representar una
revolució mundial i molt menys fer-la realitat. Menys encara quan descobreixes
que els seus ocupants estan sota amenaça imminent de desallotjament. Situat
prop de les imponents torres de la Sagrada Família de Gaudí, els locals porten
tota la parafernàlia del seu disseny com a clínica de salut de luxe. Els amos
anteriors van donar les claus a la cooperativa abans de pagar els seus
préstecs.
Així, mentre
s’ofereixen un munt de cursos de ioga, les classes estan obertes a tothom i es
disputen l’espai amb els lliuraments de productes frescos, nits de cinema i
teatre , clíniques de salut, reunions polítiques i molt més.
AureaSocial
és un dels centenars de projectes que brollen sota la ‘Cooperativa Integral
Catalana’ o CIC, un extens, experiment de treball en curs en la construcció
d’alternatives al capitalisme. La meva visita va ser per conèixer a alguns
membres, entre ells un de disposat a traduir una trucada d’Internet planejada
amb Duran, l’home, la desobediència civil del qual, va ajudar a que tot
succeeixi.
Carolina
Zerpa, una graduada en enginyeria mecànica de Veneçuela, està ocupada en
la classificació de safates de vegetals frescos al vestíbul al moment que
arribo. És part de la seva feina, la connexió dels productors i consumidors de
la cooperativa.
Abans
d’adonar-me’n, m’he ofert per ser un periodista encastat en la construcció
revolucionària, ajudant a fer de cuiner pel dinar, mentre la Carolina explica
com funciona el lloc.
Carolina ha
estat a AureaSocial durant setze mesos, coordinant el seu mosaic de tallers a
canvi d’un ingrés bàsic pagat en euros i la moneda alternativa de la
cooperativa, l’Eco. Aportant l’experiència i la inspiració de l’Escola de
Comerç de Nova York, Trade School, un projecte on els estudiants
fan intercanvis amb els mestres a canvi de classes.
Una cooperativa pública
Amb gairebé
sis de cada deu joves espanyols en atur, el bescanvi d’habilitats ofereix una
alternativa valuosa enlloc d’acumular el deute de l’estudiant amb escassa possibilitat
d’aconseguir un treball remunerat al final. Aprendre com funciona AureaSocial
és probablement tan important com les mateixes classes.
“La gent
pensa que, públic significa gratuïtat, però és una cooperativa pública”, diu.
‘Has d’estar involucrat en com aquest sistema educatiu funcionarà. Això és el
que estem tractant de fer a AureaSocial ‘que s’aplica a tots els que creuen el
llindar – Fins i tot periodistes. Ella explica: “Si vols alguna cosa –
participa. No volem donar-li a la gent la mandarina ja pelada. A la gent li
encanta ser mainada i si hi ha algú que fa una mica com la mare, és molt fàcil!
Fins al
terrat-jardí d’AureaSocial, amb llits d’herbes, tomàquets de final de temporada
i pebrots a tot el voltant, Gorka, un nadiu Basc que ha passat tres anys com a
part de la cooperativa, explica la varietat i l’abast de les activitats de la
CIC. Diu que inclouen més de 400 projectes per créixer o fer i
crear coses, de quinze a vint projectes comunitaris i el mateix una altra
vegada dedicats a emprenedoria dins de Catalunya. Capes d’assemblees
i grups de treball coordinen les relacions entre els nodes en gran mesura
autònoms. Als participants els va millor o pitjor depenent de com es
van esgarrapant habilitats, incloent l’autogestió, l’autoorganització i la
presa de decisions en “democràcia directa”.
El que fa de
la CIC molt més que una sòlida cooperativa és la preparació dels membres de
cara a desafiar les estructures de poder existents. Això podria significar
l’ocupació il·legal d’edificis i terrenys o ampliar els límits de les lleis
relatives a impostos, monedes i estructures jurídiques de cooperació. “No
acceptem els límits de l’Estat ni el mercat i els bancs. Necessitem
desobediència si volem superar aquests límits”, diu Gorka.
Desafiar un sistema esbiaixat
Amb el dinar
servit, és el moment de fer-la petar amb una trucada d’Internet al Duran. Per a
un home suposadament amagat, val a dir que és prou fàcil de localitzar. El
llenguatge és una barrera enganyosa, de manera que Carolina interpreta.
Duran va desmarcar-se
dels seus processos judicials, al febrer de 2013. El seu ‘no em presento’ va
ser una protesta per haver mantingut en la foscor els procediments i no
permetre-li escollir els seus testimonis o advocat defensor. Diu que el sistema
en si, incloses les lleis, està esbiaixat cap als bancs inherentment al
perdonar els seus deutes incobrables, mentre que deixa els particulars caure a
la fallida.
“Diguem que
el problema és entre jo i els bancs, però el sistema legal és al costat dels
bancs’ concreta, a través de Carolina. Amb trenta-set anys d’edat, sembla
relaxat sobre la possibilitat de presó, el seu destí immediat en cas de ser
capturat. S’ha compromès a tornar a sorgir amb la condició que el seu cas serà
tractat en un procés de justícia restaurativa, lligat ampliament a la crisi
financera. Això comportaria extendre el seu cas i tenir els bancs al costat com
delinqüents responsables pels danys causats a les seves víctimes.
Duran ha
demanat en el passat a les partidaries potencials de no perdre el temps en el
seu cas, però a tenir en compte la desobediència civil aplicada a si mateixes.
En lloc d’escriure textos, signar peticions o unir-se a protestes massives, veu
oportunitats més fèrtils en imaginar i crear alternatives a l’estatus quo.
L’Enric explica:
‘He estat pensant, des de fa dotze anys ja, sobre com fer un canvi mitjançant
la creació de noves alternatives des de baix. Crec que la manera més coherent de
fer-ho és a través de la desobediència civil. És obvi que l’Estat no permetrà a
un grup de persones crear noves alternatives de baix a dalt en els marges. No
només alternatives , sinó un sistema completament nou.’
És el que
Duran i companys membres de la CIC anomenen “revolució integral”, un repte més
gran per a l’Estat, el mercat i la pròpia democràcia representativa. Si bé la
idea pot semblar desgavellada per al públic occidental, és més familiar per a
les comunitats indígenes del món, en particular aquelles de les Amèriques, de
les quals el català s’inspira. No és cap coincidència que la CIC conversa i
actua amb abundants imatges i llenguatge dels rebels zapatistes de Mèxic. El
seu projecte d’autonomia al sud-est del país es va construir en les dents de la
guerra de baixa intensitat lliurada per l’estat. Ha celebrat dues dècades de
supervivència als ulls del públic l’1 de gener de 2014.
Una alternativa grega
Yannis
Youlountas normalment ensenya filosofia a França, però ha donat la mà a la
realització de pel·lícules per a registrar com els grecs afronten la vida sota
una perllongada crisi financera.
La pel·lícula
del franco-grec “Let’s no longer live like slaves” (No visquem més com
esclaus http://www.x-pressed.org/?xpd_article=ya-no-vivamos-mas-como-esclavos&lang=es) va prendre
el seu títol de grafittis que omplien les parets a tot Atenes i arreu.
Encapsula la riquesa de les respostes creatives a la crisi que Youlountas va
trobar-hi, que són poc conegudes fora el país. Inclouen botigues ateses per
voluntaris que ofereixen productes i bens gratuitament, llocs autònoms molt a
l’estil de la Barcelonina AureaSocial, una germinació d’intercanvis entre
productors i consumidors i moltes altres formes d’aprenentatge, pensar, crear
art i establir relacions entre les persones.
Al mateix
nivell de relevància, la pel·lícula mostrava als participants defensant els
seus projectes i persones dels atacs de grups neonazis; entre ells, partidaris
de l’ultranacionalista Golden Dawn.
“En aquest
moment a Grècia hi ha moltes alternatives que es creen. Hem de donar exemples,
perquè, potser, avui la gent està cansada de parlar de les teories del canvi i
necessiten visibilitzar resultats”, ha dit Youlountas. “Si la democràcia
representativa és només per triar cada quatre, cinc o sis anys la persona que
farà tot el que vol sense tenir la voluntat popular en compte… estem en una
mena de trampa i crec que això és certament el cas avui a Europa i altres
llocs”.
Ell
creu que els governs d’avui dia s’assemblen a les oligarquies, amb el poder agenollant-se
davant els diners i aquells capaços de manipular a l’opinió pública. I afirma:
” L’única democràcia és la democràcia directa – per fer-nos càrrec dels nostres
afers nosaltres mateixos i no delegar als altres’.
Nous paradigmes
Molts, al cim de les
innovacions de govern confessen desconcert sobre on van les coses. Molts veuen
canvis en el poder com quelcom imminent, tant a l’alça com a la baixa, respecte
als nivells de l’estat-nació. Aquests canvis que es produeixen, si es vol que
siguin els progressistes, seran tant personals com institucionals.
Vinay Gupta,
investigador associat de l’Institut UCL d’Estudis de Seguretat i Resiliència,
s’ocupa de les amenaces a la supervivència humana als desastres causats pel
canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Ell diu que les amenaces són
inmanejables sota la democràcia representativa actual. “El que tenim és massa
govern a nivell de l’estat- nació”, diu, ‘massa govern a nivell de la llar i no
prou en el pla mundial. Llevat que comencem a plantejar la governança com un
mecanisme per augmentar la nostra intel·ligència col·lectiva, no té sentit
discutir-ho.’
Chris Thomson
ha estat economista del banc d’Anglaterra, advocat a Escòcia i candidat del
Partit Nacional Escocès, però ara treballa a Catalunya com un líder clar. Té
una visió clara: “No crec que les estructures convencionals duraran molt més
temps. Estan en les seves últimes raneres. Un paradigma global s’està morint i
al mateix temps, un altre està creixent que el reemplaçarà. El nou paradigma no
té nom, però se’n poden veure indicis socials i econòmics.”
Explica: “És
com qualsevol naixement – és dolorós per a la mare i és totalment confús per al
nen. El veritable èxit del paradigma serà el canvi individual, individu per
individu.”
[Un informe de Patrick Chalmers.]*
___________________________________________________________
[Aquest
article és part de la "Democràcia desemmascarada; inspirant noves
visions", sèrie publicada a la revista quaker The Friend . La
sèrie està disponible a la subscripció o en línia i amb prova gratuïta de
registre.]
*Sobre
l’autor
Patrick Chalmers, un
ex-reporter de l’equip Reuters, és periodista independent, escriptor,
conferenciant i activista d’una millor governança. El seu llibre Fraudcast
News: How Bad Journalism Supports Our Bogus Democracies (Fraudodifusió Notícies:
Com El Mal Periodisme Suporta Nostres Falses Democràcies”) està disponible a
les llibreries o descarregable gratuitament aquí: http://fraudcastnews.net/
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario