Davant el greu problema de l'habitatge, amb desenes de
milers de desnonaments per impagaments d'hipoteca i una gran demanda
d'habitatge social sense atendre, ajuntaments, particulars i col·lectius
busquen solucions. Una alternativa que comença a obrir-se camí són les cooperatives d'habitatge
amb cessió d'ús. Es tracta d'aconseguir que un
privat o un ajuntament cedeixi una finca o solar en desús, a un termini molt
llarg, de 50 a 100 anys. La cooperativa rehabilita o hi construeix. Els socis
de la cooperativa paguen una entrada i un lloguer baix, i poden disposar de
l'habitatge de per vida encara que mai seran propietaris: la propietat és de la cooperativa. Una fórmula molt estesa
al nord d'Europa que ara, a Catalunya, es comença a veure com una opció
interessant.
Al carrer Princesa de Barcelona, prop del Born, un edifici
d'habitatges de propietat municipal feia anys que estava buit. L'Ajuntament n'ha cedit el dret de superfície per 75 anys a una cooperativa
d'habitatge, Sostre Cívic,
que el rehabilitarà. La Griscel, una de les persones que hi viuran, explica que
per ella és una gran oportunitat: "Sóc sòcia de la cooperativa fa una mica
més d'un any. També pertanyo a una fundació que som dones víctimes de violència
de gènere però supervivents, que ens en sortim en positiu. Estic agraïda, feliç
perquè és una oportunitat molt important, amb un preu mensual molt baix en
comparació amb els de la zona on estem."
Els
socis de la cooperativa Sostre Cívic que accedeixin a un dels sis habitatges
previstos ho faran en règim de cessió d'ús.Pagaran una entrada de 6.000 euros i un lloguer mensual
baix, de 375. No seran mai propietaris, però tenen garantit que
s'hi podran estar tota la vida i la possibilitat de transmetre el dret de
permanència als fills o parents pròxims. Participaran activament en el disseny
dels espais privats i comuns. La cooperativa finançarà a través de la banca
ètica la rehabilitació de l'edifici, que estarà enllestida d'aquí a un
any.
Sostre
Cívic té en marxa diversos projectes amb el model de
cessió d'ús, molt comú en altres països. A Copenhaguen un terç dels habitatges
funcionen amb aquest sistema, que s'anomena "andel". A Alemanya és un 10% dels habitatges,
la majoria amb caràcter d'habitatge social. Una "tercera via" entre
el lloguer i la compra que dóna més estabilitat als usuaris, que poden marxar
en qualsevol moment i recuperar l'entrada. Per Raül Robert, president de Sostre
Cívic, l'avantatge de la cessió d'ús és que: "Ets usuari d'un habitatge sense necessitat d'estar
hipotecat i amb més avantatges que un lloguer de curta durada. Et sents més propi l'habitatge perquè pots estar-hi molt més temps. El
que busca la cooperativa és generar habitatge assequible permanent en el temps,
des d'una iniciativa ciutadana, o privada o autogestionada, en col·laboració
amb l'administració." A Sostre Cívic creuen que l'habitatge a Espanya és
massa rígid, amb un 79% de vivenda de propietat i només un 16% de lloguer,
mentre que en un país com Alemanya un 46% és de propietat i el 54% de lloguer.
I aquí l'opció del lloguer
sovint és cara i, amb contractes de 3 o de 5 anys, dóna poca estabilitat.
Que hi hagi tres milions d'habitatges buits a Espanya, 450.000 a Catalunya, és
la prova que el model no funciona i que cal una alternativa a la propietat i al
lloguer.
A
l'antic recinte industrial de Can Batlló,
la plataforma veïnal que ha recuperat i gestiona dues naus en desús es planteja
un ambiciós projecte d'habitatge cooperatiu. S'ha format una associació que ja
té uns 60 membres i que aviat es constituirà amb el nom de Cooperativa La
Borda. Negocien amb l'Ajuntament de Barcelona perquè els cedeixi per un període de 75 a 99 anys
un solar al carrer Constitució, qualificat com a
sòl per a vivenda pública, per poder edificar-hi trenta habitatges, amb espais
compartits com una bugaderia, un espai polivalent, pis per a visitants, etc. Hi
haurà tres mides d'habitatges, de 40, 50 i 70 metres quadrats. Els socis pagaran una entrada que oscil·larà entre
els 12.000 i els 18.000 euros en funció de la
superfície del pis, i una quota mensual d'entre 350 i 700 euros.
Com
explica Arnau Andrés, membre de la cooperativa d'arquitectes LaCol i de la cooperativa
d'habitatges La Borda, ara es busca la fórmula per assegurar-ne el finançament.
"Amb l'Ajuntament estem negociant la cessió del solar. És un camí d'anada
i tornada en què les entitats financeres faciliten el finançament quan veuen
assegurada la cessió i l'Ajuntament farà la cessió quan vegi que el projecte és
perfectament solvent. No hi ha una promotora que gestiona tot el procés des de l'adquisició del sòl
fins a la comercialització del producte; en aquest cas som
totes les persones que impulsem el projecte que hi estem treballant." Es
preveu que els socis puguin participar activament en algunes fases de la
construcció, com ja s'ha fet al Bloc
Onze de Can Batlló. Esperen tancar aviat l'acord amb
l'Ajuntament, que els ha fet arribar el plec de condicions, i poder estrenar
els habitatges al desembre del 2016. Ja hi ha llista d'espera, i els impulsors
de la cooperativa esperen que un cop construït el primer conjunt de vivendes,
el model es pugui anar estenent i crear una nova xarxa d'habitatge social.
A
la masia de Cal Cases,
al Bages, el model fa
set anys que està en funcionament. Hi viuen vint
adults i deu infants. Cada família disposa d'un habitatge propi, però la resta
dels espais són d'ús comú i la majoria de serveis són
compartits.
Com
explica Judit Sanz, sòcia de Cal Cases, "és un model d'habitatge no
especulatiu. Hem formulat una cooperativa que és propietària de la finca. Cap de nosaltres som propietaris de cap espai individual,
per tant, no podem vendre i no podem llogar, i d'aquesta manera protegim el
projecte de vida en col·lectivitat." Inicialment no es
plantejaven viure en un entorn rural: "Ens qüestionàvem si agafar un
edifici a la ciutat, viure cadascú en un pis i intentar fer un projecte en la
planta baixa d'escola bressol o alguna cosa així. Però l'especulació ens ha expulsat a molta gent de
la ciutat, i per l'altra banda anar al món rural també ens semblava atractiu:
descongestionar la ciutat i veure altres formes de vida. Ens ha donat molta
feina extra que no la prevèiem però que ens està agradant molt." Xavi
Carpena, també soci de Cal Cases, assenyala: "Al principi vam estar
discutint quina era la millor fórmula. Si compartir-ho absolutament tot o tenir
espais més privats. Vam pensar a fer una opció intermèdia. Intentar compartir recursos; ens semblava absurd,
per exemple, que cada família tingués una rentadora."
A
Cal Cases les decisions es prenen de manera assembleària. La masia és on es fa
la major part de la vida en comú, juntament amb altres espais destinats a
tallers i activitats col·lectives. Cada un dels socis cuina un dia de la setmana,
i trien si els àpats els fan col·lectivament o en privat. La fórmula de
cooperativa amb dret d'ús redueix costos, dóna més estabilitat que un habitatge
de lloguer i alhora una flexibilitat que no té la propietat. Mariona Bosch,
sòcia de la cooperativa, destaca que amb aquest sistema també trenquen amb la
idea del lloguer, "perquè no hem de pagar el lloguer a ningú, ens el
paguem a nosaltres mateixos. I, alhora, si algú se'n vol anar, se'n pot anar i pot entrar una altra
persona. Aleshores és com una altra manera d'entendre
l'habitatge."
Un
model que esperen que es pugui estendre com a alternativa viable davant el
dèficit d'habitatge social.
VIDEO: http://www.324.cat/video/5059091/Les-cooperatives-dhabitatge-alternativa-a-la-propietat-i-el-lloguer
No hay comentarios:
Publicar un comentario