LA TECNOLOGIA S’ALIA AMB L’APROFITAMENT ALIMENTARI
Molts àmbits de
la vida s’han adaptat a la tecnologia, inclosos l’ecologisme i la
sostenibilitat. Arreu del món, s’han dissenyat aplicacions que permeten
els usuaris comprar a preus reduïts aquells aliments que restaurants o altres
locals llençarien si no trobessin sortida.
La producció i la
distribució dels aliments deixa una important petjada ecològica. Per això, els
establiments, en funció de l’excedent que tenen al final de la jornada o del
seu servei, preparen paquets amb els productes que els han sobrat i els
ofereixen a través de les apps, amb descomptes de fins al 70%.
En aquest article parlem de quatre aplicacions mòbils:
- To Good To Go
- OLIO
- Yo no desperdicio
- Foodcloud
Són les apps realment efectives?
Gaby Susanna i
Nadal, directora de la Plataforma Aprofitem els Aliments, afirma que és molt
diferent la canalització dels aliments que han estat o estan a punt de ser
malbaratats per donar-los una segona oportunitat i la prevenció d’aquest
malbaratament per reduir-ho. En aquest sentit, opina que les aplicacions
mòbils ajuden a donar una segona oportunitat a aquests aliments, però subratlla
que el focus hauria de posar-se sempre en prevenir. “Hi ha altres
mesures més importants a prendre, com programes que et permetin planificar
millor les quantitats de menjar que s’han de produir i evitar excedents”,
comenta la Gaby.
La Gaby ha
utilitzat algunes d’aquestes aplicacions i opina que s’ha de vendre allò
que els negocis no podran oferir l’endemà per donar sortida al menjar que
sobra, però no per lucrar-se i guanyar més diners.
Too Good To Go: aplicació líder en l’aprofitament
alimentari
Silvia Magán,
membre de l’equip de comunicació i de relacions públiques de l’aplicació,
explica els orígens de Too
Good To Go, l’aplicació d’aprofitament alimentari més estesa i coneguda.
“Va néixer el 2016 a Copenhaguen, quan un grup d’amics estava gaudint d’un
bufet i van veure com els cambrers llençaven a les escombraries tot el menjar
que havia sobrat”. No entenien per què aquest menjar que estava en bon estat, i
que fins feia cinc minuts havien estat gaudint, ara s’estava malgastant.
Aleshores, van començar a investigar sobre el malbaratament d’aliments i van
prendre la decisió de plantejar una solució que ajudés a canviar les coses.
Així és com va
sorgir la idea de crear una app perquè tot el menjar
que sobra al final del dia en restaurants i negocis d’alimentació
tingui una oportunitat de ser consumit i no acabi sent
desaprofitat. Des d’aleshores ja operen en 16 països amb una comunitat de més
de 43 milions d’usuaris i més de 110.000 negocis units a la iniciativa. Fins
ara, ja han “salvat” més de 87 milions de paquets de menjar.
Salvar un paquet de
menjar a Too Good To Go equival a evitar el malbaratament de quilos d’aliments
i a estalviar l’emissió de quilos de CO2. Per ara, només a
Espanya, han aconseguit evitar el malbaratament de més de 4 milions de kg
d’aliments i estalviar l’emissió de més de 10.000 tones de CO2.
La Silvia afegeix
que la societat d’avui en dia està molt desconnectada de l’origen dels aliments
i tot el que hi ha darrere d’ells. Incideix en què avui tenim accés a tot el
que volem i quan volem i s’ha perdut aquest valor o respecte que
la nostra gent gran sempre ha donat al menjar perquè, potser, ells van viure
moments complicats i sí que valoraven i respectaven aquests aliments i el que
significava tenir-hi accés.
També han ideat
la iniciativa ‘Dates
amb sentit: mira, olora, prova’, posada en marxa a països com França,
Alemanya i Dinamarca. Han creat el distintiu ‘Mira, olora, prova’, que
consisteix en una etiqueta que s’incorpora als productes amb data de consum
preferent per recordar que, un cop passada aquesta data, es poden utilitzar els
sentits abans de llençar el producte per saber si segueix en
bon estat i es pot consumir.
OLIO: l’aplicació que connecta veïns per compartir
aliments
El moment en què
va néixer OLIO,
una aplicació d’origen britànic, va ser quan la Tessa Cook, la cofundadora,
s’estava mudant de país i tenia molt
de menjar que
no volia llençar. Va intentar trobar algú a qui donar-li, li semblava una
“bogeria” que hagués de llençar aquest menjar quan segur que hi havia molta
gent a poca distància encantada de rebre’l. I així va sorgir la idea d’OLIO,
una aplicació mòbil que connecta els veïns per compartir menjar.
OLIO està
disponible a tot el món i, fins ara, ha permès que es comparteixin aliments a
59 països. La majoria de l’activitat està present al Regne Unit, però també hi
ha comunitats molt actives a Mèxic, Colòmbia, Xile, Argentina, Singapur i Nova
Zelanda, entre altres. Té 5 milions d’usuaris que han compartit més de 25
milions de porcions de menjar i 3 milions d’articles per a la llar. Això ha
tingut un impacte ambiental equivalent
a estalviar 80 milions de quilòmetres de cotxe per carretera i 4.000 milions de
litres d’aigua.
Per utilitzar
l’aplicació, només cal fer una foto de l’aliment o menjar que es vol aprofitar
i s’afegeix a l’aplicació. Els veïns reben una alerta, poden navegar pels
llistats, sol·licitar allò que volen i, a continuació, recollir-ho en menys
d’una hora.
L’equip d’OLIO
també ha llençat campanyes com #Cook4kids (“Cuinar pels nens”) i #Cook4carers
(“Cuinar pels cuidadors”), que han animat als usuaris a cuinar per a persones
de la comunitat local que ho necessiten. Han col·laborat amb 20 xefs famosos
britànics que els han proporcionat receptes. Fins ara, han distribuït més de
30.000 àpats. També ha desenvolupat el programa “Food Waste
Heroes” (“Els herois del malbaratament alimentari”), que consta de 30.000
voluntaris formats que es comuniquen amb empreses locals, com supermercats i
menjadors d’empreses. Els voluntaris recopilen els aliments no venuts al final
del dia, els afegeixen a l’aplicació i els redistribueixen a la comunitat
local.
Yo No Desperdicio: compromís responsable
La Laura Martos
Pérez, encarregada d’Educació per la Ciutadania Global de la ONG Enraíza Derechos i
membre de l’equip de l’aplicació espanyola Yo No Desperdicio,
sosté que l’aliment és considerat avui dia com una mercaderia més i que el sistema alimentari global no té en
compte que l’alimentació no és un privilegi, sinó un dret fonamental reconegut
internacionalment.
Martos dictamina
que la poca valorització de l’aliment avui dia ens incita a llençar-lo, i
recalca que “desconeixem l’impacte
mediambiental i social que té desaprofitar aliments, la gran
quantitat de persones que pateixen malnutrició i les seves causes i que, com a
societat civil, podem fer molt per donar la volta a aquesta realitat”.
Yo No
Desperdicio, amb el lema “Frenar el malbaratament per transformar el nostre
món”, té els seus orígens en la crisi alimentària mundial de 2008, quan Enraíza
Derechos col·laborava amb diferents actors de les cooperatives espanyoles i de
Nacions Unides per analitzar la situació de la fam al món i fer propostes de
treball per tractar el problema. Van adonar-se que el nostre sistema alimentari no és eficient ni
sostenible, i que les pèrdues i el desaprofitament d’aliments són una de
les causes de la fam. Els va semblar urgent sensibilitzar sobre aquest tema a la ciutadania, no només en
hàbits de consum sostenibles, sinó també per cooperar en la lluita contra la
fam i protecció del dret humà a l’alimentació.
La iniciativa “Yo
No Desperdicio” va néixer el 2015 amb el propòsit de crear una xarxa ciutadana
compromesa per salvar de les escombraries els quilos de menjar que llencem cada
any a les llars a través del foodsharing (“compartir
menjar”). En aquell moment, va ser la primera aplicació web-mòbil de consum
col·laboratiu per reduir el malbaratament d’aliments a Espanya,
compartir trucs i receptes per a l’aprofitament de menjar i un espai on
conèixer iniciatives similars i organitzacions que treballen per acabar amb
aquest problema.
El 2018, van
rebre el reconeixement del World Summit
Awards (WSA) en la categoria de medi ambient i energia neta. Van ser
una de les 40 iniciatives tecnològiques seleccionades a tot el món com
solucions intel·ligents davant els problemes que enfronta la ciutadania de
segle XXI.
FoodCloud: l’aplicació benèfica
İlkim Ertin,
directora de màrqueting digital de FoodCloud, narra com els dos fundadors de l’aplicació
mòbil, Aoibheann i Iseult, van començar ràpidament a veure com la tecnologia
podia ajudar a crear una solució sostenible pel malbaratament alimentari.
La plataforma
FoodCloud facilita la comunicació entre les organitzacions
benèfiques i les botigues d’alimentació, les quals envien un missatge per
informar que disposen de menjar per donar. Així es facilita el procés de coordinació entre
supermercats i organitzacions benèfiques.
FoodCloud és una
empresa social sense afany de lucre amb seu a Irlanda que redistribueix els
excedents d’aliments a les comunitats locals des del 2013. La seva tecnologia ha
permès formar una comunitat entre les més de 9.500 organitzacions benèfiques
d’Irlanda i el Regne Unit i crear relacions locals de llarga durada. A finals
de 2020, FoodCloud va assolir la fita dels 100 milions d’àpats redistribuïts.
Ertin assenyala que l’app permet “enfrontant-se al malbaratament
alimentari creant, alhora, una major inclusió social”.
A Irlanda,
FoodCloud ofereix dos serveis per redistribuir els excedents d’aliments a una
xarxa de més de 700 grups comunitaris. Per una banda, ho fa a través de la
plataforma tecnològica, que connecta més de 500 supermercats amb grups de la
comunitat local; d’una altra, a través de tres magatzems que
redistribueixen grans quantitats d’aliments sobrants a la xarxa de grups
comunitaris de tota Irlanda.
A escala
internacional, la tecnologia FoodCloud també s’utilitza en
diversos bancs d’aliments arreu del món, com Austràlia, Polònia, Eslovàquia i
la República Txeca.
Cliquem per un futur d’aprofitament alimentari
Sílvia Magán
de Too Good To Go apunta que amb la crisi sanitària estan
canviant moltes coses i estem valorant cada vegada més el que tenim davant
nostre. Per això, incideix en que és important seguir treballant en l’educació
i la sensibilització de la societat. També cal que les institucions
s’impliquin cada vegada més amb campanyes de conscienciació sobre el
malbaratament d’aliments i amb la posada en marxa de mesures que permetin una
millor gestió, control i redistribució dels excedents.
S’estan començant
a fer petits passos i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha
anunciat que posarà en marxa una llei per posar fre al
malbaratament alimentari, ja vigent a Catalunya amb la Llei 3/2020.
La majoria de la
població no és conscient de com és de crítica la situació del malbaratament
alimentari i molts mitjans de comunicació no ho plasmen. Ho han exemplificat
els resultats de les investigacions del Projecte Drawdown, una obra col·laborativa dels
principals científics del món que investiguen sobre el canvi climàtic.
Han mostrat que reduir el malbaratament alimentari és clau per intentar
solucionar la crisi climàtica.
https://opcions.org/consum/tecnologia-aprofitament-alimentari/
No hay comentarios:
Publicar un comentario