Els efectes de la violència són els que són i per això va bé estalviar-nos d’emprar-la

© SABEN AQUEL QUE DIU... La violència engendra violència?

Doncs això.

Quan dos es barallen de segur que cadascun d’ells té les seves raons, que no comparteix l’altre, però quan es comença una batussa al cap de cinc minuts ja no se sap qui ha sigut el primer de tirar la pedra. La qüestió és que, una vegada començada, ja no se sap com acabar-la.

Aquest fenomen de la violència tant es dóna a nivell individual com col·lectiu i amb les mateixes conseqüències. Parlem només de la violència explicita sobre la que paga la pena distingir-ne algunes modalitats.

Unes facultats que ens empenyen a saber-ne més però que ens deixen a mig camí.

© QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY  

La vida s’escola tan si fas com si no fas. El temps és impassible, imparcial, indeturable. El gran rellotge d’arena que és la nostra vida va degotant contínuament.

Si el tinguéssim físicament al davant nostre ens esfereiríem. Per sort no és així i ens oblidem del pas del temps que, en silenci, va fent el seu curs al marge dels nostres maldecaps o alegries.

Allò que ja va proclamar l’Heràclit fa més de dos mil anys és un fet ineludible que no acabem d’aprehendre: Tot es mou, tot flueix, tot canvia, no hi ha res que romangui.

El model que imposa la societat no és l'únic que existeix i depen de tu elegir

PERSONES QUE VIUEN DE MANERA DIFERENT  

Hay muchas ideas preconcebidas sobre las personas que viven de manera diferente. Mucha gente piensa que la vida real es necesariamente esa vida sedentaria donde la felicidad se mide por las posesiones materiales. Trabaja para ganar dinero, para poder comprar una casa grande o un bonito coche y demostrar todo tu éxito social. Ésta es la forma de vida que nos impone el modelo capitalista.

Es un estilo de vida que conviene a muchos, pero no es el único estilo de vida que existe. Sin embargo, quienes optan por vivir de una forma alternativa están mal vistos por la sociedad.  Hay muchas ideas preconcebidas sobre las personas que viven de manera diferente.

Aquí hay cinco ideas reconocidas sobre personas que viven diferente:

Depèn de com valorem el “patrimoni” que som, si el volem conservar o el volem alterar

© L’HOME, NATURAL O TECNOLÒGIC?

Amb el desenvolupament en els camps de la genètica i la biotecnologia es plantegen alguns dilemes pel què fa a l’essència de l’ésser humà.

L’estat natural de l’home està sotmès als atzars de la vida en tots els sentits, tan als “bons” com als “dolents” que van confegint el seu esdevenir vital.

Avui de manera accelerada es va acostant la possibilitat d’incorporar en el seu cos i la seva ment unes “millores” o “capacitats” que poden donar-li un plus d’opcions a la seva vida.

Fins ara les millores que s’apliquen al cos humà són reparacions o substitucions d’elements malmesos, des d’un implant dental fins a un cor nou, sempre però sota la premissa de restaurar alguna funció afectada per a recuperar tot el possible la normalitat vital.

Un camp ampli i ben adobat on trobar un munt d’eines per poder viure satisfactòriament

© FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY

Les premisses que imperen al món casteller són del tot aplicables a la vida en general i més en aquests temps desmanegats en els que la majoria està molt desorientada (i enrabiada)

El fenomen dels castells no podem acabar-lo d’enaltir mai prou. Al formidable mèrit que tenen les construccions enlairades s’hi afegeixen en lloc destacat els molts valors que atresoren i dels que en podríem fer una llista ben llarga: solidaritat, companyonia, confiança, tenacitat, perseverança, inclusió (de classes, de gèneres, d’orígens)...

Una activitat social de màxims que es mostra exemplar i adequadíssima per a implementar els seus molts valors en la vida diària de cadascú de nosaltres.

Al final tenim dues opcions: Amoïnar-nos-hi o despreocupar-nos i viure tranquils...

© QUE BÉ S’ESTÀ QUAN S’ESTÀ BÉ

Sembla que la “tempesta” hagi amainat pel que fa a l’assetjament directe però és una calma enganyosa i més a la vista de les “distraccions” que s’han posat en marxa. Unes distraccions que alhora suposen un sofriment inadmissible per a tantes persones.

I és que no paren, no se’n poden estar de fer mal en tot el què fan. Van començar amb el fals virus i les seves perverses mesures, van seguir amb la guerra d’Ucraïna i ara revifen l’escenari permanent d’Israel.

Tot són distraccions –mortíferes distraccions- mentre preparen amb tranquil·litat l’assalt final contra la humanitat en conjunt. És abominable però és el què hi ha.

Confiança i força quan les coses aparentment es torcin, perquè és per al nostre bé

© A LA VIDA SEMPRE PASSEN COSES

En consonància a la dinàmica de la vida -en la que tot és canvi- així van presentant-se en el nostre esdevenir fets i circumstàncies que ens forcen a prendre decisions.

Quan ens sembla que més ben instal·lats estem en les nostres rutines, la vida ens sobta amb reptes no previstos però que sempre són adients per a nosaltres.

Potser no els hauríem cercat però en topar-nos-hi ens veiem obligats a replantejar-nos coses que donàvem per estables.  De vegades allò que ens passa és desagradable fins i tot dolorós, amb intensitat variable segons siguem més o menys receptius al què ens vol dir la vida.

Potser no podem canviar el món però el nostre testimoni i energia no serà endebades

© EL MERAVELLÓS EFECTE D’UN VIRUS

Poc s’ho pensaven els nostres estimats controladors el què aconseguirien amb la seva maniobra sibil·lina de “crear-inventar” un virus per atemorir la tropa.

Va ser un efecte imprevist o ja en tenien la intenció?

El què van aconseguir va ser despertar tot un moviment social de grups de resistència i oposició al frau plantejat i a les seves absurdes imposicions.

Un fenomen impensable abans, quan la gent anava i venia sense preocupar-se gaire d’altri, va produir-se de manera àmplia, motivada i entusiasta.

No hem de tenir por de l’aigua però hem de vetllar perquè la riuada no se’ns emporti

© ESTIMAR-SE UN MATEIX                 

Estimar-se un mateix és donar-se el respecte i l'amor que tots mereixem. Significa tenir en compte les nostres necessitats i acceptar-nos en totes les nostres facetes, atrevint-nos a ser qui som. Implica també no jutjar-nos ni criticar-nos per cada error que cometem.

Quan sembla que tot són incerteses, quan s’han quasi esvaït tots els agafadors morals, quan l’esdevenidor no s’albira amb claredat, cal centrar-se en el més important de la vida: Tenir cura d’un mateix, agombolar-se, amanyagar-se, escoltar-se, donar-se suport incondicional.

Ens hem de refer de les rebregades que ens arriben de tots els costats. Ens cal conrear la calma, la integritat, la confiança. La nostra fortalesa interior és el nostre objectiu prioritari.

Hi ha un munt de feina a fer i tots hi som convocats perquè ens afecta a tots

© REIMAGINAR L’EXISTÈNCIA                 

La Era de la Resiliencia és una anàlisi exhaustiva d’en Jeremy Rifkin on apunta una colla de visions de com és pot desenvolupar la humanitat per a sobreviure als perills que l’assetgen.

Ell anomena “resilvestrar” la Terra al procés de retorn de la humanitat al seu origen: la natura. Es tracta de reconèixer-nos una espècie més dins la complexitat de la vida sobre la Terra i per tant considerar tots els ésser vivents com a companys de viatge.

És evident que el nostre desenvolupament ens ha equipat amb moltes eines que ens permeten actuar de forma més àmplia però sense perdre de vista que pertanyem a la Terra que és qui ens manté vius dins la seva biosfera.